GenTMB

La nit de dilluns a dimarts, mentre Raül Caballé i Teresa Pujades, els agents d'atenció al client que estaven de servei a l'estació d'Arc de Triomf, feien el tancament de l'estació, un passatger del qual a hores d'ara se'n desconeix la identitat els va entregar una cartera de dona que s'acabava de trobar. 

─Com van anar els fets?
─La meva companya i jo estàvem fent el tancament de l'estació. El darrer tren acabava de passar i un noi que havia baixat d'aquell comboi va veure una cartera a terra. Va ajupir-se per agafar-la i tot just incorporar-se ens va trobar davant seu. El noi ens va dir que havia vist aquella cartera a terra i ens la va entregar. Nosaltres l'hi vam agrair, pensàvem que es tractava d'una cartera robada, però la nostra sorpresa va ser quan vam obrir-la per veure si hi havia documentació o alguna dada personal, i vam descobrir que la cartera era plena de bitllets de cinc-cents euros. No et negaré que al primer moment vam pensar-nos que es tractava d'una broma, però vam decidir acabar de fer el tancament de l'estació i després, amb calma, fer el recompte de la quantitat de diners que hi havia: 7.617€, per ser exactes. Com que vam pensar que qui hagués perdut aquella cartera devia estar desesperat, vam mirar a veure si trobàvem algun telèfon de contacte, i així va ser. 

─Qui era l'altra companya que estava amb tu?
─La Teresa Pujades, una de les companyes amb les quals habitualment faig el tancament de l'estació. 

─Què us va dir aquesta persona quan us va entregar el moneder trobat?
─Gairebé res, ja que en el moment de posar-se dret ens va trobar davant seu, i només va allargar els braços i ens va dir: "Me l'acabo de trobar a terra". La Teresa i jo li vam agrair el gest i vam continuar caminant per l'andana. Crèiem que es tractava d'una cartera robada, i l'anècdota va ser que en el moment d'obrir-la van caure tres monedes d'euro, i vam fer broma dient: "Mira, es veu que ara només es dediquen a robar bitllets, i les monedes ni les volen". Va ser just després quan, buscant documentació, vam veure els bitllets.  

─Què vas pensar quan vas veure el que hi havia a dins del moneder?
─Ràpidament ens vam adonar que allò no era un fet habitual, i vam prendre consciència de la importància de la troballa. 

─Què et van indicar al departament de seguretat de metro quan els vas trucar?
─Quan em va respondre l'agent de servei li vaig dir: "Vull que m'escoltis atentament. Tenim una cartera amb documentació i 7.617€ en efectiu". De cop es va fer un silenci, i em va dir: "D'acord, un moment". Ell va traspassar la trucada a una altra persona, que era el responsable de servei, i que em va demanar que li expliqués què havia passat. Li vaig relatar els fets, i tot seguit ens va dir que si podríem plegar una mica tard, ja que ens enviaven una unitat mòbil a recollir la cartera. 

─Vas haver d’esperar-te molta estona, un cop havies acabat el teu servei?
─Sí, vam acabar plegant a la 01.10 de la matinada, però molt contents d'haver pogut ajudar algú que de ben segur s'ho devia estar passant molt malament. 

─Els mossos d'esquadra han trobat la propietària dels diners, i la dona ha manifestat que us vol agrair les gestions realitzades. Ja s'ha posat en contacte amb tu?
─Sí, m'ha enviat un missatge dient-me que li agradaria coneixe'm per agrair-me el gest, i li vaig dir que estaria encantat, que quan vulgui passi a partir de les 19.30h per l'estació d'Arc de Triomf, ja que vull que també conegui la meva companya, la Teresa. 

─Quan temps fa que treballes a Metro?
─Vaig entrar l'estiu del 2008, i com tots els meus companys he estat treballant els períodes estivals, fins que vaig tenir la sort de poder-me incorporar a temps complet. 

─Durant aquest temps, t'havia passat alguna cosa similar?
─Similar no, però sí una de molt curiosa. Fa un parell d'anys, mentre treballava, em vaig trobar amb una parella de nois italians que els ho acabaven de robar tot. Només els quedava la maleta, amb els bitllets de tornada, i res més. No tenien allotjament ni diners. Era tard i estaven tan espantats que me'ls vaig endur a casa. Ara tinc dos bons amics a Sardenya.