Dissabte, 28 de novembre de 2020

Entrevista a Ramon Bacardí, director de Metro

 

Entrevista a Ramon Bacardí, director de Metro

Enginyer industrial, màster en telecomunicacions, en telemàtica i en bioenginyeria i enginyeria hospitalària. Ha estat director de l’àrea de tecnologia i innovació, de negoci exterior, de bus i actualment és el Director de Metro.  

Albert Piqué / 30.10.20 - 08:35h

La seva trajectòria professional a TMB, que va començar ara fa 33 anys, ha estat caracteritzada per dues etapes. En la primera, va ocupar diversos càrrecs, entre els quals destaquen la direcció del servei de Telecomunicacions i la direcció de Cooperació Exterior.  Després d’un pas per la funció pública, l’any 2014 es va reincorporar per dirigir l’àrea d’Innovació, Tecnologia i Negoci Exterior; posteriorment va assumir el màxim nivell executiu de Bus, i recentment va ser nomenat director de Metro. 

La seva trajectòria professional fa vertigen, sempre amb el fil conductor del servei públic. Ha estat un fet fortuït o el resultat d’una convicció personal?

De fet, els meus inicis professionals van ser en empreses privades, primer a Gas Natural i després a AEG. El que a mi sempre m’ha interessat són les empreses que presten serveis a la comunitat, que desenvolupin treballs en benefici de la col·lectivitat, i finalment contribuir a fer que les empreses públiques siguin tan  eficaces com les empreses privades. 

Els seus inicis a TMB ja fa més de 30 anys anaven associats a la tecnologia i les comunicacions. Seguim sent un referent en aquesta matèria?

En aquests 30 anys les comunicacions i les tecnologies han deixat de ser un territori exclusiu dels professionals per passar a ser un àmbit democratitzat. I per tant era més fàcil ser un referent. Així i tot, actualment TMB segueix sent un referent a tot Europa i a la resta del món, molt per davant d’altres operadors,  com ho són Transport for London o la SNCF de París.

El seu pas per la funció pública deixa com a saldo la posada en marxa de la plataforma integrada d’emergències  i seguretat, i del centre d’atenció del 112. Orgullós?

Aquest va ser un projecte molt complex, ja que el primer que vam haver de fer és coordinar molts serveis que fins llavors pràcticament no es coordinaven, ja que hi havia diferents números de telèfon d’emergències per trucar a cada un d’aquests serveis (Mossos, Bombers, Policia, emergències mèdiques, Agents Rurals, etc.). La creació del 112 va servir per homogeneïtzar la manera de treballar de tots aquests serveis i de simplificar la relació amb la ciutadania.

Sí, me’n sento molt orgullós, així com de la creació de l’edifici del 112 de Reus, un mateix espai on conviuen tots els cossos d’emergències sota una mateixa coordinació, un referent a tot el món. 

Des de l’ATM ha liderat el projecte de la T-Mobilitat. Què ha succeït perquè encara no estigui en servei?

La T-Mobilitat és un projecte d’I+D molt agosarat i, sota el meu punt de vista, molt mal planificat. De fet, quan vaig entrar a l’ATM el primer que vaig fer és replanificar-lo, ja que posar d’acord més de 70 operadors i diverses administracions no és fàcil.  A més, les empreses tecnològiques adjudicatàries no han estat a l’alçada i els ha costat molt executar-lo. 

Ara el que ens trobem és que la tecnologia ha avançat molt més ràpid que el projecte i em temo que la seva posada en servei no acabi oferint les millors prestacions. En tot cas, les instal·lacions ja estan gairebé totes fetes, tant al metro com al bus, i espero que l’any vinent es comencin a posar en servei alguns títols i funcionalitats, i l’any 2022 s’acabi de fer tot el desplegament en l’àrea de l’actual servei de les distintes corones.

Un cop retorna a TMB, la seva carrera professional és fulgurant: director de Tecnologia, director de Bus i director de Metro. Ens podria compartir, breument, el bagatge que li ha aportat ser el màxim responsable de les dues àrees de negoci, i d’una àrea tan cabdal com la tecnològica i d’innovació?

El meu pas per l’àrea de Tecnologia em va servir per conèixer de primera mà els serveis de bus i metro i per tant les seves necessitats. Per exemple, el que en el seu moment va ser un pas molt important per a Bus com va ser el SAE, o les primeres instal·lacions d’ascensors al metro, sistemes de comunicacions, etc... El meu pas per l’àrea de Cooperació Exterior em va servir per conèixer de primera mà la posada en servei d’un metro com el de Bilbao, en el qual no només vam participar en el disseny, sinó també en l’inici de l’operació. També vam participar en els serveis de mobilitat de l’expansió del metro de Lisboa per a l’Expo o del tramvia de València. El meu pas per l’ATM em va servir per veure TMB des de fora, amb una visió més global de tots els operadors. Crec que tot plegat, més la meva visió més humanista, que em fa escoltar a la gent, és el que ha fet que posteriorment s’hagi pensat en mi per assumir màximes responsabilitats a TMB. És una carrera de fons.

De la seva mà, s’han dut a terme canvis organitzatius que es caracteritzen, sempre, pel creixement professional de persones de la casa. Creu que aquesta aposta personal ha estat un èxit per sobre d’altres? 

Si, clarament ho ha estat. La meva dilatada experiència a la casa m’ha permès conèixer grans professionals. De la mà de grans professionals com l’Albert Busquets, el Guillem Yenes o d’altres , va créixer un important planter que s’ha anat formant amb els pas dels anys. Seria molt absurd que es deixés perdre tot aquest capital humà, coneixement i passió per la feina, buscant fora el que tenim dins. És per això que la meva aposta és i seguirà sent potenciar el talent intern quan es pugui. 

Considera que la Covid ha ajudat a situar el transport públic, com a servei essencial, on es mereix?

La Covid és i seguirà sent una mala experiència per a tota la societat i per a tot el teixit empresarial. A TMB ens ha obligat a ser molt rigorosos en molts processos i molt especialment per protegir els nostres treballadors i clients. Alhora ha servit per deixar clara la nostra vocació de servei, perfectament manifesta amb el servei que hem prestat als treballadors sanitaris i dels serveis essencials, principalment en el pitjor moment.  

Estem immersos en el procés de negociació del conveni col·lectiu per als propers anys. Quin resultat n’espera? 

Volem arribar a una solució que sigui beneficiosa per a ambdues parts, tot i que la  situació és complicada, ja que hem de gestionar el tema de l’amiant, i en un escenari pressupostari molt ajustat, agreujat per la Covid. Estic segur, però, que totes dues parts som conscients de la importància d’arribar a un acord, ni que sigui per preservar el que fins ara tenim. 

Quins són els principals projectes de Metro, per als propers anys?

El Pla estratègic que estem preparant per als propers anys es basa en la sostenibilitat, la transformació digital, el canvi cultural, el focus client i l’excel·lència del servei. Tot això es materialitzarà amb la compra de trens, que ja en tenim 42 d’encarregats, més els que volem encarregar per millorar l’oferta, la construcció d’una nova cotxera per a la L1 i ampliar les que ja tenim, el tram central de la L9, la millora energètica amb el canvi a tecnologia LED a les estacions, la instal·lació de plaques fotovoltaiques en diverses dependències i la reducció de la tarifa energètica connectant les estacions receptores de la L9. L’accessibilitat és un altre dels projectes que ens ocuparan els propers anys. Ara fa poques setmanes que s’han començat els treballs per fer accessible l’estació de Plaça Espanya, o a Maragall i altres. Amb això seguim mantenint el metro de Barcelona com un gran referent en accessibilitat a Europa. L’ampliació i millora dels sistemes de sensorització dins del concepte de smart city ens ha de permetre reduir manteniments correctius, estudiar cicles de vida, millorar la informació al client, com l’ocupació de vehicles, l’ocupació d’andanes, etc. Tots aquests són grans projectes.

Informacions recents indiquen que finalment el Govern de la Generalitat desbloquejarà la finalització del tram central de la L9/10. Disposen d’una previsió de quan podria entrar en servei?

La L9/10 representarà un reequilibri territorial molt important i un reajustament de tota la xarxa, i afavorirà la intermodalitat; per tant, és un projecte cabdal. El compromís de la Generalitat és que l’any vinent es reprendran les obres, i que en els propers 4 anys tot el tram central estarà en servei, si més no, la majoria. 

Quin missatge li agradaria fer arribar a tots els treballadors de Metro?

Que TMB és un gran empresa, no només per la qualitat humana i professional de tots els que la formem, sinó pel servei que oferim. Hem de ser capaços d’evolucionar amb els reptes de la nova mobilitat, tenint molt clar el focus en el client i oferint solucions de mobilitat sostenibles, davant de les cada vegada més limitacions que l’ajuntament anirà posant al vehicle privat. 

Els vull agrair a tots els treballadors l’esforç que s’ha fet i s’està fent arran de la crisi de la Covid, ja que un cop més han demostrat la seva vocació de servei col·locant-se cada dia al davant dels trens i de les estacions, i també als treballadors de Bus. Em sento molt orgullós de tots els professionals de TMB.

Finalment, els voldria dir que soc un treballador més de l’empresa, que posa per davant de tot la professionalitat per tirar endavant aquesta empresa i m’agradaria que així em veiessin. Nosaltres ens en sortirem, tots junts.

 

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Servei
Anys

GenTMBapp

Club GENTMB

Club GenTMB