Diumenge, 7 de juny de 2020

Els campions de la primera edició del 1r Torneig de Pàdel TMB

 

Els guanyadors de la primera edició del torneig de pàdel TMB / M.A. Cuartero

Els campions de la primera edició del 1r Torneig de Pàdel TMB

La parella formada per Alberto Crisol i Óscar Martínez es va proclamar campiona de la primera edició del Torneig de Pàdel TMB, i Juan Carlos Núñez i Josep Agüero van ser-ne els subcampions.

Àngels Rodríguez / 10.08.15 - 08:38h

Les instal•lacions del club Pàdel Barcelona el Prat van acollir, el passat 15 de juliol, la final del 1r Torneig de Pàdel TMB. La parella formada per l’Alberto Crisol i l’Óscar Martínez es va proclamar campiona d’aquesta competició, que ha comptat amb cinquanta-quatre jugadors de vint-i-vuit equips. La parella subcampiona i gran mereixedora d’aquest segon lloc, ja que ha estat un campionat molt disputat i que ha comptat amb molt bons jugadors, la formaven Carlos Núñez i el Josep Agüero.

Curiosament les dues parelles que van jugar la final eren una de Metro i una de TB. Tot i això, l’esportivitat i les ganes de divertir-se fent esport, i la magnífica organització a càrrec de Xavier Carrasco han permès que aquesta primera edició del torneig hagi estat un èxit. 

L’Alberto Crisol Ruso és agent d’atenció al client de Metro i va entrar a l’empresa el 27 de febrer del 2010; l’Óscar Martínez Iglesias és tècnic de portacotxeres de línia 3 i és a Metro des del 17 d’abril de l’any 2007.  

El Juan Carlos Núñez Fernández és comandament d’explotació al CON de Ponent i va entrar a l’empresa d’autobusos l’1 de desembre de l’any 1997; el Josep Agüero Ramos és tècnic polivalent del CON de ZF i va entrar a TB el 20 de març de l’any 1991.

Tot un èxit proclamar-se campió i subcampió d’aquesta primera edició del campionat de pàdel de TMB. Quina valoració faríeu d’aquesta primera edició?

Alberto:  Ha estat una experiència molt positiva. Hem pogut conèixer companys d’altres departaments que també practiquen aquest esport. Volem donar les gràcies a l’organitzador, Jaume Carrasco, per la bona feina i la dedicació que hi ha posat durant tot l’any. 

Óscar: Bé, jo crec que ha estat una gran iniciativa per part del Jaume Carrasco, que ens ha donat l’oportunitat de gaudir d’aquest esport que enganxa tant i conèixer companys que també el practiquen a diferents nivells, i això ha estat positiu. Evidentment, no és fàcil posar-se d’acord en dies i horaris, ja que cadascú de nosaltres està en una secció, un departament o torns molt diferents, tot i així s’ha aconseguit completar el campionat amb èxit. 

Josep: Molt bona, tot i que s'allarga molt per la dificultat de posar-se en contacte i organitzar els partits entre els participants. És l’únic inconvenient que hi veig; per altra banda ens coneixem empleats de tots els àmbits. 

Juan: L’experiència és positiva. L’únic factor que s’ha de tenir en compte de cara a altres edicions és la confecció de quadres.

Una gran iniciativa per part del Jaume Carrasco. L’experiència ha estat molt positiva"

─Com i quan vau començar a practicar aquest esport?

Alberto: Des de fa uns cinc anys que jugava molt esporàdicament, però fa dos anys vaig decidir fer del pàdel el meu esport habitual, juntament amb el futbol. Gràcies a una app d’Android vaig conèixer gent del Vallès i m’hi vaig començar a dedicar més seriosament, a anar a classes per aprendre moviments i la tècnica del cop. 

Óscar: La veritat és que sempre he estat vinculat a l’esport. El futbol és el que he practicat més seriosament, i sempre he fet esports de raqueta en categories amateur (ping-pong, esquaix, tenis), però pel que fa al pàdel, casualment el juliol del 2014 el company Alberto, que vaig conèixer aquell mateix mes, em va proposar un torneig de pàdel platja. La proposta em va semblar atractiva i vaig acceptar-la. A partir d’aquí vaig conèixer molta gent del món del pàdel, i veient que en això de la pala hi tenia facilitat, em van proposar de provar el pàdel i així ho vaig fer. Juliol del 2014 és la data en què em vaig proposar començar en aquest esport. 

Josep: Per part meva ja fa uns 6 o 7 anys que el practico regularment, si em deixen altres obligacions... 

Juan: Vaig començar a jugar a pàdel fa uns deu anys, per un familiar que ja hi jugava, tot i que en aquella època era complicat jugar partits, perquè no era un esport tan popular com ho és ara. 

─Quantes hores a la setmana hi dediqueu entre entrenaments i partits?

Alberto: Jugo tres partits setmanals a un nivell intermedi-alt i intento seguir perfeccionant la tècnica anant a classes 1 o 2 vegades al mes. 

Óscar: Jo intento jugar dimarts i dijous, o bé partits o bé fer alguna classe amb monitors que em corregeixin tots els vicis i defectes, que encara són molts, i després els caps de setmana, si puc, assisteixo a tornejos de tipus amateur. Sóc molt competitiu i m’agrada jugar entre amics, però no m’agrada posar-me reptes.  

Josep: Com tot el que t'agrada, no tant como voldries, un o dos partits a la setmana, de vegades tres. 

Juan: Actualment practico de manera regular, entre partits amistosos i tornejos, uns tres cops per setmana. 

─Heu pensat a jugar a nivell més professional?

Alberto: La veritat és que quan comences a moure’t una mica per tornejos i lligues t’adones que hi ha moltíssima afició per aquest esport, gent amb un nivell molt superior al teu i que fa molts anys que juga. De moment em conformo a anar a tornejos dins del món amateur en nivells alts i fer un bon paper arribant a les fases finals, sobretot vull gaudir del pàdel. 

Óscar: Moltes vegades et passa pel cap i penses... ja faig tard, ara els nanos arriben molt forts i són jugadors de pàdel verges, no han fet ni tenis, ni esquaix ni res, pàdel en estat pur. És molt difícil poder competir amb gent tan bona, però al nostre nivell jo he notat canvis en mi i en la gent que juga amb mi. Si t’ho prens seriosament, progresses. 

Josep: Encara que no ho sembli, el pàdel és un esport que castiga molt físicament, i ja tenim una edat... a més implica moltes hores d'entrenament i partits de les quals no disposo. 

Juan: No, això seria massa per mi.

"Les dues parelles que van jugar la final eren una de Metro i una de TB"

─Fa temps que jugueu junts? Com us enteneu a la pista?

Alberto: Coneixia l’Óscar de veure’ns per la línia, fins que un dia ens van presentar i vam saber que tots dos jugàvem. Al cap de poc temps va sortir la lliga de TMB i vam decidir que ens hi apuntàvem junts. A part de la lliga, hem jugat alguns tornejos exprés junts i la veritat és que és un plaer ser el seu company. Ens entenem molt bé a la pista des de bon començament (fet que no és habitual en el pàdel). Sempre té molt bones paraules i t’anima quan falles. Per part meva espero seguir sent la seva parella durant molt de temps. 

Óscar: Doncs ja fa mesos que juguem junts i la veritat és que jo em trobo molt molt còmode al costat de l’Albert. Ell és esquerrà, de manera que el joc és més fàcil, tots dos guanyem el centre de la pista i parlem molt per no molestar-nos en el cop, així jo mantinc el meu cantó esquerre a la pista i ell el dret, que és el costum que tenim. 

Josep: Doncs més o menys tres anys, com a parella normalment ens entenem força bé, som tranquils i no discutim a la pista. 

Juan: Uns tres anys, el que més valoro de jugar amb el Pepe és no tenir males cares quan cometem errors. 

─Com us definiríeu a la pista de pàdel individualment i com a parella de joc? Què us caracteritza com a jugador i com a parella de joc?

Alberto: Jo em defineixo com un jugador que madura els punts, sense pressa per acabar-los. M’agrada moure el rival per la pista i jugar molt amb els efectes i els cristalls. Em sento més còmode defensant, fins que veig clar el moment d’atacar i finalitzar el punt. L’Óscar el veig un jugador més directe en els cops, més agressiu en el joc. També és un bon defensor i treu boles molt complicades de retornar. Jo crec que per això ens entenem tan bé a la pista, el que un no té ho aporta l’altre. Però el que destacaria és la mentalitat amb què sortim a jugar, sempre a passar-ho bé i intentant animar el company quan ho necessita. Això és essencial. 

Óscar: L’Alberto el definiria com un mur de contenció, treu cops impossibles i pilotes que ja dónes per perdudes. Ell entén molt bé el joc amb les parets, un recurs vital en el pàdel, i això ho broda, és tota una assegurança. Jo sóc una mica més atacant, tot i que em falta força i tècnica, però sóc molt pesat, en els cops vaig pressionant el rival fins que el faig fallar o que deixi una bola tova perquè qualsevol dels dos l’acabi. El meu handicap potser és l’alçada, però ho supleixo amb bones cames per córrer a qualsevol racó i també tenint l’Alberto al costat. De vegades quan mirem fotos els amics em diuen: “Jugues amb el teu cosí de zumosol”; l’alçada que té m’ajuda. 

Josep: Jo diria que sóc massa defensiu, potser és el lloc on em sento més còmode, tot i que m'agrada pujar a rematar, és clar. Com a parella intento (quan el partit no va com voldríem) animar el meu company i no recriminar els errors. 

Juan: Sóc un jugador impulsiu i d’atac, el Pepe és mes defensiu, i això ens atorga equilibri com a parella. Encara que el partit de la final no va ser un bon dia per a nosaltres, va ser un dia per oblidar-lo, em va saber greu per l’Alberto i l’Óscar, perquè no vam estar al nivell que s’esperava.

─Què us aporta el pàdel que no us aporten altres esports?

Alberto: A mi personalment em té enganxat, ha estat un gran descobriment. Trobo que és un esport molt complet, on la tècnica, el físic i la ment van molt alhora. Al principi, per la meva envergadura, em costava girar-me, seguir el ritme d’un partit intens. Això és un altre punt que m’aporta el pàdel, una bona forma física. El tema de la mentalitat també és molt important, ja que a l’hora d’afrontar un partit en què les coses no et surten bé del tot, has d’aprendre a refer-te ràpidament i no ensorrar-te, si no, estàs perdut. Recomano a tothom que s’animi a practicar-lo. 

Óscar: Per mi va començar com una activitat social i esportiva, que m’ha donat moltes amistats. Curiosament, en aquest esport, per trobar una persona diguem-ne “polèmica”, te’n trobes 200 que valen molt, que t’ajuden i et corregeixen, de manera que tu fas el mateix amb altres persones que comencen. Aquest esport em dóna molta energia, i això d’acabar un partit cansat però amb ganes que arribi el següent no té preu. 

Josep: El pàdel és un esport que des que comences a practicar-lo ja et diverteixes, encara que a mesura que avances és més difícil pujar nivells, però passar una estona amb tres amics i fer unes rialles en acabar no té preu... 

Juan: Fa uns anys era el futbol l’esport que em servia de desconnexió de la rutina diària, però des de fa sis o set anys el pàdel m’ha aportat moltes més coses, i el que més valoro és el fair play que hi ha en aquest esport. 

─Quines són les vostres metes i objectius per a la propera edició 2015-2016?

Alberto: Seguir gaudint del pàdel i del postpartit comentant la jugada amb l’Óscar! Ha, ha!, i si es pot tornar a guanyar, encara millor! 

Óscar: Crec que la pròxima serà més difícil, hi ha gent bona dins de l’empresa que juga a pàdel, l’única cosa que potser no comparteixen és equip, però ara que ja ens anem coneixent, segur que hi haurà propostes d’altres jugadors i ajuntaran forces per destronar-nos. Per part meva, intentarem tornar a donar-ho tot per repetir títol. 

Josep: Home, doncs com a mínim quedar com aquesta edició, finalistes, o encara millor, campions, però això serà una altra història. 

Juan: Guanyar la final. 

Final del 1r Torneig de Pàdel TMB / M. A. Cuartero
Final del 1r Torneig de Pàdel TMB / M. A. Cuartero
Moments del partit de la final / M.A. Cuartero
Moments del partit de la final / M.A. Cuartero
L'Òscar i l'Albert / M.A. Cuartero
L'Òscar i l'Albert / M.A. Cuartero
El Juan Carlos i el Josep / M.A. Cuartero
El Juan Carlos i el Josep / M.A. Cuartero

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Servei
Conceptes
Anys

GenTMBapp

Club GENTMB

Club GenTMB