Dissabte, 31 de juliol de 2021

L’Eva, conductora de bus i una de les protagonistes del documental 'Dones en temps de crisi: any 2020'

 

Eva, conductora de bus del CON del Triangle / Observatori Català de la Dona

L’Eva, conductora de bus i una de les protagonistes del documental 'Dones en temps de crisi: any 2020'

Un documental de 12 capítols presenta la realitat a què la pandèmia ha abocat moltes dones. L'Eva participa en el capítol Visibles i imprescindibles, on ens explica la seva experiència conduint el bus durant els mesos més durs de la pandèmia. 

Àngels Rodríguez / 26.01.21 - 09:14h

L'Eva Rodríguez García és conductora de bus del CON del Triangle i una de les protagonistes de la sèrie documental Dones en temps de crisi: any 2020, un audiovisual fet per l'Observatori Català de la Dona, en col·laboració amb els 18 municipis que hi participen, per donar més representativitat al gènere femení en el context de pandèmia i en "resposta a l’absència de veus i experiències femenines durant l'actual situació sociosanitària". 

La sèrie documental, composta per 12 capítols, tracta els treballs de les dones i els lideratges femenins i vol contribuir a pluralitzar i donar més representativitat a les aportacions essencials de les dones en el context de pandèmia. L'Eva participa en el capítol 6, Visibles i imprescindibles, que se centra en les aportacions de dones que treballen en sectors com el transport públic, la neteja, el comerç i la cultura. L'Eva hi explica la seva experiència conduint el bus durant els mesos més durs de la pandèmia. 

En aquest treball hi han participat 32 dones, treballadores de diferents sectors, que presenten retrats allunyats de tòpics i d'estereotips, amb les vivències de dones de generacions, cultures, procedències, models familiars, opcions sexuals o capacitats molt diverses. Les propostes de canvi social que aquestes dones plantegen per al futur vertebren els dotze capítols d'aquesta sèrie documental.

GenTMB ha parlat amb l'Eva de la seva participació en el documental i de com va viure aquells dies tan difícils.

Primer de tot, felicitats pel documental. Com va sorgir l'oportunitat de participar-hi?

Per una amiga que és la responsable al Servei de la Dona a Sant Adrià de Besòs. Ella em va proposar formar part de l'entrevista i em va posar en contacte amb l'Observatori de la Dona.

Com a professional de la conducció que ha estat en primera línia de “combat”, ha estat difícil evadir-se de la realitat?

La resposta és que sí. En tot moment tens present la pandèmia, tot és molt estrany, perquè el carrer està buit, casa teva plena... Això no vol dir que ho hagi passat malament en tot moment, ha sigut una experiència negativa per a tots, però curiosament positiva i enriquidora en alguns aspectes per a mi. He gaudit d'algunes situacions i he patit en unes altres. Al carrer ho veia tot expectant, com si estigués vivint una pel·lícula i no anés amb mi.

Què és el que més t'ha sorprès d'aquest mesos tan durs?

M'ha sorprès com de cívics podem arribar a ser: tothom a casa, sense sortir..., com som capaços d'organitzar-nos si ens ho proposem, però el que més m'ha sorprès és la sensació de veure els carrets buits, les Rambles i tot Barcelona totalment buit. De fet, quan vaig veure per primera vegada els carrers així vaig sentir por, molta por...

Quin aprenentatge has fet?

La solidaritat. A través d'una veïna em vaig posar en contacte amb un grup de persones que recollien plàstics, cola, caixes de cartró, etc. per fer màscares i em vaig posar en contacte amb botigues del meu barri perquè donessin material, tot totalment gratuït, i ho van fer. Ens animàvem tots des de les cases i aplaudíem per mostrar suport als valents; moltes persones pujaven al bus i em preguntaven com ho portàvem, parlaven entre ells explicant les seves situacions i sentia que tots anàvem a una, que podíem amb tot això, érem una pinya!!!  

També vaig participar al servei de voluntariat en suport de l'emergència impulsat per la Fundació TMB i va ser una experiència brutal. El meu aprenentatge és que som molt petits i molt grans a la vegada, soc conscient que això ho sabíem, ja, però sentir-ho m'ha fet posar els peus a terra.

Tens algun moment a la ment d'aquells dies de març i abril que et faci somriure?

Sí, les estones tan maques que he gaudit amb la meva família, a casa, sense presses, sense córrer, temps que no ens dediquem mai, amb qualitat, i sobretot pensar que tots els meus familiars i amics estan bé.

 

 

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Servei
Bus
Anys

GenTMBapp

Club GENTMB

Club GenTMB