Ferran Adrià, un dels millors xefs del món
RECIPROCITAT: “Amb el Bulli Foundation, tornarem a la societat el que la societat ens ha donat i ha fet per nosaltres” POSITIU: “Hi fa molt que una ciutat i un país mengin bé”
Ferran Adrià Acosta, nascut el 14 de maig de 1962 a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), és un prestigiós i innovador cuiner, xef i copropietari del restaurant El Bulli, situat a Cala Montjoi, a Roses (Girona), distingit amb tres estrelles a la Guia Michelin i que l’any 2011 va tancar les seves portes definitivament. Creador de noves tècniques culinàries, com la deconstrucció, les escumes amb sifó i l’esferificació, els projectes futurs anunciats per Ferran Adrià passen per la creació d’una fundació per a la recerca gastronòmica.
─Va néixer al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, on el metro ha tingut una forta presència. Què va suposar per a un jove com vostè tenir una xarxa metropolitana de transport tan a l’abast?
─En el meu cas, el metro ha estat un referent interessant en la meva vida. Sempre quedàvem a la baixada del metro, en un bar. La L1 sempre ha format part de la meva vida. Es podria dir que jo vaig néixer amb el metro.
─És usuari del transport públic i, a més, per la seva trajectòria internacional coneix de prop els sistemes de mobilitat d’altres ciutats. Com valora el servei de Barcelona?
─Barcelona és una ciutat increïble, en tots els aspectes. Hi ha coses que es poden millorar. I pel que fa al transport públic, jo que viatjo pel món crec que està molt bé. A nivell de netedat, de la quantitat de gent que l’agafa... que ho fa molta gent, tanta que a vegades està molt ple i hi ha moments que no pots entrar. Veig que ha d’haver-hi un equilibri entre la funció que fa, que és fantàstica, i la gent que l’utilitza.
“Barcelona és una ciutat increïble en tots els aspectes”
─La marca de Barcelona al món ens associa ràpidament amb Gaudí, el FC Barcelona i amb la bona cuina, de la qual vostè és el màxim exponent. Com es porta una responsabilitat com aquesta?
─En el nostre cas, com en el del Barça, és una conseqüència, no és una recerca. És a dir, la recerca cap a l’èxit la fa una operació, per exemple, de màrqueting o de publicitat. Nosaltres intentem fer les coses bé, i estem encantats que això pugui ajudar la gent. Hi fa molt que una ciutat i un país mengin bé. Això és molt positiu per a la ciutat, per als turistes, per a tothom. A Barcelona crec que tenim uns vuit milions de turistes, això és molta gent que ha de menjar, dinar o sopar cada dia.
─La cultura de l’esforç és un ingredient molt present a la seva carrera professional. Ens trobem davant d’una crisi de valors en què paraules com esforç i sacrifici no tenen cabuda?
─Jo he tingut sort a la vida, encara que ha sigut molt dur, i parlar ara d’esforç podria resultar molt populista. Cada família és un món, i no és el mateix néixer a Barcelona que a Roses; a Catalunya o a Singapur. Depèn dell lloc on siguis, t’afecta la crisi de diferent manera. Cadascú ha de decidir si ha de fer més o menys esforç. El món des de fa uns 10.000 anys ha anat sempre millorant i millorant, mai ha anat cap enrere. Dins de les nostres possibilitats, sempre hem d’intentar ser millors. A Europa abans vivíem una mitjana d’uns 50 anys, i ara quasi estem en 85. Ara és un altra història, i des de fa uns 20 anys s’està descol•locant molt tot, amb els problemes de les retallades sanitàries, les pensions... i no es fàcil per a la gent.
Fa deu anys, la gent que treballava amb nosaltres ens deia que volien una feina segura, però el món i la vida no funcionen així! Per desgràcia! Això sí, s’ha de lluitar per no perdre els drets que hem lluitat per tenir. La gent ha treballat i lluitat molt per aconseguir-los. Vivim una època convulsa i és molt dur veure gent agafant menjar de les escombraries... i això està passant a Barcelona. No hi ha diners per a segons quines coses, però veus que es fan barbaritats i es dilapiden diners. Per exemple, el transport públic ha de ser molt bo, però no ha de ser gratis. No pot ser gratis. Falta un reequilibri, i no ha de ser només un canvi des de l’administració. La societat, els agents socials, han de mirar què passa i actuar. Podem començar des de les nostres famílies. Fa falta una revolució total de valors.
“El Gran Recapte d’Aliments ha estat una iniciativa fantàstica”
─Parlant del tema de la crisi actual i dels problemes amb el menjar, hi ha un gran projecte com el Gran Recapte d’Aliments del Banc d’Aliments...
─Aquesta iniciativa ha estat fantàstica. Totes les maratons d’aquests tipus son fantàstiques, però no ens podem quedar aquí, en un procés d’un sol dia. Les accions haurien de ser diàries. Conceptualment, però diàries. Com en totes les societats, hi ha coses bones i dolentes. Un exemple positiu ens el dóna el món anglosaxó, sobretot els americans, i en particular Bill Gates, fundador de Microsoft, que ha treballat molt, ha guanyat molts diners, però quasi tot ho retorna a la societat. Això és brutal, això sí que és una revolució.
En parlava amb la meva dona l’altre dia. Jo he treballat, però no soc milionari, ni tampoc tinc fills, i no sé a quina edat em podré jubilar. Arribat en aquest punt, crec que no ens faran falta els diners de la jubilació. I em pregunto... per què no agafar aquest diners i decidir jo a qui els dono? A algú que li facin falta. Prendria la decisió i controlaria on anirien. Aquestes decisions són les que fan falta en una societat participativa. Està molt bé tenir un cotxe de gamma alta, però si ja en tens un, fa falta que en tinguis cinc? Amb el Bulli Foundation tornarem a la societat el que la societat ens ha donat i ha fet per nosaltres. Serà un llegat, el nostre llegat, i un compromís.
─La creativitat i la innovació han estat les claus del seu èxit?
─Sí, però n’hi ha molta, de gent preparada, i això de la innovació no s’ha de magnificar, el tema són les conseqüències. En el meu cas, estem parlant del món de la restauració. Hi ha una veritat, i és que tothom menja. I això és la causa; la conseqüència és el resultat del nostre treball per donar resposta a aquesta causa. Tenim la sort que hi ha molts catalans, moltíssims, que són els millors en el seu món i al món, però les conseqüències no són tan conegudes com quan parlem de la restauració. En el ram de la informàtica has de ser bo, però has de lluitar i ser molt creatiu i innovador per despuntar i ser el millor a nivell mundial, i això vol dir molta conseqüència. No té la mateixa repercussió que la restauració.
─Vostè va voler sortir de la F1 de la gastronomia i dedicar-se a la investigació i a compartir coneixement a través de la Fundació Bulli. En quin punt està ara mateix la Fundació?
─La Bulli Foundation va començar sent un cotxe i ara és un avió. És molt diferent de la dels seus inicis i la preparació que ha de tenir. Al Bulli pensem que d’aquí a poc arribarem al final del nostre treball i podrem tornar a obrir. La idea és que vegi la llum el 2015, a Cala Montjoi, i que sigui un punt molt important per atraure el turisme. I després tenim el nostre projecte de Bullipèdia a internet, molt complex i amb seu a Barcelona. Ara, el temps és el meu luxe. Trigarà a sortir, però tinc temps, des que vaig deixar la Fórmula 1 en tinc.