GenTMB

Maria-Josep, quan vas entrar a TMB i quin havia estat el teu recorregut fins aquell moment?

Soc llicenciada en Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i postgraduada en Comerç Internacional també per la UB. Abans d’incorporar-me a TMB, vaig treballar al departament de màrqueting d’una multinacional del sector minorista de roba. Tot i ser una experiència molt positiva, buscava un projecte professional diferent i, per casualitat, vaig veure una oferta de TMB. Sempre m’ha apassionat tot allò relacionat amb la ciutat i la seva activitat, i vaig pensar que era un lloc on podria sentir-me identificada. Vaig entrar l’any 1991 i, des del primer moment, vaig sentir que havia trobat un projecte professional que encaixava amb els meus interessos i motivacions.

I dins la casa, quins llocs has ocupat?

Vaig començar a la Secretaria Tècnica de l’Àrea Operativa de Bus, una etapa que em va permetre conèixer el funcionament de tots els àmbits de negoci: operació, material mòbil, tallers, tecnologia... Va ser una experiència molt enriquidora, tant des del punt de vista professional com personal.

Al cap de cinc anys, es va crear el nou servei de Validació i Venda dins de l’Àrea de Tecnologia, amb la responsabilitat de posar en marxa el projecte d’integració tarifària. Em van proposar formar part d’aquest repte i vaig acceptar amb molta il·lusió. Haver participat anteriorment en petits projectes tècnics em va donar certa confiança per fer el pas. Van ser anys de moltíssim treball i exigència, però també molt satisfactoris gràcies al compromís i la il·lusió compartida amb un gran equip. Posteriorment, vaig liderar altres projectes, com el pas a l’euro, així com altres amb menys durada però igualment intensos. 

Després de molts anys vinculada a l’àmbit tecnològic i de projectes, vaig sentir la necessitat d’un canvi. Es va convocar una plaça a Logística de Vendes i Recaptació i vaig decidir presentar-m’hi. També era una manera de tornar a connectar amb la meva formació acadèmica i aportar una visió diferent des de l’experiència acumulada al llarg dels anys a TMB.

Pels companys i companyes que desconeguin el teu àrea de treball: de què us encarregueu? 

Al Servei de Logística de Vendes i Recaptació ens encarreguem de controlar les vendes i els ingressos derivats dels títols de transport i d’altres productes tarifaris comercialitzats a través dels diferents canals i negocis de TMB o externs Metro, Bus, Telefèric, Barcelona Bus Turístic, canals digitals, AMBici, tour operadors...

També gestionem la logística associada als punts de venda, garantint el subministrament dels suports necessaris per a les màquines automàtiques i els punts de venda presencials. A més, som responsables de la gestió de l’efectiu dels diferents canals; incloent-hi el subministrament de canvi i la recaptació.

Una altra de les nostres funcions és l’elaboració de les dades corporatives de vendes i dels repartiments d’ingressos de l’ATM i l’AMB. També participem activament en tots aquells projectes relacionats amb la política tarifària, nous sistemes de venda o els processos de recaptació.

Són molts anys a TMB. Com recordes els inicis i quin canvi o innovació diries que ha transformat més la teva feina?

Els inicis van ser molt diferents de la realitat actual, tant pel que fa a la tecnologia com a les formes de treballar. El meu primer responsable era informàtic i tenia una visió avançada per a l’època. Des del primer dia vaig treballar amb eines ofimàtiques i vaig aprendre a consultar bases de dades, cosa que no era tan habitual en aquells moments.

Tot i això, les limitacions tecnològiques eren importants. Encara no existia el correu electrònic corporatiu i els documents els enviaves per fax o per valisa. Quan havíem de desplaçar-nos a altres dependències de TMB, transportàvem la informació en disquets, sovint en diverses còpies perquè no era estrany que algun fallés. Vist des d’ara, són situacions que avui semblen molt llunyanes.

L’arribada del correu electrònic va suposar un enorme canvi en la manera de treballar. Més endavant, el desplegament de la xarxa de fibra òptica a les estacions de Metro també va representar un gran salt endavant.

Estem vivint una nova transformació tecnològica d’una magnitud similar o fins i tot superior. Eines com Power BI, SharePoint o la intel·ligència artificial estan canviant la manera d’accedir a la informació, analitzar dades i prendre decisions. Crec que aquesta evolució ens ha de permetre ser més eficients i més productius i, espero, disposar de més temps per aportar valor allà on realment és necessari.

Sense treballar en un àrea tan masculinitzada com encara algunes enginyeries o branques científiques, sí que has exercit la professió en una empresa i un temps on hi havia força majoria d’homes. Quina ha estat la teva vivència en aquest sentit?

Afortunadament, he pogut viure una evolució molt positiva en aquest àmbit. Quan vaig començar, hi havia moltes menys dones que ara i, en algunes ocasions, havia de gestionar actituds una mica condescendents o paternalistes per part d’alguns companys.  Probablement, també hi influïa el fet que era molt jove.

Amb el pas dels anys, aquesta realitat ha canviat de manera espectacular. La presència de dones en diferents àmbits i nivells de responsabilitat ha anat augmentant i, personalment, tot i haver treballat sovint en entorns on els homes eren majoria, trets d’alguns casos a l’inici, no he percebut un tracte diferencial pel fet de ser dona. Sempre he sentit que el que realment comptava era la professionalitat.

Crec que avui els companys i companyes es troben una realitat molt més igualitària que la que vam viure als inicis, i això és una molt bona notícia. Encara hi ha camí per recórrer, però el progrés que s’ha fet és innegable.

Per cert, per què et vas decidir per la carrera que vas estudiar, per tradició familiar? Inspirada per algun professor o referent?

No hi havia tradició familiar. Sempre m’han agradat les matemàtiques i he tingut interès per entendre com funcionen l’economia i la societat. Els estudis d’Econòmiques reunien aquestes dues inquietuds i, per això, em van semblar una bona opció.

Canvis socials i laborals

En algun moment de la teva vida acadèmica o professional has sentit (o constatat) que el fet de ser dona et jugava a favor o en contra?

Sincerament, no he tingut la sensació que el fet de ser dona m’hagi afavorit o perjudicat en la meva trajectòria professional. Ara bé, sí que he viscut moments en què la conciliació entre la vida professional i la familiar resultava especialment complicada, amb jornades súper extenses.  Sovint les dones assumim la pressió d’arribar a tot i de fer-ho tot bé, com si s’esperés de nosaltres que fóssim una mena de súper-dones, i això és simplement impossible.

Recordo que, quan va néixer el meu segon fill, un responsable em va preguntar si pensava tenir-ne més. Segur que ell ho va dir sense ser-ne conscient, però és un comentari que avui resultaria impensable i que en aquell moment em va deixar força desconcertada. Sempre he pensat que als homes no els feia aquest tipus de preguntes.

Per això considero que l’ampliació dels permisos parentals i la seva equiparació entre homes i dones ha estat una de les mesures més importants per avançar cap a la igualtat a les empreses i, en conseqüència, a la societat. També ha permès que els pares puguin implicar-se més en la criança dels fills i gaudir-la.

En la teva feina, has liderat equips. Quin pes atorgues a la gestió de persones dins del teu treball?

Sens dubte, ha estat l’aspecte més important de la meva feina. Els projectes, els processos i la tecnologia són importants, però al darrere sempre hi ha les persones que els fan possibles. He procurat crear, en la mesura de les meves possibilitats, les condicions perquè cada persona sentís que es valora la seva feina i coneixements i pogués aportar el millor de si mateixa. Tothom és imprescindible.

També considero essencial generar un bon ambient de treball. No sempre és fàcil aconseguir aquestes dues coses, perquè cada persona és diferent i cada situació s’ha de gestionar de manera particular. A més, sovint els responsables no disposem de totes les eines o recursos que ens agradaria tenir per gestionar determinades circumstàncies.

Després de tots aquests anys, quin balanç en fas i què creus que has aportat amb la teva feina?

El balanç és absolutament positiu. He tingut la sort de coincidir amb molta gent de diferents àmbits. He après molt de tothom, però el que més valoro és haver compartit el dia a dia amb persones que, a més de ser grans professionals, han estat i són grans companys i companyes. 

Si hagués de destacar alguna aportació personal, crec que ha estat la voluntat d’afrontar els reptes amb optimisme, perseverança i esperit de col·laboració, fins i tot en aquelles situacions que inicialment son complicades.

Vols afegir-hi alguna cosa?

M’agradaria veure com cada vegada més noies es formen en àmbits com la tecnologia, les dades o les enginyeries. Són disciplines amb un gran present i un futur encara més rellevant, i és fonamental que les dones hi siguin presents i hi aportin el seu talent i la seva visió.

Si les dones no participen plenament en els sectors que lideraran la innovació i la transformació dels propers anys, correm el risc que una part dels avenços aconseguits en igualtat es debiliti.

I per no tancar l’entrevista sense conèixer-te un mica també en l’esfera personal, què et podríem trobar fent un dia en acabar la jornada a TMB o un cap de setmana?

Fora de la feina, m’agrada dedicar temps a activitats creatives, especialment a la ceràmica, una afició que practico des de fa anys. També gaudeixo molt de la lectura, el cinema i de compartir bons moments amb les amistats, però sens dubte la meva gran passió és viatjar, una manera d'ampliar la mirada i de viure noves experiències.