Dimarts, 25 de juny de 2019

“Sóc un malalt del cinema”

 

Jordi, mentre treballa a Ràdio Pallejà

“Sóc un malalt del cinema”

Jordi Izquierdo Berbel, magatzemista de Boixeres i actor de cine i teatre 

Àngels Rodríguez / 02.07.11 - 11:41h

Actor de cinema, teatre, videoclips i espots publicitaris, ajudant de direcció, guionista de curts, amb un programa de cine a Ràdio Pallejà, creador d’un concurs per a televisió –una coneguda productora l’està estudiant– i escriptor.

Va entrar a TMB l’any 1990 com a auxiliar del telefèric/funicular, una feina que va fer durant dos anys. Després va estar treballant al GOL fins al 2009 i des de llavors treballa al magatzem de Boixeres al torn de tarda.

Amb aquest currículum dedueixo que has de ser un home inquiet.

—Sí, no paro ni per dormir. Fins i tot dormint tinc el cervell ideant coses, i quan m’aixeco les escric en una llibreta per no oblidar-me’n.

—Deus tenir moltes anotacions?

—Unes quantes.

—Per a què et queda temps?

—Me’n queda poc però és per estar amb la família. 

—Si la teva vida fos una pel·lícula, on començaria?

—Començaria de petit veient La guerra de les galàxies. És la pel·lícula que em va marcar, és quan vaig veure que el cine no eren les pel·lícules de dibuixos animats que veia. També començaria un dia qualsevol, despertant-me, aixecant-ne, agafant un llibreta i apuntant tot el que se m’ha acudit dormint.

—Portes a terme totes les coses que apuntes?

—Algunes sí, però no puc arribar a tot i m’he de posar límits.

“El teatre té el contacte amb el públic, et dóna un 'feed-back' immediat”  

—Quan vas decidir que volies ser actor?

—No ho vaig decidir, es va presentar l’oportunitat i m’hi vaig trobar. A l'any 1996 un familiar que fa teatre em va comentar que els hi faltava un tècnic de so, m’hi vaig presentar i em van agafar. Em va agradar i em vaig quedar fins que un dia el protagonista d’una de les obres va fallar i jo el vaig substituir.

—Quin salt, de tècnic de so a protagonista...

—Sí, al director li va agradar la prova que vaig fer i... vaig continuar. L’obra era Feliz aniversario d’Adolfo Marsillach i dirigida per Carles Sales.

—Com va ser l’experiència?

—La bomba. Cinc minuts abans de començar no recordes res, estàs molt nerviós, però s‘aixeca el teló i de cop el teló de la teva ment també s’aixeca i comencen a sortir totes les frases.

—Així doncs, vas començar fent teatre. 

—Sí, primer va ser el teatre, després va venir la publicitat i finalment el cine.

—Què prefereixes, el teatre, el cine o la publicitat?

—No puc triar. Són mons molt diferents. El teatre té el contacte amb el públic, et dóna un feed-back immediat, en canvi tant el cine com la publicitat arriben a més gent. 

—Què és el que més t’agrada d’actuar?

—Em permet ser diferents persones, tenir diferents registres. Pots ser el dolent, el bo...

—Quins actors tens com a referents?

—Els clàssics del cinema negre, que és el que més m’agrada. El poli bo i el gàngster dolent. Humphrey Bogart, James Cagney, Edward G. Robinson. D’espanyols, Paco Rabal.

—I a part del cine negre?

—El western m’entreté molt i el cine espanyol m’agrada força, sobretot el que es fa últimament. Té més missatge que l’americà. 

—Quin paper t’agradaria interpretar?

—El de Humphrey Bogart a la pel·lícula Casablanca. No descarto dirigir jo un remake d’aquest film a l’espanyola.

—És veritat, que tu, a part d’actuar, també escrius guions i has treballat d’ajudant de direcció. Quan comences els rols d’ajudant de direcció i guionista?

—Quan començo a conèixer i a treballar en aquest món del cine i suggereixo idees sobre escenes i són acceptades. Acabo d’escriure el guió del meu primer curtmetratge, Esperando a Leone, que és un homenatge a Sergio Leone, un dels meus ídols. Si tot va bé començaré el rodatge aquest mes de juliol, i m’estrenaré com a director.

—I, com que encara et queda temps, per omplir els caps de setmana fas un programa a la ràdio els diumenges, Avui és diumenge, de Ràdio Pallejà. En què consisteix la teva participació en el programa? http://avuiesdiumengeradiopalleja.ivoox.com

—És un programa quinzenal que fem els diumenges i en què comento les estrenes de la setmana, recomano un DVD i faig alguna entrevista a algun actor de cine o teatre. També faig el programa 7 art a la mateixa emissora i col·laboro, ocasionalment, en el programa 3+1 de Ràdio Molins. Tots tres programes són de cinema.

—Has vist el documental que ha fet TMB, Metropolità?

—Sí. És una bona idea i un bon documental. Es reflecteix la realitat del que hi ha al darrere del transport públic, el que el client no veu.

—Coneixes el Subtravelling, la Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro? No t’animes a participar-hi? 

—Sí. M’agrada la idea. És una oportunitat per poder demostrar la teva vena artística. No descarto presentar-m’hi aquest any. 

—Per acabar, quins plans tens?

—Estic pendent de rodar el curtmetratge El noveno, de Pepe Ruz, on faig el paper d’un científic boig. He presentat el guió d’un concurs de cine per a televisió a una productora que hi està interessada, i també estic pendent de la publicació del meu primer llibre, Granada, tierra de cine, per part de la Diputació de Granada. 

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Llocs
Servei
Conceptes
Anys

GenTMBapp

Club GENTMB

Club GenTMB