GenTMB

—El seu nom està directament relacionat amb l'estudi de la història del transport urbà, molt especialment dels tramvies i del transport de superfície. Com va néixer aquesta passió?
—M'ho han preguntat i m'ho he preguntat en diferents ocasions. No ho sé. A vegades penso que es deu a la genètica... ha, ha.  De ben petit, la meva mare em duia a l'escola Montessori del carrer Aribau. Agafàvem el tramvia 58 a la Rambla i jo sempre volia anar al davant, al costat del conductor. Per a mi era una feina apassionant, una opinió que segurament el conductor no compartia. Mirava els desviaments i pensava cap on devia anar aquella via que jo no seguia.  Eren els meus antecedents de geògraf, de viatger?  Segurament, aquells viatges amb el 58 em van marcar, i la meva àvia em duia algun diumenge a la tarda a fer la volta amb el 23, però ara em sembla que, per a molts lectors, ja entro a la prehistòria...

—Va ser la seva passió el que el va dur a la seva professió, o a l'inrevés?
—Penso que això va una mica lligat amb el que deia abans. Jo em vaig dedicar a la docència després d'haver fet altres feines. Llavors podies plegar d'una feina i trobar-ne una altra l'endemà. Vaig començar fent classes en una escola de Badalona, però no va ser fins a mitjan vuitantes que em vaig plantejar de fer la meva tesi doctoral sobre la xarxa de tramvies de Barcelona i les relacions de les companyies de transport amb l'ajuntament. Després vaig passar a un institut i també vaig fer classes a la Facultat de Geografia, però no tenien relació amb el transport urbà.  Aquells anys, plantejar fer una tesi sobre tramvies provocava una certa hilaritat. De fet va ser una tesi de geografia, a mig camí entre urbana i transport, com es feia en altres països. Però la diguem-ne passió quedava en segon terme a la meva vida professional, fins que em vaig dedicar de ple a la recerca sobre transport.

—Recentment s'acaba d'inaugurar l'exposició “Barcelona, ciutat i transport públic urbà” de la qual vostè n'és el comissari. Què l’ha dut a encapçalar un projecte com aquest?
—Aviam, en el transcurs d'una recerca que jo feia a l'Arxiu Municipal Contemporani em van proposar comissariar una exposició sobre la documentació de transport que els havia estat traspassada recentment des de TMB. Per dir-ho d'alguna manera, jo estava ‘fitxat’ a causa de les meves recerques sobre transport. Era un repte, però era la meva passió —si es vol dir així— i no em feia por. Sabia què em trobaria, ja que, per a la meva tesi, vaig estar fent recerca a TMB durant un parell d'anys amb la documentació històrica de què l'empresa disposava. L'exposició de l'Arxiu Contemporani va ser el pont que m'ha permès comissariar ara aquesta nova exposició sobre el transport urbà a la ciutat.

"La història del transport urbà de Barcelona, amb els clarobscurs que segueixen la vida de la ciutat, de la política, dels moviments socials, del món empresarial..."

—Què hi podran descobrir, els que la visitin, de la història del transport urbà de Barcelona? 
—La història del transport urbà de Barcelona, com el de totes les grans ciutats, és extremadament rica, amb clarobscurs que segueixen la vida de la ciutat, de la política, dels moviments socials, del món empresarial... I, també, d'allò que és més visual: els vehicles de transport i la seva evolució. I no és fàcil comprimir una història de més de 150 anys. Per això els visitants hi trobaran unes diguem-ne pinzellades del molt extens fons documental generat per les diferents empreses de transport durant un segle i mig. I, en certa manera, he volgut deixar en mans dels visitants la descoberta, a través de les imatges i els documents, del que aquesta història ha estat.

—Com ha estat l'evolució des d'aquelles tartanes de mitjans del segle XIX fins al metro automàtic del moment actual?
—Barcelona ha disposat de gairebé tots el sistemes de transport que la tecnologia ha dissenyat. I si va fer un xic tard amb els tramvies de tracció animal i el metro, es va avançar amb els tramvies de vapor, amb els òmnibus, els riperts, els autobusos i el primer metro automàtic. Alguns del sistemes van néixer fruit de les necessitats del moment, com els troleibusos, i altres van desaparèixer de forma artificial empesos per pressions empresarials, com el cas dels primers autobusos, o polítiques, com van ser els troleibusos i la primera xarxa de tramvies. Però la ciutat ha disposat de totes les innovacions que la tècnica ha aportat en el món del transport, formant part de projectes europeus en la recerca de noves aplicacions energètiques per als autobusos o incorporant sistemes automàtics de conducció en el metro.

—I la societat, les persones, com hem evolucionat al costat del transport públic?
—De forma paral·lela. De fet, el transport urbà és un element més, i essencial de la societat actual i si, en alguns moments, s'han produït disfuncions, la ciutadania i les empreses han actuat d'una manera o altra per reconduir la situació. I la interacció ha estat també en sentit invers: l'aparició del transport urbà ens va fer més ciutadans del món europeu, més iguals als ciutadans dels altres països.  Ara, potser, si ens comparem amb els ciutadans d'altres ciutats europees importants en relació amb els sistemes de transport, ens hem tornat més exigents.

"A Barcelona es va cometre el greu error de suprimir els tramvies i aquest fet va descompensar el sistema de transport urbà"

—Vostè, com a apassionat, estudiós i usuari de transport públic, ha conegut els sistemes de mobilitat de moltes ciutats de tot el món. Com valora el servei del de la ciutat comtal?
—A Barcelona es va cometre el greu error de suprimir els tramvies i aquest fet va descompensar el sistema de transport urbà. Ha costat temps i moltes inversions reconduir la situació dels anys 70-80. I encara no està tot resolt. Globalment, el servei a Barcelona és bo i alguns dels problemes que aquí hi ha es fan aparents igualment en altres ciutats europees.  Crec que som a la franja alta, però amb mancances.

—Doni’ns un parell de bones raons per visitar l'exposició de l'Espai Mercè Sala.
—La història del transport urbà amaga sorpreses. Segur que els visitants descobriran alguns fets poc coneguts. Sabran com viatjaven els seus avantpassats i com era la ciutat dels seus avis i besavis. Per altra banda, la documentació que es mostra ha estat, en bona part, fora de l'abast dels ciutadans pel fet de no ser consultable en un arxiu. Potser ara generarem més interès pel transport de la ciutat i es faran nous estudis i recerques.