GenTMB

L’Erika Galera és "bailaora" i professora de flamenc. Va entrar a TMB l’any 1998 i treballa d’agent d’atenció al client a la Gerència de la línia 1 de Metro.

"Ensenyar és el que veritablement m’omple i m’aporta, sobretot ensenyar als més petits, veure’ls crear i gaudir"

-Quan vas començar a ballar flamenc?
-Vaig començar a ballar als 6 anys. La meva mare em va apuntar a ballet però no hi vaig estar ni un mes. De seguida em vaig adonar que a mi m’agradava alguna cosa més moguda i vaig demanar que em portessin a ballar flamenc.

-Hi havia tradició a la teva família?
-No, ningú de la família ballava, però la meva mare és de Sevilla i sempre li havia agradat, i a més les meves veïnes ballaven. Ara som tres a la família que ballem, la meva germana, la meva filla Leire i jo.

-Dins del flamenc, quin és el teu estil?
-Jo m’he format en flamenc clàssic espanyol. Vaig començar a l’entitat cultural del barri de Trinitat Vella, on vaig aprendre la base, després vaig continuar la meva formació a José de la Vega, a La Tani i finalment amb l’Iñaki Márquez i la Sara Barrero. El meu estil és més aviat clàssic.

-Què estàs fent ara?
-Actualment formo part d’un grup de ball flamenc clàssic espanyol que es diu Esencia; hi treballo en les coreografies i a més en sóc bailaora. També dono classes, juntament amb la meva germana, en una entitat flamenca que porta més de quaranta anys funcionant, El perro de Paterna, situada a la Trinitat Vella (districte de Sant Andreu). Estic molt implicada en les activitats del barri i col·laboro com a bailaora a Halloween, la Festa de Nadal, La Cavalcada de Reis, la Comparsa de Carnestoltes, La Fira del Cavall, El Rocío i a les festes majors.

-Sempre has ballat, no has parat mai?
-No he deixat de ballar mai, però des que va néixer la meva filla Leire he afluixat una mica la meva feina de professora i només dono classes dos cops per setmana, això sí, són cinc hores cada dia. També he deixat de treballar al ballet de la Federació Catalano-andalusa de la Fira d’Abril després de molts anys de ser-hi.

-I què t’agrada més, ballar o ensenyar?
—És molt diferent, quan ballo em desfogo, exterioritzo tot allò que sento, però ensenyar és el que veritablement m’omple i m’aporta, sobretot ensenyar als més petits, veure’ls crear i gaudir és fantàstic.

-A les classes ve gent de totes les edats o només en vénen de joves?
—No, no, hi ha gent de totes les edats, ara mateix jo dono classes a nens des dels quatre o cinc anys fins a adolescents, però la meva germana, per exemple, dóna classes a gent gran, tots jubilats. Em fascina donar classes als més petits, el flamenc és molt positiu per als nens petits, els entrena l’oïda, exerciten tot el cos, milloren la coordinació... i tot això jugant i passant-s’ho bé. Jo intento ensenyar també valors a les classes: companyonia, compromís, el respecte als altres, el treball de grup, i que cadascun d’ells és especial tant a l’escenari com fora.

"intento ensenyar també valors a les classes: companyonia, compromís, el respecte als altres, el treball de grup"

-Com t'ho fas per compaginar la teva feina a TMB amb el flamenc?
-Doncs amb esforç, és clar, però el torn de matí em permet disponibilitat horària per poder-ho fer. El que és realment difícil és compaginar-ho també amb la vida familiar, però amb ganes es pot fer tot.

-Els vestits representen una despesa molt gran?
-La veritat és que amb una mica d’imaginació no resulta tan car. Els vestits que porten les nenes de l’escola els dissenyo jo mateixa perquè els puguin fer servir dos anys; després, amb una mica de traça, se’n pot fer una faldilla per a l’any següent. Els grans procurem portar el mateix vestit, amb variacions segons el grup en què ballis, un mocador al coll, una pañoleta, així només cal canviar l’accessori i pots anar canviant de grup sense tenir més despeses. El que és més important és el calçat, en les sabates no és bo economitzar.

-T’ha passat alguna cosa curiosa en aquest temps que portes de bailaora?
-Sí, moltes, t’explicaré l'última. El passat mes de setembre vaig participar amb el meu grup de ball "Esencia" en un programa de televisió, "Tú sí que vales", de Telecinco. Es tracta d’un programa d’entreteniment en què es puntuen les diferents activitats artístiques dels que hi participen, hi ha votacions del jurat i també del públic. Va ser una experiència fantàstica, molt interessant i estimulant, em va permetre conèixer de prop el món de la televisió, que és molt diferent de les actuacions en directe a què estic acostumada.