GenTMB

Quan en Manuel Coronado va començar a treballar al metro, fa 26 anys, ja estudiava la carrera de Dret a la UNED. Des de llavors, ha aconseguit combinar dues professions i encara ha trobat temps per a l'esport, la família i l'esbarjo. En aquesta entrevista ens explica similituds i diferències entre la feina amb toga i la de CTO al metro i com s'organitza una agenda tan atapeïda.

Manuel, fes-nos cinc cèntims de com un advocat acaba treballant a TMB. Què t'atreu de la feina al metro i com ha estat el teu recorregut a l'empresa?

Vaig començar a treballar a FMB fa 26 anys i en aquell moment ja estava estudiant la carrera de Dret a la UNED. Per estudiar a la UNED i finalitzar amb èxit una carrera necessites tenir una autodisciplina fèrria. Quan la vaig acabar, ja era treballador de Metro i vaig decidir col·legiar-me com advocat. L'experiència que tenia en aquell moment era netament laboralista, en haver col·laborat durant dos anys en una important assessoria juridicolaboral als matins.

Del treball al metro m'atreu bàsicament la polivalència de la meva categoria: malgrat portar 24 anys de comandament, mai no em deixa indiferent. Vaig iniciar el meu recorregut a l'empresa el 1997 com a Cap d’Estació i als dos anys vaig ascendir a Comandament Intermedi d'Estacions (MIE), categoria que va ser refosa amb la de Comandament Intermedi de trens l'any 2004, sent des d'aleshores Comandament Tècnic d'Operacions (CTO).

Quines són les responsabilitats d´un comandament tècnic d´operacions (CTO) i com és el teu dia a dia a metro?

Un CTO té moltíssima responsabilitat i és una figura fonamental a l'àmbit de l'operació; això jo, que porto uns quants anys de comandament, ho tinc molt clar. Sóc operador de CCM en l'àmbit d'estacions i circulació, gestiono incidències de personal quan és necessari, imparteixo formació als AAC's i a altres categories professionals, tant a l'àmbit de trens com d'estacions, i també actuem a la línia. Vetllem perquè es compleixi el servei programat, atenem a les incidències de circulació i d'estacions, inclosos equips, donem suport als nostres col·laboradors quan és necessari, fem que es respecti en tot moment la normativa, el reglament de circulació i vetllem pel compliment de les normes de seguretat, entre altres funcions.

La resposta anterior li sonarà familiar a part dels lectors de TMB, aquesta segurament no tant: com prepares un cas com a advocat? 

Preparar un cas és apassionant. Ets com un arquitecte que en base a les proves, documents i fets dissenyes l'estratègia a seguir. Posteriorment, vas teixint la teva teranyina en base als arguments de la contestació a la demanda de contrari i en la documentació que aporta. Això en els procediments laborals o civils, en els penals tot és més simple: hi ha una denúncia, querella o atestat policial i sobre això, juntament amb les declaracions, les testificals i proves, estudies la Llei i la jurisprudència per intentar que absolguin el teu client o clienta.

L'acte de la vista és molt important perquè, si ets hàbil, pots posar en evidència els testimonis, inclosos els policies que compareixen. Moltes vegades el magistrat o magistrada m'ha de parar els peus perquè m'agrada recargolar i portar al límit els testimonis perquè es posin nerviosos i, encara que sigui una sola vegada, aconseguir que es contradiguin en quelcom que em serveixi per a la defensa.

També estàs inscrit al torn d’ofici. Què t'atreu d'aquesta part de l'exercici del Dret?

Estic adscrit al torn d’ofici penal d’assistència al detingut des de fa força anys i tenim unes 7 o 8 guàrdies anuals de 24 hores. També durant l'any el Col·legi d'Advocats ens va designant assumptes de persones que han sol·licitat assistència jurídica gratuïta.

"Defensar penalment persones sense recursos, és com la base de la professió, és vocacional"

M'atreu moltíssim defensar penalment persones sense recursos, és com la base de la professió, és vocacional. La sensació és increïble, com caminar descalç per la riba de la platja: sents la professió des del més bàsic. A més, és un servei essencial per a la ciutadania. Encara que moltes vegades defenses casos que a la ciutadania li semblarien indefensables per prejudicis, als advocats que estem al torn d'ofici no ens passa res d'això: som com un metge que igual guareix la víctima com l'agressor; només ens mou el deure com a advocats.

Les dues vessants professionals que combines són ben diferents, però diries que tenen alguna cosa en comú?

El servei, el bé comú. Al metro servim a la ciutadania en la gestió de la mobilitat amb qualitat, rigor, eficiència, seguretat i professionalitat. Com a advocat serveixes la ciutadania davant la Justícia, pel bé comú, l'ordre, la seguretat, la igualtat, amb rigor, professionalitat i honestedat.

Explica'ns alguna fita que hagis aconseguit a alguna de les teves professions de la qual estiguis orgullós.

Durant aquests 20 anys, he tingut moltíssimes satisfaccions i èxits. Crec que he ajudat força gent, però hi ha un assumpte que és el que més m'ha emocionat. El 2009, em va venir a veure al despatx un ciutadà jordà nacionalitzat espanyol juntament amb una delegada sindical del Ministeri de l'Interior. Des del 1985 havia fet de traductor i intèrpret d'àrab d'escoltes telefòniques en centenars d'operacions de droga per al Cos Nacional de Policia.

Era una persona estimada i reconeguda perquè gràcies a ell havien aconseguit intervenir tones i tones de drogues en aquells 24 anys. Però hi havia un problema: cobrava cada mes dels fons reservats sense contracte de treball i, a sobre, per més que els caps intentaven regularitzar-lo, des de Madrid no volien saber res: per a ells aquesta persona no existia; és com funciona un gran ministeri.

"Com a advocat l'assumpte que més m'ha emocionat portar és el d'un ciutadà jordà, en Farid"

Després d'un periple d'anys (que va començar a la Inspecció de Treball, passant també per demandes contra el Ministeri de l'Interior, l'Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria de la Seguretat Social) vam aconseguir, primer, el reconeixement de la relació laboral i, posteriorment, la jubilació, que tampoc la hi volien concedir. Al desembre del 2019, en Farid (no és el seu autèntic nom) es va poder jubilar amb una pensió força correcta. Li havien concedit dues medalles al mèrit policial amb distintiu blanc, no era qualsevol persona.

Els seus companys li van fer una festa de comiat i em van convidar, n'hi havia uns 60 càrrecs del CNP a més del cap de la Policia Nacional a Catalunya. Als discursos en Farid va dir que aquell final no hauria estat possible sense "el meu amic Manuel" i tothom es va posar dret i em van aplaudir. Per mi aquell moment va ser molt emocionant, era agraïment en estat pur.

D'anècdotes a tots dos llocs de treball n'has de tenir unes quantes, inclós el que et deuen dir els companys de metro quan saben que ets advocat.

Moltes, però puc assegurar que generalment m'ho he passat molt bé a les dues feines, i al metro he viscut moments molt especials. I sí, deuen quedar pocs companys i companyes que desconeguin que exerceixo com a advocat. Converses de cafè n'he tingut moltes i em pregunten anècdotes i jo encantat d'explicar-los, sempre mantenint la privadesa i l'anonimat de les terceres persones i de l'assumpte. Moltes vegades em fan consultes professionals breus i jo, si no hi ha impediment del servei en aquell moment, els responc amb cordialitat i sense cap problema. També hi ha hagut personal de metro, i fins i tot de bus, que ha estat client en algun moment.

"El temps és un concepte abstracte: si el manegues al teu interès, li pots treure un partit enorme"

Has trobat comprensió si alguna vegada has necessitat reorganitzar horaris o algun tipus d'adaptació per complir alguna responsabilitat com a advocat?

Si alguna cosa he tingut molt clara és que em dec a metro i que la meva segona professió s'ha d'adaptar a aquest plantejament. El treball als Jutjats és de matins i amb metro treballo de 14h a 22h, amb la qual cosa tot és més fàcil. En aquests 20 anys, no he tingut mai cap problema per organitzar algun horari si ho he necessitat. He comptat sempre amb l'ajuda i la comprensió dels meus caps per a això, i els estic molt agraït.

Si ja sembla difícil combinar les tasques que hem explicat fins ara, ens queda una altra dedicació important per a tu: l’esport.

Sí, practico Karate regularment, sóc Cinturó Negre 3er Dan ia més a més Tècnic Esportiu Nivell I de Karate per l'Escola Catalana de l’Esport de la GENCAT. També practico Kendo-Iaido que és esgrima Japonesa amb Katana, sóc Cinturó Negre 3er Dan en aquesta disciplina i també Mestre-Entrenador Nacional per la Federació Espanyola de Judo i D.A. Quan m'és possible, hi dedico unes 6 hores a la setmana, a més de donar alguna classe esporàdica quan puc.

A banda tens responsabilitats familiars... Algun consell de bona gestió del temps?

Sí, en tinc moltes i els dedico temps. El temps és un concepte abstracte, tu pots asseure't al sofà després de treballar i deixar passar les hores i la teva vida, la qual cosa és lícita i respectable, però a mi no em va. El temps el manego jo com a mi m'interessa i li trec un partit enorme; puc dir que em sobra encara per fer moltes coses: llegir, cuinar, que m'encanta, jugar al pàdel, estar amb la meva família o tirar-me un dissabte a la tarda al sofà fent la migdiada o veient pel·lícules.

De debò, el consell és que no deixis que el temps i la vida et passi com si fos fum: sigues el rellotge del teu temps i marca el ritme que t'interessi; només tenim una vida i cal aprofitar-la.

Alguna cosa més que ens vols dir sobre la teva o les teves ocupacions?

Ha, ha, ha! Crec que ja ho he dit tot, una abraçada.