Xavier Fernández Buil, CGOL i arquer
INDEPENDENT “El tir amb arc és un esport individual que et posa a prova en cada tir” DISCIPLINAT “És un esport que requereix molta perseverànça i temps de dedicació”
Xavier Fernández Buil va entrar a TMB l’octubre del 1987 com a conductor; actualment és cap de Grup Operatiu al CON de Zona Franca.
─El tir amb arc és un esport que té més de 40.000 anys d’antiguitat i es transmet de generació en generació. Un esport que requereix molta concentració i precisió per fer un bon tir.
─Concentració i confiança. Aquestes són les claus per a un bon tir en qualsevol de les diferents disciplines del tir amb arc. Parlem de disciplines, perquè estem acostumats a veure la pràctica d’aquest esport a les olimpíades, i a part de la modalitat olímpica, tenim les modalitats de camp i de bosc. Aquesta última és la que practico principalment.
─Explica’ns en què consisteixen les tres disciplines.
─En l’olímpica, que també es diu lliure depenent del format de la competició, les distàncies fins a la diana varien des de 30 fins a 90 metres. Els arquers puntuen en cada tanda sumant els punts de cada fletxa. Les que estiguin tocant una línia es puntuen amb la puntuació major.
En la modalitat de camp es dispara a objectius a distàncies variades, en terreny accidentat i en ocasions a distàncies desconegudes. Els objectius són dianes amb cercles concèntrics i la mida de la diana depèn de la distància des d’on es dispara.
El bosc, que és la que jo practico, es practica a l’aire lliure, en boscos, i es dispara contra dianes que representen animals. Aquestes dianes poden tenir format 2D o 3D. En tots dos casos les distàncies de tir són desconegudes pels competidors. La varietat de possibles tirs és molt alta, aquí hi influeix el terreny amb els seus desnivells, la climatologia, el tipus de bosc...
─Per què decideixes practicar un esport d’aquestes característiques?
─Primer perquè és un esport que sempre m’havia cridat l’atenció, i desprès perquè els horaris de pràctica i entrenament els pots adaptar a les teves necessitats, no estàs lligat a uns horaris específics i marcats, com passa en els esports col·lectius o en esports en què depens d’uns horaris concrets d’instal·lacions.
─És difícil, la pràctica del tir amb arc?
─Com en tots els esports, ha d’haver-hi uns requisits. Una mínima condició física, uns coneixements tècnics, i hores d’entrenament, constància i disciplina. A partir d’aquí, la voluntat de cadascú per superar-se dia a dia i millorar. Aquest és un esport individual que et posa a prova en cada tir.
"Competeixo quasi des que vaig començar a practicar-lo"
─Quants anys fa que practiques?
─Des de l’any 1996, fa 17 anys, amb una aturada forçosa de quatre anys per problemes d’esquena.
─I com tens ara l’esquena?
─Tenia una hèrnia discal i em van haver d’operar dos cops. Ara estic bé.
─Des de quan competeixes?
─Es comença a practicar el tir amb arc com a hobby, i si veus que t’agrada, que ho fas bé, i tens esperit competitiu, et porta aviat a la competició, com és el meu cas. Així que competeixo quasi des que vaig començar a practicar-lo.
─Quins campionats has guanyat?
─Des de l’any 1998, en què vaig fer el meu primer podi en un campionat de Catalunya, he mantingut una projecció que m’ha portat a guanyar diversos campionats de Catalunya, un campionat d’Espanya i sotscampionats, fins arribar a assolir una quarta posició al campionat d’Europa l’any 2012 a Croàcia a nivell individual, i la medalla d’or al mateix campionat amb l’equip espanyol.
"La medalla d’or m’ha servit per obtenir el reconeixement com a esportista d’alt nivell pel Consell Superior d’Esports"
─Sent un esportista d’elit, deus tenir beneficis, ajudes...
─Bé, aquesta medalla d’or m’ha servit per obtenir el reconeixement com a esportista d’alt nivell pel Consell Superior d’Esports. És cert que també tinc alguna ajuda de cara a les competicions, com és que em puguin pagar part del desplaçament o de l’estada en la ciutat on s’estigui celebrant el campionat. En el cas d’uns europeus o mundials, actualment hi anem amb pràcticament tot subvencionat.
─Hi ha afició, a Barcelona?
─Realment sí, més del que es pot arribar a pensar si ho comparem a nivell nacional. Si a Espanya hi ha unes 7.000 llicències, la meitat corresponen a Catalunya. I d’aquestes 7.000 llicències, la meitat, uns 3.500, som practicants principalment de la modalitat de bosc. Per contra, si ens comparem amb França, amb 70.000 llicències, ens adonem com n’és encara de minoritari aquest esport.
─On practiques?
─Sóc soci de dos clubs, que és on entreno habitualment. Un és a Montcada i Reixac, i l’altre a Mataró. I a l’hora de competir ens movem per tot l’àmbit català i nacional.
─Quants dies a la setmana entrenes?
─Procuro entrenar dos o tres dies per setmana, a excepció de quan preparo alguna competició, que poden ser cinc o sis i una mitjana de dues a tres hores.
─Quins són els beneficis d’aquest esport?
─Treballes l’autoestima, la capacitat d’atenció, la concentració i l’autoconfiança. A nivell físic, un circuit de vint dianes pot representar entre tres o quatre quilòmetres per la muntanya.
"Treballes l’autoestima, la capacitat d’atenció, la concentració i l’autoconfiança"
─Què t’aporta el tir amb arc? I per a la teva feina a TMB?
─Principalment amics i moltes satisfaccions, ja que és la meva vàlvula d’escapament, tan necessària per a tots i que ens ajuda a carregar piles i desconnectar, en ocasions, dels problemes diaris. M’aporta satisfacció personal pels èxits obtinguts, que ajuden a reforçar l’autoconfiança. Aquest valor, juntament amb la perseverança i la dedicació, és de gran ajuda en la vida personal i laboral.
─Quines són les teves fites?
─Continuar gaudint d’aquest esport que m’està donant tantes alegries.
─Quins projectes tens per a aquest any?
─En principi he aconseguit la classificació per anar al Mundial a Itàlia, que se celebrarà del 8 al 12 d’octubre, competició per a la qual m’estic entrenant.
─Quines possibilitats hi ha de medalla?
─Depèn de molts factors: estat anímic, concentració, etc., però esperem tornar amb alguna medalla.
─Quin és el teu arquer o arquera preferit?
─No tinc ningú en concret, m’agrada veure’ls i aprendre d’ells per, després, aplicar-ho al meu estil. Sóc molt exigent amb mi mateix.
─La crisi econòmica està afectant d’alguna manera aquest esport?
─Malauradament no se n’escapa ningú. Està afectant tant a nivell de participació a les competicions, com en les ajudes i subvencions, tant als clubs com als arquers.
─Quines altres activitats o esports practiques?
─Vaig al gimnàs entre dos o quatre dies a la setmana i faig cycling i musculació, sempre de manera específica per ajudar a la pràctica del tir amb arc.