GenTMB

Treballador de TMB des de fa 34 anys, en Francisco Javier Campos ha evolucionat professionalment des de conductor fins a la Unitat de Cartografia de la xarxa de Bus, on participa dels recorreguts i el seguiment del servei. Tot i això, la seva feina a TMB és només una part de la seva vida, ja que, paral·lelament, ha mantingut sempre viva la passió per la música, que l’acompanya des de ben petit quan el seu pare li va regalar la seva primera guitarra. Avui, sota el pseudònim de “Jacky Guitar”, forma part del grup de rock Ricky Brown & the Truckers, un projecte musical que va néixer fa 3 anys en un pàrquing de camions de Santa Coloma de Gramenet i que reflecteix el seu vincle amb la carretera i la necessitat de no renunciar mai a fer el que ens agrada. Parlem amb ell i amb el seu company vocalista de la banda, Riki Vidal (autor del llibre que acompanya el nou disc del grup), sobre música, reinventar-se i la vida més enllà de la feina.

Enhorabona, Javier i Riki pel nou disc! Qui són Ricky Brown & the Truckers?

Javier Campos: Moltes gràcies! Doncs nosaltres som un grup de rock amb cinc membres actualment. Som una banda amb gent amb molta experiència musical i amb una idea ben clara: fer música pròpia i explicar històries.

Riki Vidal: Sí, som una “germandat de l’asfalt”, molt vinculada al món de la carretera i tot aquest imaginari. Ens vam conèixer fa uns tres anys, durant l’època de sequera, en una jam session que vam fer en un pàrquing de camions a Santa Coloma, on ens vam reunir per tocar i així invocar la pluja. Ens vam veure tots en un concert a l’aire lliure i allà va començar tot. A més, als pocs dies va començar a ploure! (Rialles)

Teniu diversos singles ja publicats com “Criptomaníacos”, “Se fue la luz” o “¿De qué vale?”, que han tingut molt bona acollida i que formen part del nou àlbum ja disponible ‘Keep on Truckin’. Què ens podeu explicar del disc?

Javier Campos: Sí, aquests singles van ser els primers llançaments que vam fer per donar-nos a conèixer. Ara ja tenim l’àlbum complet publicat i estem en la fase de promoció i preparant el directe, que tenim moltes ganes de fer-ne. El disc compta amb 10 cançons amb molta varietat: rock, balades, blues... i cada tema té la seva pròpia història. De les coses que més m’agraden d’aquest projecte és que és un àlbum temàtic i cada cop costa més trobar-ne. Jo soc molt fan de The Alan Parsons Project, m’encanta, i ell feia molt això, de fet té un LP sobre Barcelona que és brutal, i tornar ara a fer una cosa una mica així, em fa molta il·lusió. Crec que la indústria musical necessita que apareguin nous grups com el nostre que sonin i facin coses diferents.

Riki Vidal: Tot i que el gènere del disc continua sent clàssic, nosaltres parlem en les nostres cançons de temes molt actuals com criptomonedes, relacions amoroses, les apps, molta crítica social... Creiem que aquesta combinació és el que li dona molta personalitat al disc i que ha quedat un treball molt digne que esperem que agradi.

Tal com heu dit, en el disc ‘Keep on Truckin’ podem trobar des de rock fins a balades. Tot i això vosaltres definiu el vostre estil com a “Off-Road Country Rock”. Què vol dir exactament?

Javier Campos: Sí, en el disc hi ha temes molt diferents entre ells. Sovint escoltes àlbums que totes les cançons sonen igual i nosaltres hem volgut fugir d’aquest tòpic. El nostre estil ve del country més clàssic, especialment del “trucker”, que és la música dels camioners, però barrejat amb el rock. Dins del propi country hi ha molts estils, i nosaltres fem aquesta fusió amb un so més directe i cru.

La carretera té un paper cabdal en el disc i en la vostra música. Creus que hi ha un paral·lelisme entre la vida a la carretera i el dia a dia a Bus?

Javier Campos: Crec que hi ha algunes coses que en podríem trobar. La feina a TMB és exigent i amb gran responsabilitat, però també és molt important a nivell social, ja que garantim el dret a la mobilitat de tota la ciutadania. Jo que vinc de Bus, la carretera i l’asfalt és el dia a dia de molts companys i companyes. La música, en canvi, és la vàlvula d’escapament i el que em permet desconnectar del dia. A molts i moltes segurament ens passa, que quan estem al volant, escoltant la música que ens agrada, desconnectem de tot i gaudim d’aquell moment per nosaltres mateixos.

Riki Vidal: A més, la carretera té molt a veure amb la nostra realitat de grup. De fet, jo treballo en un pàrquing de camions, en ‘Jacky’ treballa a Bus i, fins i tot, un altre dels integrants del grup treballa a l’empresa Tusgsal... així que sens dubte tot això acaba formant part del relat i de la identitat del projecte.

El projecte no és només musical: també hi ha un llibre: ‘La leyenda de Ricky Brown’. Com s’entrellacen aquestes dues vessants?

Riki Vidal: Primer van venir les cançons i després el llibre. La leyenda de Ricky Brown dona sentit a tot, explica la història del personatge i es relaciona amb tot l’univers musical del disc. Molts grups fan merchandaising amb samarretes sobre el disc o coses així i nosaltres hem decidit fer un llibre, aprofitant també que jo estic en una etapa molt creativa i que ja he escrit més llibres. La narrativa parla d’en Ricky Brown que és una persona que treballava en una oficina i un dia decideix deixar-ho tot, agafar el seu camió i iniciar una vida totalment diferent a la carretera, gaudint de la llibertat i fugint de la rutina on es trobava.

Javier Campos: Totalment! La música i la literatura van plegades. El llibre amplia el que expliquen les cançons i posa tot en context a través del trajecte vital que viu el personatge de Ricky Brown.

Ara que ja hem escoltat el pseudònim ‘Jacky Guitar’. Per nosaltres ets en Javier Campos, però en el món de la música ets un altre. Com neix aquesta doble faceta?

Javier Campos: Per mi, la música sempre ha sigut un hobby. Toco la guitarra des de ben petit, quan el meu pare em va regalar la meva primera guitarra flamenca. M’agrada molt i toco de tot: country, pop, flamenc, rumba i ara doncs rock sureny amb el grup. He tocat molts cops, en concerts amb amics, en jam sessions... però jo mai he volgut dedicar-m’hi professionalment. Tot i això, quan va sorgir l’oportunitat, no m’ho vaig pensar perquè jo mai he fet un disc, ni havia participat en un projecte professional com aquest. La veritat és que això m’omple d’il·lusió i ha sigut una bufada d’aire fresc perquè penso que tinc 56 anys, que et vas fent gran, i tot i així encara tinc ganes de fer coses, de seguir actiu i d’iniciar un projecte com aquest que m’omple molt.

Què t’agradaria que els teus companys i companyes de TMB sentissin en descobrir la vostra música?

Javier Campos: A part que els agradi el disc i el llibre, m’agradaria que els animés a no deixar mai de banda allò que els apassiona. Jo mateix vaig haver de deixar els estudis de música per la feina i són coses que et queden. El treball és molt important, però la vida no és només treballar. No hem d’esperar a jubilar-nos per fer el que ens omple! A TMB som molta gent, som una comunitat molt gran i jo he escoltat moltes vegades a companys i companyes dient allò de “quan em jubili faré això”, i no, no hauríem d’esperar perquè el futur és incert. Però, sobretot, m’agradaria que ens escoltessin perquè crec que pot ser inspirador per veure que la feina és molt important, i s’ha de complir sempre, però no ens hem d’oblidar tampoc mai de nosaltres i de fer totes les coses que ens agraden i ens motiven.

Aquest és el vostre primer disc, però que espereu del futur?

Riki Vidal i Javier Campos: Doncs primer ens agradaria que la gent ho escoltés i li agradés el que fem, i després doncs fa temps que ens reunim la banda i toquem. De fet, Keep on Truckin és el primer àlbum, però tenim 20 cançons fetes més ja, que això ens dona per dos discos més. Però tot costa molt en el món de la música perquè és difícil donar-se a conèixer i també costa molts diners. Tant de bo, en el futur continuem fent sempre el que ens agrada i, per tant, puguem seguir fent molta música.

Us deixem algunes de les xarxes a través de les quals podeu seguir al grup “Ricky Brown & the Truckers” i escoltar la seva música:

El grup a Instagram

A Spotify