GenTMB

L'Enric Castella Gómez és mecànic del torn del matí del CON de Zona Franca i va entrar a TMB el juny del 2001. L'Enric és un entusiasta de l'esport que afegeix a la seva vida laboral una afició molt dura com és el triatló extrem, l'ironman.

─S'ha de tenir un punt de bogeria per entomar seguits 3.800 metres nedant, 180 quilòmetres en bicicleta i després, per si no n'has tingut prou, fer una marató corrent, 42 quilòmetres i 195 metres.
─Sí, una miqueta boig, s'ha d'estar. Si tens una alta capacitat de sacrifici, si saps molt bé el que estàs fent en cada moment, si no poses la teva vida en risc sabent en cada moment com et trobes, si és necessari baixar el ritme, si el pots accelerar, no és tan boig.

─Perquè tu practiques el triatló extrem, l'ironman -home de ferro-. S'ha d'estar encara més boig?
─No, no t'ho pensis. El triatló ja és difícil. És molt important conèixer-se bé, saber en tot moment com estàs, i si no pots continuar, has de saber parar i deixar-ho. Has d'escoltar el teu cos perquè serà ell qui et dirà si pots o no pots continuar. Quan m'entreno estic molt concentrat en el que estic fent. La salut és el primer.

─Quina és la diferencia entre un triatló i un ironman?
─L'única diferència és la distància. Un ironman és un triatló de llarga distància. Hi ha diferents modalitats de triatló: superesprint, esprint, olímpic, mig ironman i ironman.

"Durant els mesos d’entrenament per a una prova d'aquesta categoria, no tens ni vida social ni familiar”

─Quant de temps fa que practiques el triatló?
─Uns cinc anys. El meu primer ironman va ser el 2009, però jo ja venia de fer molts anys de bicicleta, uns 20 anys, i ja havia fet algunes maratons. Tota la vida he estat fent esport.

─Com et vas iniciar en aquesta modalitat de l'atletisme?
─Deu fer 8 ó 9 anys que vaig començar, i va ser fent duatlons de muntanya, que és un esport individual i de resistència. Reuneix dues disciplines esportives, atletisme i ciclisme. S'aplica l'ordre següent: carrera a peu, ciclisme i carrera a peu. I del duatló vaig saltar al triatló.

─Com et prepares físicament i psicològicament per afrontar un repte d'aquesta envergadura?
─Físicament començo a preparar-me uns 6 mesos abans de la prova fent molt d'entrenament, molt de descans i molta dieta. No tot és entrenament, el cos ha de descansar; tan important és el descans com l'entrenament. Psicològicament són també mesos de mentalització i de sacrifici. De no sortir del que està pautat per poder fer la competició en condicions. M'entreno pensant en el final de la carrera.

─Quant de sofriment implica entrenar-se per a una prova d'aquesta categoria? Explica'ns com t'entrenes.
─Molt de sofriment, perquè has de deixar moltes coses de costat per concentrar-te només en la competició. Has de sacrificar moments amb la parella, amb la família, amb els amics. Durant els mesos d'entrenament per a una prova d'aquesta categoria, no tens vida social ni familiar.

L'entrenament per a una prova com l'Embrunman ─l'ironman més dur que hi ha, perquè és córrer al cor dels Alps amb 5.000 metres de desnivell acumulat─ consisteix a fer, per exemple, el cap de setmana que és quan disposo de més temps: nedar 3.000 metres i fer 150 km en bici el dissabte i 150km de bici i córrer durant una hora i mitja el diumenge. Entre setmana, com que estic treballant i no tinc tant de temps, l'entrenament és nedar uns 2.500 metres i fer 90/100 km en bici un dia i l'endemà córrer durant 1 hora i mitja i nedar una altra hora i mitja. Resumint, entre setmana entreno de 3 a 5 hores i el cap de setmana elevo el volum d'hores d'entrenament.

─Suposo que segueixes una dieta especial d'alimentació durant els entrenaments i abans d’una competició.
─Sí, i tant. No menjo embotits, ni formatges, ni pa, res de greix. L’únic greix que menjo és el de la fruita seca. Menjo molta proteïna, pasta, verdura i fruita.

─En quantes curses d’ironman has corregut?
─En quatre curses, i n'he acabat tres.

─Quin és el teu millor temps en un ironman?
─10 hores 48 minuts en l'ironman de Niça.

─Hi ha temps de recuperar l'alè en algun moment o cada vegada es va pitjor?
─Sí, hi ha algun moment quan vas en bici i tens alguna baixada; llavors és quan aprofites per recuperar-te una mica.

─Quina de les tres disciplines t’agrada menys i quina és la que et va millor?
─Nedar és la que menys m'agrada i la bici és la que més.

"No tot és entrenament, el cos ha de descansar; tan important és el descans com l'entrenament”

─Crec que el teu proper objectiu és córrer l'Embrunman, una cursa de muntanya que suposo que és molt dura. Què esperes d’aquesta cursa?
─Poder acabar-la. Serà la segona vegada que la correré. L'any 2011 em vaig retirar després de haver nedat els 3.800 metres i quan ja portava 100 quilòmetres de bici. Vaig notar que el cor no funcionava bé i em vaig retirar. Per a aquesta segona vegada m'estic entrenant molt fort perquè és una prova molt exigent.  Es corre el 15 d'agost als Alps francesos amb un desnivell de 5.000 metres. El circuit de bici és molt exigent, és una etapa de muntanya del Tour de 190 quilòmetres, i a sobre amb molta calor. Vull treure'm l'espina de no haver pogut acabar-la fa tres anys.

─Quina és la teva fita?
─Acabar l'Embrunman i fer-ho per sota de les 13 hores. Més endavant m'agradaria fer la UTMB (Ultra Trail Mont Blanc). És la prova reina. Són 168 quilòmetres amb sortida i arribada a Chamonix sobre un circuit que envolta el Mont Blanc i té 9.600 metres de desnivell positiu.

─Fins a quina edat més o menys et veus competint o practicant el triatló?
─Fins que tingui il·lusió mentre el cos m'ho permeti.

Currículum triatló / ironman:
4 ironman: 3 Niça i 1 Embrunman (sense acabar); 10 maratons; 50 marxes cicloturístiques; 10 duatlons de muntanya; 30 mitges maratons.