GenTMB

L'Ángel Gutiérrez va quedar segon en veterans i setè en la general en la Isostar Desert Marathon Starter del 17 de juliol de l’any passat al desert dels Monegres. És conductor d’autobús des de l’any 2002, en què va entrar a l’antiga cotxera de Lutxana. Actualment és conductor de bus del CON d'Horta.

"Corro 42 kilòmetres i després me'nvaig a treballar"

-Tinc entès que la Isostar Desert Marathon Starter, va ser la teva primera carrera seriosa.
-Sí, a nivell competitiu, sí. Va ser la primera vegada que vaig fer una ultramarató.

-Per a iniciar-te en el món de les maratons no està gens malament la cursa que vas triar. No n'hi havia cap altra de més difícil?
-Va ser un repte, em volia posar a prova, però he de reconèixer que var ser una barbaritat el que vaig fer, tot i que m’havia entrenat. Va ser més dur del que m’esperava.

-Amb la calor que devia de fer, carregat amb tot el líquid i el menjar necessari, s’ha d'estar una mica boig per a posar-se a córrer.
-Sí, s’ha de estar boig, però va valer la pena.

-… i per si no fos prou vas acabar la cursa i vas quedar segon de la teva categoria. Quin temps vas fer?
-Vaig acabar la cursa en 4 hores i 14 minuts. Quan faltaven uns 3 o 4 quilòmetres per acabar, i ja es veia la meta, les cames em van fallar. No les podia moure; jo volia córrer, però les cames no. Va ser el pitjor moment de la carrera. Al final vaig aconseguir arribar a la meta, però vaig necessitar més d’una hora per poder tornar a moure les cames.

-S’ha de ser un superhome per fer aquesta cursa?
-No, de cap manera. Si t’entrenes a fons, la pots córrer.

-En què es pensa mentre es va corrent  pel desert?
 -No pensava en res d'especial. Anava molt pendent de prendre 200 cl de líquid cada tres quarts d’hora per no deshidratar-me i de la senyalització per no perdre’m.  Però quant ja portava més de mitja cursa l'únic que pensava i desitjava era que s’acabés.

-Penses tornar-la a córrer aquest any?
-Si, però aquest any vull fer la de 110 quilòmetres. L’any passat la van començar dos-cents corredors i només la van acabarset. Jo espero acabar-la, m’entreno per fer-la.

-Consideres que la marató és la prova més dura de l’atletisme?
-Del que jo conec, sí. El triatló és força més dur que una marató, i no descarto, més endavant, fer un triatló.

-En què consisteix el teu entrenament?
-Des de fa 8 anys que cada matí passo unes tres hores al gimnàs, on vaig alternant cycling, bodycombat, piscina i altres exercicis. A part d’això, dos dies per setmana corro 15 quilòmetres i un tercer dia en corro 30. L’esport és un vici, el cos s’adapta a tot i a poc a poc et va demanant més. Mai havia estat millor que ara.

-Quant de temps vas estar preparant-te per a aquesta cursa?
-Uns tres mesos.

-I per  córrer els 110 quilòmetres quines curses faràs com a preparació?
-Començaré amb les mitges maratons de Granollers, Montornès i Barcelona i acabaré amb la marató de Barcelona.

-Segueixes alguna dieta especial?
-No, menjo de tot.

-Com evoluciona el cos quant el sotmets a una activitat d’aquesta intensitat?
-El cos respon molt bé. Sempre va millorant. Superes els primers dolors dels 10 quilòmetres, després superes els dels 20 quilòmetres. Els dolors van desapareixent i tu et vas trobant -cada dia millor, amb més força. Ara corro 42 quilòmetres i després me'nvaig a treballar.

-El cos humà pot córrer 100 quilòmetres?
-I tant que sí. Tot és posar-s’hi. Mirar el temps que trigaràs a córrer 100 quilòmetres no ha de preocupar-te, l’important es córrer i sortir-ne satisfet.

-Quins riscos pot comportar una activitat tan dràstica com aquesta?
-Si et prepares molt bé no té per què comportar cap risc.

-Quin és el teu límit?
-No ho sé, l’estic buscant. Vaig començar fa 8 anys nedant 500 metres a la piscina i mira.

-El teu moment de glòria?
-L’any passat quan vaig creuar la meta als Monegres. Va ser la bomba.

-El proper objectiu?
-La Isostar Desert Marathon de 110 kilòmetres.