Divendres, 22 de febrer de 2019

Rubèn Pérez, AAC i muntanyenc intrèpid

 

Rubèn Pérez / Pep Herrero

Rubèn Pérez, AAC i muntanyenc intrèpid

SOLIDARI "Amb una petita contribució que cada treballador pugui fer, ja sigui en forma de material per enviar o d'aportació econòmica, podrem ajudar el poble nepalès" ORGULL "Orgullós de treballar en una empresa que es preocupa per temàtiques socials i que ens dóna suport en campanyes com aquesta" 

Albert Piqué / 03.06.15 - 08:10h

Comparteix la seva passió per la fotografia i la muntanya, i el seu pas pel Nepal, amb terratrèmol inclòs, no l'ha deixat indiferent. En Rubèn és un dels supervivents del sisme que poques setmanes enrere va patir el Nepal. Ara, al costat d'altres companys de TMB i amb el suport de Conductors Solidaris de Catalunya, organitza activitats per recollir ajuda humanitària.

─Quants anys fa que pràctiques el trekking i què t’hi va portar?

─Des de petit, primer amb un cau i després amb un esplai. Va ser llavors que vaig començar a tenir contacte amb la muntanya. Després vaig començar a fer travesses de llarga distància, però fa uns quants anys em vaig fer mal al genoll i la meva resistència va baixar molt. Ara, a poc a poc, he començat a anar al gimnàs per enfortir les cames i poder tirar una mica més i mira, he pogut fer el trekking de l'Annapurna Base Camp, que no és gaire dur, però està prou bé. Els pobles per on passes, la gent i les panoràmiques que veus són brutals.

"Va ser quan va començar a tremolar el terra, anava amb una amiga i ella em va preguntar: 'què està passant?', i jo li vaig respondre que era un terratrèmol" 

─Què et va portar al Nepal, en aquesta ocasió?

─El viatge al Nepal era un somni que tenia ja des de ben petit. Recordo que em passava nits mirant documentals i reportatges dels esportistes que pujaven aquells cims, i jo sempre deia: “Jo vull arribar allà dalt”, i encara, avui dia, ho penso.

─Com i quan vas adonar-te que alguna cosa passava?

─Era al poble de Sinewa, baixant del camp base, i estava demanant unes galetes a una de les cases que hi havia al poble. Llavors va ser quan va començar a tremolar el terra, anava amb una amiga i ella em va preguntar: “què està passant?”, i jo li vaig respondre que era un terratrèmol. Al primer moment no sents por, és una sensació estranya de “què està passant?”, però quan vaig veure que la gent d'allà començava a cridar i que estaven tan espantats és quan vaig començar a adonar-me de la magnitud del terratrèmol, i és llavors que vaig començar a tenir por.

─Un cop passat el terratrèmol, quina va ser la primera imatge que et va impactar?

─Una dona gran asseguda, i l'expressió de la seva cara no l'oblidaré mai. Estava abatuda i cansada, com si aquell moviment l'hagués deixat feta pols. Va encendre un cigarret i se'l va fumar mirant l'infinit. El seu rostre no l'oblidaré mai!

─I la teva família i amics, com van viure aquelles hores fins que van tenir notícies teves?

─Per sort, vaig poder enviar ràpid un missatge als meus pares, i ells, a través de Facebook, anaven donant notícies als meus amics sobre quin era el meu estat en tot moment. La preocupació, aquí a Barcelona, era molt forta i jo mateix ho he pogut experimentar amb el segon terratrèmol, perquè jo ja havia tornat a Barcelona, però la meva amiga encara era al Nepal. Són moments en els quals un s'adona que no pot fer res, i l'únic que tens és l'esperança de pensar que l'altra persona està viva.

─D'acord amb altres companys de TMB heu organitzat un grup d'ajuda al Nepal. Com ha sorgit la iniciativa i com us organitzareu?

─La iniciativa va sorgir de forma molt espontània, vam ser 4 o 5 companys que sense conèixer-nos, vam trucar a l'empresa, a la unitat de RSC, per si hi havia alguna manera de poder col·laborar, i ens van passar el contacte de Conductors Solidaris de Catalunya, ja que alguns dels seus membres també s'hi havien interessat. Aquesta ONG ja té experiència en d'altres campanyes humanitàries, com la d'Haití o un altre terratrèmol que hi va haver al Marroc, i sota la seva coordinació estem fent un treball molt interessant d'ajuda humanitària per al Nepal. La veritat és que el primer dia que vam tenir la reunió vaig al·lucinar amb el nivell i potencial de les persones que integraven aquesta comissió d'ajuda al Nepal. Són companys superpotents, amb unes ganes d'ajudar i un coneixement de l'ajuda humanitària espectacular!

"Es projectarà el documental de l'ascens del Jesús Morales, un company de l'empresa, a un 8.000"

─Qui hi participa i quines activitats teniu previstes?

─Per una banda, estem fent una recollida de material. Principalment el que més ens interessa són tendes de campanya, sacs, lones, màrfegues, però també estem recollint roba, ja que ara s'apropa el monsó. També ens hem posat en contacte amb diverses associacions i empreses de muntanyisme i de bricolatge, per demanar-los que ens cedeixin material, i també farem una recollida ciutadana col·locant el camió de Conductors Solidaris durant un cap de setmana, a la plaça Universitat. D'altra banda, es projectarà el documental de l'ascens del Jesús Morales, un company de l'empresa, a un 8.000. Amb una entrada simbòlica a mode de donatiu, recaptarem diners que ens ajudaran a pagar part de les despeses de transport  de tot el material que recollim. Amb d'altres ONG amb les quals hem contactat estem tancant diferents actes per poder aconseguir més material i diners. Ara bé, donar a conèixer aquesta iniciativa entre els treballadors i companys de TMB és el més important, ja que amb una petita contribució que cada treballador pugui fer, tant si és en forma de material per enviar com d'aportació econòmica, podrem ajudar el poble nepalès.

─Quina serà la vostra contrapart al Nepal i com garantireu que tot el que s'ha donat arribi al seu destí?

─Ho farem de la mà de l'ONG Everest Summiteers Association, que és una associació que s'encarrega que l'ajuda humanitària arribi a les zones més remotes del territori nepalès. Per nosaltres és molt important comptar amb una ONG que doni garanties que el nostre esforç arribarà a les zones més afectades i a les persones que més ho necessitin. 

─Després d'aquesta experiència, encara et queden ganes de tornar al Nepal?

─I tant que sí! L'any vinent hi tornaré. Tot i que inicialment hi vaig anar per la meva passió per la muntanya, un cop trepitges el Nepal, hi tornes per la gent.  El caràcter del poble nepalès és brutal. Són gent amable, que encara que no tinguin res, t'ho donen tot!

─Quin sentiment et produeix adonar-te que els teus companys i la teva empresa et donen suport en una iniciativa com aquesta?

─Satisfacció i gratitud. Penso que totes les persones tenim una responsabilitat amb el món en què vivim i és en aquests moments quan un se n'adona que al món hi ha gent bona que sap respondre a les seves responsabilitats com a éssers humans. També em sento molt orgullós de treballar en una empresa on els treballadors estan tan implicats. Quan explicava als meus companys totes les accions que estàvem fent tothom em deia que estava interessat a participar. I també m’agrada que l'empresa està al costat dels treballadors per poder satisfer els seus interessos, en aquest cas solidaris, ja que l'empresa som nosaltres, els treballadors. 

 
Efectes del terratrèmol a Nepal / Pam Oliver Pieri
Efectes del terratrèmol a Nepal / Pam Oliver Pieri
Efectes del terratrèmol a Nepal / Pam Oliver Pieri
Efectes del terratrèmol a Nepal / Pam Oliver Pieri
Efectes del terratrèmol a Nepal / Pam Oliver Pieri
Efectes del terratrèmol a Nepal / Pam Oliver Pieri
Efectes del terratrèmol a Nepal / Pam Oliver Pieri
Efectes del terratrèmol a Nepal / Pam Oliver Pieri

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Conceptes
Anys

GenTMBapp

Club GENTMB

Club GenTMB