GenTMB

Tot va començar amb un correu de l’Alejandro Zazurca (TOLA, des del 2020 a TMB), a companys i companyes i comandaments, avisant que baixaria a portar ajuda a València, demanant si algú volia col·laborar econòmicament per comprar productes de neteja i d’higiene. 

No només molta gent va aportar per a aquesta compra, a més, quatre persones del col·lectiu de línies automàtiques (Lester Tapias, a TMB des del 2015; Salud Orihuela, des del 2015 a l’empresa; Vanesa Delgado, des del 2020 a TMB; i Yeray García, TOLA des del 2018) van decidir acompanyar-lo.

Tots ho han fet en el seu temps lliure (en alguns casos, comptant amb l’ajut d’altres companys i companyes i dels seus responsables per moure dies) i han vingut impactats i impactades per allò viscut, però també impressionats de veure tantes persones volent ajudar. 

Alejandro, tu vas ser el primer a decidir que hi aniries a ajudar. Què et va impulsar a fer-ho?

Alejandro Zazurca. Em va ser impossible no solidaritzar-me amb el que estava passant, em generava molta impotència. A més, tinc amics de la infància vivint a la zona tot i que, per sort, no han hagut de plorar la pèrdua de cap ésser estimat. 

Pensava baixar jo sol en el meu dia de descans, i vaig enviar un correu a companys i comandaments del col·lectiu TOLA per portar cap allà tota l’ajuda que poguessin reunir en una setmana. Vanesa, Salud, Lester i Yeray de seguida es van oferir per venir i per mobilitzar més gent. 

Yeray García. En el meu cas, en rebre el correu no em vaig plantejar cap altra possibilitat que no fos sumar-me per posar el meu gra de sorra.

Salud Orihuela, Vanesa Delgado. Quan vam rebre el correu del Zazu, no vam tenir cap dubte en apuntar-nos a la iniciativa. 

Heu estat entre l’11 i el 13 de novembre a Alfafar i Paiporta. Què heu fet allà i com us heu organitzat?

AZ. He mantingut contacte permanent amb amics d’Alfafar i Massanasa, això ens ha servit tant per escollir els productes que més necessitaven, com per accedir a determinades zones amb recorreguts alternatius. 

Hem portat sobretot productes d’higiene i neteja, tant de la llar com personal i, una vegada allà, l’hem distribuït, a més d’ajudar el veïnat en tot allò que fos necessari: retirar mobles, portar productes a persones amb mobilitat reduïda... 

Lester Tapia. Un cop recollit el material i comprat, s’ha repartit a peu de carrer i als llocs que centralitzen l’ajuda per repartir-la. A més, hem col·laborat en la neteja i retirada de materials afectats per les inundacions, inclús ajudant els bomber a treure algun cotxe del mig del carrer. 

Y.G. La situació allà canvia molt ràpidament, hi ha pobles en els que, si estan treballant, no et deixen accedir. Això sense comptar el trànsit que es genera en els voltants i les carreteres que estan tallades. Va ajudar molt que el punt de trobada amb els amics de Zazu sempre fos el mateix. Allà sabíem que necessitaven ajut i va ser el primer lloc on vam anar. 

TMB o els vostres caps us han facilitat poder participar en aquesta iniciativa?

L.T. No només els caps immediats, els propis companys i companyes que, com en el meu cas, m’han facilitat la cobertura del servei canviant-se de torn o zona per que jo pogués anar a ajudar.

A.Z. Han aportat des del primer moment donant material. 

Salud: "És el que m'agradaria rebre si em passés a mi"

Heu fet servir temps de descans per anar-hi, heu hagut de reorganitzar dies de festa, segur que heu assumit alguna despesa econòmica... Us sentiu compensats d’alguna manera per aquest esforç personal que heu fet?

S.O. Jo vaig haver de moure algun dia perquè em tocava treballar. Haig de donar gràcies als companys que es van oferir a cobrir-me perquè jo pogués baixar a València. Em sento totalment compensada, només de pensar que em podria passar a mi... És el que m’agradaria rebre de la resta de persones si em passés.  

A.Z. Personalment, no crec que es necessiti compensació alguna, més enllà de la empatia que podem sentir cadascú de nosaltres al veure tanta gent que ho ha perdut tot; i com uns complets desconeguts han vingut, des de qualsevol part del país, per fer tant com puguin per tal que la vida de les persones afectades torni, tan aviat com sigui possible, a la normalitat.  

Y.G. Al meu cas, coincidia amb els meus dies de descans. Tots tenim coses a fer, però vam coincidir en què ajudar era una prioritat. I no hi ha major compensació que veure com la gent et dona les gràcies, et pregunta d’on vens i si necessites alguna cosa.  

Deveu haver acumulat un munt d’imatges o moments que us emporteu. 

L.T. Com a anècdota, recordo un avi que es diu Manolo que, a peu de carrer, ens demanava si teníem espuma per afaitar. Era de les poques coses que no en portàvem, l’home insistia i amb els companys vam fer broma perquè no es preocupés, dient que ara la moda era deixar-se barba.  

A.Z. Em va impactar la imatge d’alguns indrets, cases, negocis... completament destruïts. I la humilitat i la gratitud amb què tots i cadascun dels veïns i veïnes a qui vam ajudar ens van tractar. 

Y.G. El paisatge que trobes és desolador. No és comparable al que perceps a través de la televisió. Son imatges molt difícils d’explicar. Trobes gent que necessita desfogar-se i t’explica com ho va viure. Recordo una noia que em va dir que no s’havia assabentat de res i que una onada va trencar el mur d’entrada a casa seva i la va empènyer fins a la darrera habitació. Després, va sortir de casa com va poder, perquè, en segons, l’aigua li arribava pel cap.

Però, sense dubte, la que més em va impactar va ser la història de l’Alba, una noia que fa quatre anys es va quedar paraplègica i va haver d’adaptar tota la casa a la nova situació. La DANA va arrasar per complet el seu habitatge. El seu pare la va haver de pujar a casa de la veïna de dalt, on va haver de quedar-se tres dies sense sortir perquè un cotxe bloquejava la seva porta. 

S.O. i V.D. Em quedo amb la unió dels meus companys en una situació tan complicada com la d’allà. M’emporto en el record personal la sensació d’abandonament que han patit, ja que han hagut d’organitzar-se entre ells per poder netejar-ho tot; però també l’agraïment de la gent a la qual vam poder ajudar.   

I algun aprenentatge personal que us emporteu?

L.T. El de tota la solidaritat de la gent de tot arreu que s’ha mogut per anar ajudar; la d’aquelles persones que no podien desplaçar-s’hi però que han facilitat que altres hi anessin, ja fos fent donacions o cobrint serveis; i la dels propis veïns i veïnes mobilitzant-se entre ells i amb d’altres pobles per ajudar-se colze a colze.

S.O. Em quedo amb la sensació que el poble acaba salvant al poble.

A.Z. Fes pels altres tot el que t’agradaria que fessin per tu en la mateixa situació, malgrat que potser mai t’hi trobaràs.

Hi ha més exemples de solidaritat amb València: com el de l'exposició i venda solidària de quadres de l'Alfredo Sagarra. A més, la Fundació TMB ha obert una via de col·laboració amb les persones damnificades per la DANA a través de Creu Roja.