GenTMB

La primera pregunta que hem fet a la Noemi, la Laila i l’Ángela és si cal una diada que reivindiqui la visibilitat lèsbica. La resposta, unànime, és que sí. Tot i reconèixer molts avenços, les tres (totes conductores, Laila i Ángela a TMB des de fa 3 anys i Noemi des del 2007) encara expliquen anècdotes i situacions que ja haurien d’haver quedat enrere. També hem preguntat sobre com podem contribuir, col·lectiva i individualment, per continuar avançant. Les seves respostes, a continuació. 

Aquesta entrevista es fa en el marc del Dia de la Visibilitat Lèsbica. Creieu que és una diada necessària?

Noemi- Sí, crec que és una diada necessària. Les dones lesbianes som menys visibles, aquest dia ajuda a trencar silencis, a crear referents i a combatre estereotips. La visibilitat no és només simbòlica, la visibilitat ens dona seguretat, ens obre camins i ens ajuda a poder viure  amb llibertat i respecte.

Laila- Sí, molt necessària. Perquè hem de lluitar pels nostres drets i per aconseguir un món sense violència cap a les dones lesbianes. Perquè puguem viure en un espai segur, amb igualtat i respecte, i poder mostrar-nos en espais públics.

Ángela- Crec que és necessari perquè encara hi ha molta gent que els hi costa respectar-nos. És una manera de lluitar també per seguir aconseguint drets

Penseu que la visibilitat de les dones lesbianes ha avançat en la mateixa mida que la dels homes gais o hi ha un desequilibri també aquí?

N- La visibilitat ha avançat, però crec que no al mateix ritme que els homes gais. Ells  han tingut més presència mediàtica i social, nosaltres no tenim referents públiques, les dones lesbianes sovint ens quedem en segon pla atès que la societat és masclista i invisibilitza les dones en general.

L- Crec que avança per igual, però hi ha molta feina per fer encara.

A- Crec que no ha avançat en la mateixa mida i que a dins de el nostre col·lectiu estem encara una mica discriminades. No sols a nivell general de visibilitat, per posar un exemple, quan vols trobar joguines sexuals és molt més fàcil trobar productes per a homes gais que per a dones lesbianes. 

Sovint es parla de les discriminacions creuades o sumades. Heu sentit en algun moment doble discriminació pel fet de ser dona i per la vostra orientació sexual?

N- Sí, sento doble discriminació  per ser dona i per ser lesbiana, hi ha mil anècdotes que explicar sobre discriminació per ser dona, i altres per ser lesbiana. La més habitual, tant amb companys com amb usuaris, és quan es donen petites conversacions on et pregunten directament si el teu marit treballa a TMB, o quan parles dels fills, donen per fet que ets heterosexual i tens marit, aleshores, has de fer allò tan incòmode de rectificar i dir: No! El meu marit, no, la meva dona! I aquí a vegades alguns ho entenen a la primera, però d’altres no, i ho has de tornar a repetir per acabar escoltant: Ah! No passa res, no passa res. Quan arribem a aquest punt, m’agrada fer-los la broma (si es pot) de: Ah, sí! Tampoc passa res si tu ets heterosexual, tinc moltes amigues hetero.

L- Personalment, sí m’ha passat donar un petó a la meva parella en un lloc públic i sentir mirades recriminatòries de la gent d'edat més avançada. I pel fet de ser dona, a la feina sovint hi ha comentaris masclistes.

A- Discriminació directa del tipus ‘bromes’ que no ho són. Però crec que la gent en general és poc valenta i si volen criticar ho fan per darrere.

En quins àmbits de la societat creieu que cal avançar en la plena acceptació de la diversitat en general i de l’orientació sexual lèsbica en particular? Hi inclouríeu l’àmbit laboral?

N- Encara queda molta feina a fer, i ara més que mai amb l’augment de la ultra-dreta a la societat. Hem de ser fortes, no podem baixar la guàrdia per no fer cap pas enrere. Calen referents en l’educació perquè les noves generacions creixin en diversitat, i també en els mitjans de comunicació, que donin visibilitat a tot el col·lectiu en tots els àmbits.

En l’àmbit laboral, les empreses podrien fer visible constantment que la diversitat és un valor reconegut i protegit, per tal que les persones LGTBIQ+ se sentin segures. 

En el meu cas, quan vaig entrar a l’empresa, vaig estar força temps ‘a l’armari’, fins que em vaig trobar segura. Si hi hagués hagut un pla LGTBIQ+ efectiu com ara, m’hagués trobat més segura. 

L- Encara que s’ha progressat molt, cal seguir treballant en diversos àmbits per assolir una igualtat real: en l’àmbit educatiu, en l’àmbit social i els espais públics i en l’àmbit sanitari.

A- Crec que sempre s’ha de seguir avançant, hi ha moltes coses a millorar, hi ha molta gent que no ho tolera o, simplement, que ho veuen com si estigués limitat a quelcom eròtic o sexual.

Teniu alguna anècdota, sigui positiva o negativa, que ens ajudi a veure com s’ha avançat (o no prou) en acceptació de la diversitat?

N- En positiu, m’ho han dit més d’una vegada, però farà uns 15 anys, una dona gran em va venir a donar les gràcies per ser una dona valenta, per fer una feina que tradicionalment era d’homes. M’ho deia amb llàgrimes als ulls, que l’empoderava veure’m conduir un autobús. Aquella dona em va arribar al cor i sempre la recordo. 

En negatiu, doncs us ho podeu imaginar: des de persones que esperen al següent bus al veure que soc  una dona, al típic insult “de ves a rentar plats”. Potser el més greu va ser quan portava dos anys a l’empresa. Un home em va preguntar si el meu marit em deixava treballar conduint un autobús i per què m’ho deixava fer. Quan li vaig dir que no tenia marit, que jo era lesbiana i que la meva dona no em prohibia res mai, va començar a bufar i a posar-se molt nerviós, vaig passar força por observant el seu llenguatge corporal. Finalment no va passar res més,  i  d’aquella situació en vaig sortir  més forta i segura de mi mateixa.

L- Crec que hem avançat en la teoria, però a la pràctica encara falta camí a córrer. Jo soc marroquina i, per exemple, no em puc mostrar tal com soc en l’àmbit social musulmà. És molt dur.

A- S’han ficat amb mi i m’han dit comentaris irrespectuosos, fins arribar a dir-me que estic amb dones perquè encara no he trobat un home en condicions, o que si l’he provat no m’ho han fet bé...

Què creieu que podria fer TMB com a companyia perquè us sentíssiu més visibles i acompanyades? I els companys i companyes, a nivell individual, podem fer alguna cosa millor? 

N- TMB podria continuar impulsant formació en diversitat i espais de sensibilització, donar més visibilitat a referents interns i experiències reals, garantir canals segurs per denunciar comentaris o actituds discriminatòries, o arreglar coses molt bàsiques i senzilles, com el llenguatge inclusiu. No deixa de ser significatiu que en els autobusos que circulen a Barcelona a l’any 2026 a tots diu que no “es molesti al conductor”. També al SAE i a tots els documents interns posa “el conductor” a tot arreu. Crec que és prou senzill fer un canvi que inclogui a totes les persones independentment del seu gènere o identitat, només cal posar “personal de conducció”, “espai de conducció”... Tenim la solució, falta la voluntat. 

Quant als companys i companyes, poden escoltar sense jutjar, evitar suposicions sobre la vida personal de ningú i així  no donar per fet la heterosexualitat de les persones, fer costat quan algú pateix un comentari inapropiat, i no deixar passar per alt comentaris que s’han normalitzat, com dir maricón, etc... i, sobretot, normalitzar que cadascú estima com estima.

L- M’agradaria que TMB fes més visibles els espais d’informació sobre LGTBIQ+ a cada cotxera.

A- El que poden fer és seguir amb aquesta dinàmica que estem ara. Crec que dins de l’empresa es fan tasques molt bones. Sí que crec que ens fan falta punts de referència o espais segurs per poder parlar de si hem tingut alguna situació de discriminació i, un cop ens han passat, tenir acompanyament per gestionar emocions i situacions.

Feliç 26 d’abril!