GenTMB

Marta, per qui no et conegui, presenta’t a nivell professional.

Vaig estudiar periodisme. Després de les primeres experiències professionals, a mitjans com l’agència EFE i 20 minutos, vaig incorporar-me al gabinet de premsa de TMB, on durant més d’una dècada vaig tenir l’oportunitat de créixer dins l’àmbit de la comunicació corporativa al costat d’un equip de primer nivell.  Al llarg dels anys, dins i fora de l’empresa, he anat especialitzant-me en estratègia digital i màrqueting al costat de molt bons professionals, i gràcies també a una aposta personal per la formació continua. Des de fa nou anys, soc la responsable de Continguts i Canals Socials, càrrec que actualment desenvolupo dins l’àrea de Negocis Corporatius, Internacional i Màrqueting.

Periodisme sol ser una carrera vocacional i tu has treballat en diferents vessants: mitjans, gabinets de premsa i continguts i canals digitals. Què t’agrada de cadascuna d’aquestes formes de comunicar?

El periodisme és vocacional perquè parteix del mateix impuls: entendre la realitat i explicar-la amb honestedat. Com deia Kapuściński, “per ser bon periodista cal ser bona persona”, i aquesta idea sempre m’ha acompanyat.

Dels mitjans de comunicació m’atrau la capacitat de preguntar, contrastar i contextualitzar, amb esperit crític. Als gabinets de premsa, hi he descobert la importància de l’estratègia i de la responsabilitat comunicativa. Comunicar des de dins una organització implica entendre bé els tempos i l’impacte que poden tenir les paraules, especialment en entorns sensibles. I dels canals digitals, el que més m’apassiona és la proximitat i el diàleg que permeten. Ja no es tracta només d’explicar, sinó de conversar, escoltar i adaptar-se constantment a un entorn on prima la immediatesa. En qualsevol cas, avui tot està molt hibridat: canals, audiències i formats conviuen i es barregen. L’essència de comunicar és la mateixa a tot arreu.

A banda de la comunicació, la creativitat també sembla un component que integres en la teva feina, diria que també en la teva vida en general. Per exemple, tens dos llibres publicats. 

Escriure és una altra manera de comunicar i de crear. “Optimismo para periodistas” neix de la necessitat de reflexionar sobre l’ofici davant dels nous escenaris de la comunicació digital, en plena crisi del sector, amb una mirada constructiva i oberta al canvi. Em fa il·lusió quan algun company em comenta que està estudiant a la UOC i que encara hi consta com a llibre de referència.
 
'Els insectes de la Martina', en canvi, és un projecte molt més personal dedicat a la meva filla, que em va permetre explorar una comunicació més creativa i lúdica i aprendre sobre la narrativa dels àlbums il·lustrat i els processos d’autoedició.

Per a mi és essencial poder combinar la feina del dia a dia amb projectes puntuals i creatius que em permetin experimentar i mirar la comunicació des de noves perspectives, com un projecte d’artesania que hem engegat amb un company, sota la marca de ‘Luca’l – Arrel tèxtil’, que té una narrativa completament diferent als temes que he comunicat fins ara.

Recentment, vas ser finalista al concurs Relats Curts de TMB en la categoria treballadors/es. Com va ser l’experiència? Hi escrius ficció sovint?

Fins ara sempre havia viscut el concurs ajudant a fer-ne difusió, i aquest any em va venir de gust viure’l, especialment perquè coincidia amb el Centenari del metro, una data molt significativa per a TMB i per les persones que hi treballem. Ser finalista ja va ser tot un premi.

Fa un parell d’anys vaig fer un curs d’escriptura creativa a l’Ateneu Barcelonès i, des d’aleshores, he anat escrivint relats curts de manera regular perquè m’ho passo molt bé i m’ajuda a desconnectar.

A més a més, juntament amb dos companys (l’Agustí Albiol i la Cristina Casellas) vau guanyar el repte d’intraprenedoria plantejat pel TMBinnova al 2024. Aquí parlem de creativitat, però també de treball en equip. 

Sí, és el que més m’agradaria remarcar del repte de TMBinnova. Compartir idees, sumar mirades i construir una proposta conjunta amb l’Agustí i la Cristina va demostrar que la innovació neix quan hi ha confiança, generositat i ganes de fer créixer les idees plegats. 

Per a mi, la creativitat té molt més valor quan és col·lectiva i ajuda a enfortir l’equip i el projecte comú. Crec molt en el lideratge que acompanya, que facilita i que fa créixer on tothom se sent escoltat, valorat i amb llibertat per aportar el seu talent.

Em consta que tot sovint estàs buscant nous camps en els que continuar formant-te. En quina àrea consideres que pot ser important actualitzar-se avui dia?

És imprescindible actualitzar-se contínuament en àrees que transformen la comunicació i el màrqueting. En aquest ofici, hem de ser curiosos per naturalesa. La intel·ligència artificial és clau, no només per generar contingut, sinó per optimitzar processos i ajudar a empreses i mitjans a augmentar la fidelització del client i a pensar en nous models de negoci. També és fonamental dominar la verificació d’informació, per distingir allò que és fiable en un món sobre informat. Formar-se en l’analítica de dades i la comprensió de les audiències és essencial per prendre decisions estratègiques. Així com interessar-se pels aspectes legals relacionats amb la protecció de dades i la seguretat.

Com has vist canviar la forma de comunicar d’una empresa com la nostra en els anys que portes a la casa?

He vist una transformació profunda. Fa dues dècades, la comunicació institucional era una via de transmissió unidireccional: preparàvem notes de premsa, esperàvem que els mitjans les reproduïssin i era més fàcil planificar i controlar el missatge. Avui la conversa s’ha descentralitzat, les audiències ja no són passives, els canals s’han multiplicat, prolifera la desinformació i el periodisme de qualitat ha perdut centralitat. Això ens ha empès a buscar nous models per enfortir la confiança i la reputació, adaptant-nos de manera accelerada als nous formats i als nous hàbits de consum de la informació.

La bona notícia és que davant aquest nou escenari, en què captar l’atenció és tot un repte, penso que a nivell intern les organitzacions donen més pes al paper de la comunicació i el màrqueting. Hem après que la inversió en aquestes àrees no és només un cost, sinó un actiu estratègic. Tenir canals propis, entendre les audiències i adaptar continguts és clau per fidelitzar l’atenció i rendibilitzar el retorn comunicatiu, tant per consolidar la nostra reputació com a servei públic de confiança i oferir el millor servei i atenció per a la ciutadania, com per generar ingressos. 

En aquestes sèrie d’entrevistes fem visible el talent femení que hi ha a TMB. Tens la percepció de què ser dona ha suposat alguna diferència (a favor o en contra) al llarg de la teva carrera professional?

Crec que ser dona ha afegit una mirada diferent i valuosa al llarg de la meva carrera, especialment en àrees com la comunicació, on l’escolta i la capacitat de posar-se en el lloc de l’altra persona són fonamentals. Personalment, he tingut la sort de treballar en entorns que valoren el talent per sobre del gènere, i crec que cada vegada hi ha més consciència de la importància de promoure la diversitat i la igualtat. Queda, no obstant, camí per fer perquè el talent femení continuï sent visible i tingui més impacte dins les organitzacions.

Per no acabar sense conèixer-te una mica més també a nivell personal, ara que queda poc perquè vinguin Ses Majestats d’Orient, si t’haguéssim de regalar un llibre, una pel·lícula o un disc, amb quin títol l’encertaríem segur?

Tinc una llista de llibres pendents que si els Reis Mags consideren que m’he portat bé seria un plaer desembolicar aquest any. Els tres primers de la llista són ‘A la natura les coses simplement creixen’ de Yiyun Li, “A les presons del possible”, de Marina Garcès, i ‘Comerás flores’, de Lucía Solla.

També m’agradaria que em regalessin un disc de big bands i swing perquè tot just ara estic aprenent aquest ball i he descobert un nou flow que m’anima l’ànima. Però deixo marge a la màgia i qualsevol regal serà un encert!