GenTMB

Què et va moure per proposar la prevenció del suïcidi com a causa solidària d’enguany?

M’hi va portar una situació personal. Fa dos anys algú del meu entorn va decidir no viure més i vaig experimentar en primera persona l’impacte que això suposa, així com el patiment de la família i dels seus éssers estimats.

Al cap d’un temps em va començar a arribar publicitat de la Fundació Ajuda i Esperança a través de xarxes socials, cercant persones voluntàries. Va ser llavors quan vaig començar a conèixer l’organització i vaig pensar que el “Tria la teva causa” podria ser un molt bon altaveu per donar visibilitat a la seva tasca.

Impulsar aquesta causa també m’està servint de forma personal per a reconciliar-me amb el sentiment que vaig tenir en el moment de la pèrdua, ja que, tot i que la teoria ja la sabem, sempre queda el dubte irracional de si es podria haver fet alguna cosa per evitar-ho.

Com vas viure el procés de presentació de la proposta i què vas sentir quan va resultar la causa escollida per la plantilla?

El vaig viure amb molta emoció des de l’inici perquè des del primer moment en què em va passar pel cap presentar-m’hi i ho vaig verbalitzar, les persones del meu equip em van animar a fer-ho i van trobar que era una molt bona iniciativa.

Abans de presentar-m’hi vaig contactar amb la Fundació Ajuda i Esperança per proposar la viabilitat del projecte i també van acollir la proposta amb moltes ganes.

A més, em trobo que per la meva trajectòria professional a TMB em toca treballar-ho amb persones que fa molts anys que són de la meva confiança i tot està sortint de forma molt senzilla i orgànica, amb molta emoció per ambdues parts.

També m’ha agradat molt trobar-me gent pels passadissos o via missatges que m’han felicitat i m’han dit que havien votat la meva causa.

Quan vaig guanyar em va fer moltíssima il·lusió que tot això pogués ser una realitat.

Per què creus que aquesta causa ha connectat amb tants Companys i companyes de TMB?

Per la vessant més personal, crec que es tracta d’un tema molt controvertit i que a tothom li toca de forma directa o indirecta, i que ja era hora de donar-li visibilitat i posar-hi paraules. De fet, diverses persones de l’empresa m’han explicat casos propers.

Per la part metro, sabem que aquest tema és de vital importància i d’extrema gravetat per a tota la plantilla, i vaig pensar que també podria tenir una bona acollida, sobretot per la part de l’operació. 

Has rebut suport d’altres persones de la plantilla durant la preparació i difusió de la proposta?

Sí, l’equip de la Fundació TMB m’ha guiat molt bé en tots els passos i els meus companyes/es m’han animat.

M’agradaria destacar també la germanor que he tingut amb representants d’altres causes, ja que no ens hem vist com a competència, perquè tant de bo es poguessin portar totes a terme. De fet, jo vaig votar la causa d’una altra companya i ella va votar la meva. Ho vam acordar així i ho trobo preciós.

Sovint es parla poc del suïcidi o es tracta com un tema tabú. Per què és important parlar-ne obertament?

Tots els neguits perden força en el moment en què són verbalitzats, i dubtar sobre si treure’s la vida o no ha de ser un neguit horrorós. Tot el que es parli obertament sempre perd pes. La por al judici sempre és el nostre pitjor enemic.

El suïcidi encara està molt estigmatitzat en la societat i hi ha molta ignorància sobre el tema, i algunes reaccions i opinions inapropiades poden ser molt doloroses.

És per això que és molt important parlar-ne obertament però sempre des del màxim respecte.

Quin missatge t’agradaria traslladar a les persones que poden estar passant per un moment difícil o que coneixen algú que ho està passant malament?

Que intentin treure les forces d’on sigui per parlar-ne però que escullin molt bé amb qui ho fan. Que pensin en la persona que els oferirà el seu suport incondicional i que, sobretot, demanin ajuda professional, ja que es troben en una situació molt vulnerable i qualsevol reacció els pot desestabilitzar encara més.

El mateix per a les persones que coneixen algú que ho està passant malament: sempre oferir ajuda i escalf, però mai opinar ni jutjar. Redirigir a demanar ajuda professional.

Què creus que podem fer per detectar situacions de malestar emocional o per oferir suport?

Sovint detectar aquestes situacions és molt difícil, perquè tendim a amagar les emocions i hi ha recança general a mostrar el malestar emocional. Per contra, no tenim problema en mostrar el nostre dolor físic. Estar de baixa per depressió o ansietat pot arribar a avergonyir-nos, però no ens sentirem malament si estem de baixa perquè ens hem trencat una cama. Ens queda molta feina a fer.

Crec que en els casos en què es detecti o hi hagi una sospita, em repeteixo: sempre oferir suport i escalf i no jutjar.

A l’hora de tractar les persones, no podem saber per quins tràngols estan passant ni quines són les seves batalles. Si ja és complicat amb les amistats i les persones de la família, encara ho és més a la feina, on només donem a conèixer la part personal que volem de nosaltres. Per això sempre hem de tractar-nos amb el màxim respecte.

Quines accions concretes es desenvoluparan al llarg de l’any per donar visibilitat a la causa?

Amb aquesta campanya tenim la gran sort de comptar amb la Fundació Ajuda i Esperança, que ens ha presentat propostes molt interessants per portar a les nostres instal·lacions.

Des d’octubre fins a finals d’any tindrem una exposició divulgativa a l’intercanviador de Diagonal, una intervenció artística de Les Impuxibles que ens deixarà garratibats, una taula rodona amb persones expertes en salut mental i en cultura que ens farà pensar molt, un taller de rap amb estudiants de secundària sobre el tema de les autolesions, entre altres. TMB també alinearà altres accions al voltant d’aquesta causa en altres accions esportives i cessions d’espai en el futur com una exposició a l’Espai Mercè Sala.

Quins objectius t’agradaria assolir amb aquesta campanya?

Més que arribar a assolir objectius concrets i tangibles, el simple fet que es parli obertament del suïcidi crec que ja ens remou prou com per prendre consciència i fer-nos reflexionar.

Com t’agradaria que aquesta campanya canviés la manera com parlem de salut mental i prevenció del suïcidi a la nostra societat?

Actualment hi ha una tendència a posar en valor la salut mental i estic contenta que aquesta campanya hi contribueixi, ja que encara queda molta feina per fer: trencar molts tabús, estigmes i creences.

Creus que iniciatives com el «Tria la teva causa» contribueixen a reforçar el sentiment de comunitat i de suport mutu dins de TMB?

Sens dubte. Un dels punts forts d’aquesta companyia és el sentiment de pertinença. Som molta gent i, quan remem en una mateixa direcció és emocionant i es poden assolir grans reptes.

Quin missatge voldries fer arribar a la GenTMB perquè participin en les activitats i se sumin a la iniciativa?

Primer de tot, agrair la gran acollida que ha tingut la causa.

En aquesta campanya presentem accions molt diverses amb l’objectiu de no deixar ningú indiferent. Crec que és important que s’hi apropin, que es deixin tocar el cor i que acceptin la invitació a la reflexió, tant cap endins com envers les altres persones.

Text: Albert Piqué

Fotos: Pep Herrero