GenTMB

El Domingo Martín va entrar a formar part de la plantilla de TMB l’any 1982 i després de quaranta-un anys s’acaba de jubilar. Al llarg d’aquests anys, el Domingo ha passat per diferents llocs de treball i, l’últim lloc de treball que ha desenvolupat els darrers anys ha estat responsable de caixa i gestió de cobraments a l’edifici de Zona Franca.

Aquest últim any de treball a l’empresa el Domingo ha estat  usuari del Programa  d’Acompanyament a la Desvinculació, PAD.

Que jovenet que eres quan vas entrar a treballar a TB, què destacaries d’aquests quaranta-un anys? Què t’emportes?

Continuo sent jove, jajaja. Treballar en una empresa com la nostra, a més d'un mitjà de vida, ha estat molt gratificant en el personal. He conegut gent estupenda que m'ha aportat molt i als quals estaré sempre agraït. El millor que m'emporto són bons records i l'afecte dels meus companys. Sempre m'he sentit volgut. A tots ells els estic agraït per haver-me permès formar part de les seves vides.

Vas entrar a l’antiga cotxera de Lutxana, quina va ser la teva feina?

Això era la prehistòria. L'empresa iniciava la informatització i van començar per taquillatge. Les pantalles tenien el fons negre i les lletres de color verd. No hi havia més colorines, ni icones, ni impressores. Es demanaven els llistats per telèfon a la Ronda, on existia un incipient departament d'informàtica, i ens arribaven l'endemà en paper pijama. En fi, la nostra missió era gravar liquidacions amb la recaptació dels conductors, durant vuit hores. Molt entretingut. Però com érem joves i eixelebrats, ho passàvem bé.

Quin ha estat el lloc de treball que més t’ha agradat de tots els que has desenvolupat a l’empresa?

Sens dubte l'últim, en caixa central. M'ha permès conèixer a moltíssima gent. A vegades era com un confessionari, on ens comptàvem els nostres secrets. Tractar amb persones de diferents edats m'ha permès veure altres perspectives i m'he adonat que a tots ens preocupen les mateixes coses. Algun cigró negre hi havia, però eren els menys.

Des que es va posar en marxa el PAD, tu has estat un bon aliat del programa. Què t’ha semblat?

El PAD es va creuar en el meu camí al final. Penseu que jo no m'he acollit a la jubilació parcial, ja que em va enxampar en plena pandèmia i ho vaig anar retardant, però el temps que he pogut estar en el programa, m'ha semblat molt positiu. És clar que serà més beneficiós per a uns que per a uns altres, en funció de la situació personal i les expectatives que cadascun tingui. En qualsevol cas, sempre és positiu compartir les incerteses i les experiències amb els companys que estan en la mateixa situació. En aquests moments t'adones que tots tenim els mateixos dubtes.

Ha complert l’objectiu que esperaves?

Sí, per descomptat. Saps que te n'aniràs, però és gratificant prendre consciència que has format part d'una cosa important, que has col·laborat a fer gran a aquesta empresa i que, d'alguna manera, se't té en compte i se t'agraeix.

Què destacaries del Programa?

Que hi ha diverses formes d'acostar-se a ell i això permet a cadascun fer-ho de la forma que li sembli més positiva.

Recomanes les conferències, els vídeos, el blog,...? Per què?

Clar que sí! En aquests moments estem plens de dubtes i això ens pot ajudar a decidir si estem fent el correcte. No tots tenim les idees molt clares.

Ara que fa un mes que estàs jubilat del tot. És fàcil adaptar-se? T’han ajudat les eines que expliquen al PAD?

Tènia molts dubtes, deixava la vida que coneixia i afrontava una nova d'un dia per a un altre. Per descomptat que espanta. Deixava una vida programada, amb uns pocs espais lliures, per una altra en la qual jo tènia que emplenar tots els espais. Fa poc temps que estic jubilat i tinc moltes idees al cap que haig d'anar ordenant, però crec que m'he adaptat bastant bé.

Deixar de treballar no té per què significar deixar de contribuir a la societat, es pot continuar aportant, no? Estàs fent alguna cosa?

Clar que continuo contribuint a la societat. Continuo pagant impostos, com tothom. Si et refereixes a una altra mena de col·laboració desinteressada com a voluntariats, de moment no estic en aquesta fase. En aquests moments estic bolcat en el meu. Quan estigui satisfet amb mi, podré ajudar als altres.

Explica’ns com és ara el teu dia a dia?

Perquè vaig al gym cada dia un parell d'hores, però a l'hora que em ve de gust, i faig totes aquestes coses que havia anat ajornant a casa per a quan em jubilés. Visc en una casa amb terreny en la qual no falta treball a l'aire lliure. Llegir més, que ho tinc abandonat. Aviat començaré a planificar viatges en temporada baixa, més barats i amb menys gent, i faré més activitats amb els meus amics i, si és possible, amb altres nous.

Què els diries als companys que estan en l’etapa de la desvinculació?

Doncs que ara podran continuar fent el que ja feien, però amb més intensitat, amb més freqüència, com vulguin i quan vulguin. I si no feien res i no tenen intenció de fer-ho, llavors se'ls farà molt llarg, jajaja. Això de l'IMSERSO està molt bé, però que no s'ajuntin només amb persones majors, que s'acostin als joves i això els farà sentir més joves. No és una cosa que em plantegi encara. M'agrada més anar al meu aire.

Ens dones algunes idees per no avorrir-nos

Això depèn dels interessos de cadascun. No és tard per a iniciar-se en alguna activitat esportiva. Prova fins que trobis el que t'agrada. Per internet es troba tots tipus de grups que fan activitats diverses. Hi ha cursos de cuina de supervivència, voluntariat si desitges ajudar a unes altres persones, passejar gossos de les protectores d'animals, llegir, fins i tot escriure; en definitiva, mantenir-nos actius i sans per a arribar als últims anys en el millor estat possible sense molestar massa als que t'han de cuidar.

Programa d’Acompanyament a la Desvinculació

TMB va iniciar al mes de juny del 2022 una sèrie de conferències, tallers, vídeos, blogs,  emmarcades  dins del Programa d’Acompanyament a la Desvinculació, PAD, amb l’objectiu de donar suport, tant en els tràmits administratius com en les qüestions de caràcter emocional i de gestió personal, a tot el personal de plantilla de la companyia que està en procés de jubilació.

El programa aborda l’aspecte més personal i emocional i en ell es convida a la persona a fer un viatge per una sèrie d’etapes-estacions on a cadascuna d’elles l’apropa al seu destí que és una jubilació joiosa. Per ajudar a arribar a aquest destí el projecte consta de quatre seccions:

Vídeos: que es publiquen mensualment i són de curta durada

Blog: darrere d’unes històries que es publiquen mensualment, la finalitat és generar xarxa i  que tots es puguin nodrir dels comentaris i aportacions personals.

Tallers: és un espai grupal per compartir assessorat per professionals.

Conferències: és un espai presencial i on line portat per un expert que facilita eines i habilitats per gaudir d’aquesta nova etapa.