GenTMB

Eren les 00:30 hores de la matinada del dia 2 al 3 de juny, quan una cinquantena de persones treballadores de TMB es congregaven a la porta d’accés de l’estació de Plaça Catalunya. Totes elles s’havien presentat de manera totalment voluntària per gaudir d’una experiència única i enriquidora: participar en un simulacre, el màxim de realista possible, d’una apagada general amb un tren aturat dins del túnel i passatge a l’interior. El personal de TMB, acompanyat en alguns casos per familiars seus i amistats, feien temps a la porta a l’espera que l'organització, encapçalada pel responsable de protecció civil de TMB, en Ferran Anguera, els cridés per accedir a les instal·lacions i els nervis ja s’entreveien en moltes de les cares dels i les presents. 

Quan passaven cinc minuts de dos quarts d’una de la nit, la GenTMB enfilava les escales cap a l’interior de l’estació conscients que avui deixaven de banda les seves facetes professionals a TMB per convertir-se únicament en usuaris i usuàries del metro. Després d’una xerrada grupal informant-los de tot el que anava a succeir, l’AAC Sergi Flores, cap d’estació de Catalunya durant el simulacre, rebia a tots els voluntaris i voluntàries al vestíbul de l’estació amb una bossa de càtering especial, que l’organització havia pensat per lliurar a tothom durant la jornada. Flores, que va arribar a TMB l’estiu passat, va decidir participar del simulacre tot just ho va veure a la intranet, impulsat per les ganes d’aprendre i descobrir coses noves. En Sergi reconeixia estar “una mica nerviós i tens per fer bé la feina, però a la vegada molt content, il·lusionat i amb ganes de poder participar d’una experiència diferent com aquesta”. A més, afirmava que “per una persona que ha començat a treballar fa poc a Metro, aquesta és una oportunitat única per continuar aprenent i estar preparat per saber com actuar si en un futur et trobes davant d’incidències greus”. 

Uns centenars de metres més al nord, a l’estació de Passeig de Gràcia, en Roberto Prats, l’AAC que estava de servei, començava a fer el tancament de l’estació. En Roberto, que també es va presentar com a voluntari i que es declara “pro simulacres, ja que permeten preparar-se millor per situacions complicades”, treballa a TMB fa 19 anys. Va començar a L2, posteriorment va passar a L4 i des de fa molts anys està de tancament a L3. Està acompanyat pel José María Alarcón, que tot i declarar no estar nerviós, deixa entreveure el neguit propi de ser, amb tota probabilitat, l’home de la nit. Ell serà l’agent que conduirà el tren que es quedarà aturat al túnel. L’Alarcón, que habitualment treballa al torn de relleu, va entrar a TMB l’any 2009, i va haver de treballar set estius fins a incorporar-se com a personal fix.  

Amb l’estació ja tancada, no sense les últimes corredisses de clients i clientes que no volen perdre’s el darrer tren, l’Alarcón baixa a l’andana a esperar el seu tren.

Minuts més tard, un cop entregades les bosses, els i les figurants començaven a avançar cap a l’andana de Via 1 de l’estació de Catalunya de l’L3. Just allà, el tren de la sèrie 7000, conduit pel José Maria Alarcón, esperava que tota la GenTMB embarqués i es repartís per l’interior del tren. Algunes persones es coneixien d’abans, ja que eren companys de línia, de cotxera o d’oficines de TMB, però en aquell moment tothom es relacionava per compartir neguits i sensacions sobre el que estava apunt de passar. Alarcón, situat a la cabina, explicava “el que viurem avui em servirà per créixer professionalment, però també com a persona”. Alhora, aquell neguit que minuts abans s’intuïa al seus ulls anava prenent forma, quan descobria que entre el centenar de voluntaris i voluntàries hi havia dues persones usuàries de cadira de rodes, altres amb mobilitat reduïda, i fins i tot una persona invident amb el seu fidel gos pigall. 

El moment de la veritat... simulada

Se superaven 10 minuts de l’01:00 hores de la matinada quan el tren començava a caminar i, després d’avançar uns metres, s’aturava de cop, dins del túnel i en una zona on tot el comboi quedava atrapat per un astial que separava la via 1 de la 2. En aquell moment, s’activava el protocol d’emergència: el tren havia perdut tota la tensió i calia evacuar a tot el passatge per l’obertura frontal de la cabina del conductor. Just en aquell moment, començava el simulacre organitzat per Protecció Civil, amb la participació coordinada de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana, Bombers de Barcelona, Bombers de la Generalitat i el CUESB (grup de psicòlegs i psicòlogues),  treballant conjuntament amb els equips operatius de Metro de TMB com CTO, AAC, Portacotxeres, personal de seguretat, entre d’altres. El temps començava a córrer i totes les mirades estaven posades en analitzar en temps real aspectes com la comunicació entre operatius, la presa de decisions i els temps de resposta en una situació crítica, a més d’avaluar aspectes importants com la resposta que se li dona a les persones amb diversitat funcional en una incidència d’aquesta magnitud. 

La GenTMB feia el seu paper d’usuaris i usuàries (neguitosos i angoixats per l’espera dins del túnel), però a la vegada companys com l’AAC Alarcón al capdavant del tren o la CTO, Mari Carmen Martín, que es convertia en la Responsable Local de la incidència, i la CTO Neus Vega, treballaven de manera conjunta per evacuar el més aviat possible a tot el passatge, juntament amb la coordinació del personal del Centre de Control de Metro. 

Com que entre el passatge hi havia persones amb mobilitat reduïda, es va activar al cos de Bombers, que va haver d’accedir a vies, per arribar fins al tren i ajudar en l’evacuació de tots els usuaris i usuàries. D’un amb un, amb l’ajuda dels Bombers i del personal de TMB, tothom aconseguia baixar del tren per l’obertura frontal d’emergència que havia desplegat el conductor Alarcón moments abans. De manera pausada, els serveis d’emergència aconseguien amb èxit extreure  als usuaris i usuàries amb problemes de mobilitat, i mitjançant la vagoneta de rescat els traslladaven fins a l’andana de l’estació de Passeig de Gràcia. El cos de Mossos d’Esquadra també participava fent reconeixement per les vies del túnel per comprovar que cap persona s’havia equivocat o perdut durant el procés d’evacuació. El simulacre acabava a dos quarts de quatre de la matinada amb totes les persones evacuades amb èxit. 

La implicació voluntària i altruista dels diferents professionals de TMB presents a la nit ha estat el punt més destacat de la jornada. La seva participació ha permès enriquir el simulacre i obtenir informació clau per continuar millorant els protocols i procediments de seguretat i atenció a les persones usuàries. A través d’aquest treball conjunt de la GenTMB i la resta d’actors implicats, Metro continua avançant per oferir cada cop més un servei més excel·lent i accessible per a tothom. A més, moltes de les persones voluntàries aprofitaven l’ocasió per posar-se en la pell de l’usuari o usuària, i per tant, empatitzar més amb les milers de persones a les que porten diàriament. De fet, en Joan Montserrat, AAC que feia de figurant al simulacre, explicava que “no és habitual que com a AAC ens posem en el ‘mindset’ d’una persona usuària i que aquest simulacre era una oportunitat d’or per aprendre el procediment, no tant com a personal de TMB sinó com a passatger per veure què s’espera de nosaltres que fem”. Per altra banda, en Joan també destacava un aspecte recurrent també entre la resta de participants: “poder viure l’experiència de baixar a la via i, sobretot, d’evacuar per cabina, que en una situació com aquesta és un cul d’ampolla perquè som 100 persones que hem de passar per allà.”

Amb la celebració del simulacre, TMB reafirma el seu compromís amb la seguretat, la preparació i la millora contínua del servei, a més de l’aposta per la coordinació amb els serveis d’emergència i per la participació activa de tota la GenTMB que ho fa possible. 

Moltes gràcies a tota la GenTMB que ha participat de l’experiència i ha fet possible una activitat clau per continuar millorant el servei!

Mira un fragment en vídeo del simulacre