GenTMB

Natàlia, pots explicar-nos com va ser la teva entrada a TMB i quina trajectòria has fet una vegada dins? 

Vaig arribar a TMB procedent d’una empresa d’enginyeria, on havia participat en el disseny dels sistemes de telecomunicacions de la Línia 9 i posteriorment en la seva direcció d’obra. La meva incorporació a TMB va ser dins l’Àrea de Tecnologia, amb l’objectiu de continuar vinculada a les obres, però ja des de la perspectiva de l’operador 

Entrar a TMB em va permetre veure en funcionament projectes en els quals havia participat prèviament i, sobretot, treballar en la seva millora contínua des del punt de vista dels usuaris, amb la voluntat d’oferir un servei cada dia més eficient i de més qualitat.

L’Àrea de Tecnologia em va oferir l’oportunitat de créixer tant professionalment com personalment. En aquest període vaig exercit diverses responsabilitats, com la coordinació del Pla Director de Tecnologia i la gestió d’un gran equip en la meva darrera etapa com a Responsable d’instal·lacions de sistemes tecnològics.

Per qui no conegui la teva feina actual en detall, de què s’ocupa la directora d’Infraestructures Bus?

La meva feina, juntament amb la del meu equip, és garantir que les infraestructures de les cotxeres permetin a TMB donar servei d’autobusos a la ciutat en les millors condicions. Treballem perquè aquestes instal·lacions estiguin sempre preparades per respondre a les necessitats operatives del dia a dia i també als reptes de futur.

En els darrers anys hem viscut una etapa especialment intensa i engrescadora, amb projectes com l’electrificació de les cotxeres per poder carregar els nous autobusos elèctrics que s’estan incorporant a la flota, i la construcció de la nova cotxera de la Zona Franca. Tot això, ho estem fent amb les cotxeres en funcionament, cosa que és especialment complexa i que només és possible gràcies al treball coordinat entre les diferents àrees.

A més, ens ocupem del manteniment diari dels edificis de les cotxeres, dels tallers i dels sistemes de subministrament, tant de gasoil, gas com carregadors elèctrics. 

Des de la meva posició, intento planificar i liderar els projectes que tenim en marxa i els que vindran, amb visió global i amb l’objectiu d’avançar cap a una flota d’autobusos de zero emissions.

Què et va fer decidir-te a escollir la teva carrera universitària? 

Sempre he tingut molta curiositat per saber com funcionaven les coses, de joveneta les desmuntava i les tornava a muntar, de vegades sense molt d’èxit. Al final vaig decidir fer Enginyeria Electrònica i de Telecomunicacions. En aquella època érem poquetes noies, ara hi ha més noies en carreres tècniques però encara en falten més, l’enginyeria segueix sent un sector molt masculinitzat.

Tens un càrrec no només tècnic sinó també directiu. Com diries que és el teu estil de lideratge? 

Em considero una persona propera a l’equip i m’agrada treballar des de la confiança. Intento donar-los autonomia perquè puguin créixer, prendre decisions i assumir responsabilitats. Crec que quan les persones se senten confiades, també se senten més implicades.

Alhora, soc exigent amb els resultats, però sempre des de l’acompanyament. M’agrada ser-hi, escoltar i donar suport quan cal. Per a mi, una bona manera de motivar l’equip és delegar responsabilitats i donar-los espai perquè puguin desenvolupar-se i sentir-se part activa dels projectes.

En algun moment has trobat rebuig o barreres a l’hora de promocionar o entrar en un nou àmbit de feina?

Vinc d’una generació en què, a les entrevistes de feina, era habitual que et preguntessin si volies tenir fills o amb qui els deixaries per poder treballar. Un dels moments més difícils de la meva vida laboral va ser haver d’escollir entre la carrera professional i la conciliació familiar. Per sort, la societat està evolucionant i aquestes situacions són cada cop menys freqüents, però encara hauríem de treballar per evitar-les del tot.

T’impliques activament en la promoció dels estudis STEM entre les noies: amb l’acte d’avui, participant en el l’Stem Women Congress, en programes de pràctiques a la nostra empresa... Per què creus que és important encoratjar aquestes vocacions?

M’agrada ajudar i motivar les noves generacions perquè vegin que, amb esforç i constància, es pot aconseguir qualsevol objectiu. A mi, a l’escola, em van dir que em replantegés estudiar enginyeria perquè era molt difícil, i per això vull evitar que altres noies deixin d’estudiar el que els agrada per por de fracassar. Estudiar una enginyeria és exigent i complex, però si és la seva il·lusió, han de lluitar per intentar-ho.

Quan iniciaves la teva formació, vas trobar a faltar referents? 

No he trobat gaires referents en l’àmbit de l’enginyeria, però sí moltes dones lluitadores, com la meva mare, que compaginava el negoci familiar amb la família. També he conegut moltes empresàries i dones treballadores que han hagut de superar nombroses dificultats per poder tirar endavant.

Com ha estat l’experiència que has viscut avui amb l’alumnat de l’escola que heu visitat amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència?

Ha sigut una experiència increïble i molt enriquidora. Treballar amb nens i nenes de 8 i 9 anys sempre et fa aprendre coses i t’impregna de la il·lusió que transmeten.

El nom de l’activitat que hem fet és: “El problema del bus”. Ciència aplicada al dia a dia del transport urbà. Hem volgut introduir els infants a la física i les matemàtiques, en una rutina del nostre dia a dia, com és agafar un autobús.

Els hi hem treballat els conceptes de l’observació, la causa-efecte, la prova-error i la presa de decisions, mitjançant el repte de com millorar els servei quan els autobusos van plens. 

Les dues classes han sigut molt participatives i han donat moltes idees, com imaginar un autobús de doble pis per tal que hi càpiga més gent, però amb escales mecàniques per tal que hi pugui pujar tothom. També ens han proposat fer només manifestacions a les voreres per garantir la circulació pel carril bus. 

El que m'ha omplert el cor ha sigut que ells han buscat les solucions per ajudar-nos i així ajudar la gent. Han fet un gran treball altruista i de solidaritat. Hem aconseguit l'objectiu de la jornada: entendre com funcionen les coses, analitzar-les i buscar la solució si cal. Especialment, s'ha treballat en equip i han desenvolupat el talent sense diferenciació gènere. 

Vols afegir alguna cosa referent a aquest dia? 

Vull destacar i agrair la gran feina que està fent molta gent a TMB perquè aquestes jornades siguin una realitat. Sense la implicació de persones com la Montse, la Maribel i moltes altres, que hi dediquen esforç i entusiasme, aquestes iniciatives no serien possibles. Jo m’hi sumo gràcies a la seva empenta i capacitat d’engrescar-nos.