GenTMB

El José María va entrar a TMB l'any 1997 com a conductor de línia. L'any 2002 va passar a l'empresa de Metro, al servei de vies, i el 2006 va anar a manteniment d'estacions.

“El meu estudi sobre fotografia es basa en l'ombra, perquè a través seu ho coneixes tot sobre la llum”. Aquesta és una frase textual teva. Creus que és important l'estudi de la llum en fotografia?
Per mi, juntament amb la composició, és el més important. Avui la gent es preocupa més per l'equip i la tècnica que per les bases de la fotografia, que són la composició i la il·luminació. Pensa que sense llum no tindríem fotografia, de manera que per mi és el més important. Jo he après a estudiar la llum a través de l'ombra. He creat un petit mètode d'estudi per aprendre a conèixer-la i entendre-la.

Per què dius que el material no és important?
Doncs perquè no ho és. Un bon fotògraf és capaç de fer bones fotos amb qualsevol suport, tant si és digital com analògic. Grans fotògrafs com ara Capa, Bresson, Lartigué, Klien i molts més treballaven amb càmeres senzilles, i en molts casos amb només un objectiu. Les càmeres d'avui són molt millors que les d'aquells anys. En aquella època el que importava era la visió, no el material. Avui la gent es preocupa més de saber tècnica que de fer bones fotos. Estem en la cultura del “jo en sé més i tinc més bon material que tu”.

Les teves fotografies són art. Captes el sentiment del model i, alhora, transmets els teus sentiments en la imatge. Et definiries com un poeta de la fotografia?
Ha, ha, ha! No em definiria com un poeta. La veritat és que no sé com em definiria, crec que sóc una persona a qui li agrada la fotografia i que se l'estima, res més.

Què busques quan mires a través del visor?
Busco aconseguir la foto que em causi sensacions, que transmeti, que tingui moltes coses a dir. Avui dia la fotografia està molt estesa, però no per això és ni més ni menys complicada que fa 50 anys, continua sent igual. El fotògraf ha de seguir buscant aquesta visió que mostri el món, ja sigui en estudi o al carrer, des del seu propi punt de vista, i que aquest punt de vista sigui diferent. Això és el més difícil d'aconseguir, però quan ho trobes la teva fotografia canvia radicalment.

Què suposa la fotografia en la teva vida?
La fotografia és la meva manera d'expressar-me, és una cosa que necessito fer cada dia, em fa sentir bé i m'ajuda en moltes facetes de la meva vida. Fa un temps que ensenyo fotografia a través del meu blog i des de fa poc temps a través dels meus podcasts de fotografia i il·luminació. Aquest ensenyament desinteressat em fa sentir molt bé. Quan em vaig començar a prendre més seriosament la fotografia vaig aprendre de gent que a través de les xarxes socials compartia els seus coneixements gratuïtament. Això és el que faig jo ara, és una manera de retornar el que altres van fer per mi.

Com vas començar? Recordes la teva primera foto?
La veritat és que vaig començar a fer fotos de ben petit, però com a aficionat. El meu pare ens va regalar una càmera Minolta de rodet, no era una gran càmera, però em va agradar aquella sensació. Des d'aleshores que no he parat de fer fotografies. Tinc moltes fotos de la meva època d'estudiant, però no et sabria dir quina foto va ser la primera.

“Un bon fotògraf és capaç de fer bones fotos amb qualsevol suport, tant si és digital com analògic”

Què es necessita per ser un bon fotògraf?
Crec que el primer que es necessita és estimar la fotografia perquè ella t'estimi a tu. La fotografia és molt sacrificada i complicada. Últimament als meus tallers de fotografia trobo molts alumnes que  realitzen aquests estudis com una manera de guanyar-se la vida i crec que això és un error. La fotografia no s'aprèn en un parell d'anys, ni realitzant diversos cursos, i potser passa tota una vida i encara no s'obtenen bons resultats. És un procés lent. Aquest és el motiu que fa que molta gent se'n cansi i abandoni. Molts aficionats no troben aquesta motivació que s'aconsegueix amb la feina diària, amb l'obsessió per fotografiar, i arriben a un punt que no evolucionen més i se n'acaben cansant. La fotografia et fa treballar dia a dia, mai se'n deixa d'aprendre. Jo llegeixo cada dia llibres sobre fotografia, i miro internet, veig fotos d'altres companys i continuo estudiant història de la fotografia. Crec que això em fa mantenir-me viu i m'ajuda a millorar.

Quins són els teus referents, els teus mestres?
En tinc molts, de mestres, ho són tots els que han destacat en la història de la fotografia. Te'n podria citar molts, però si n'he de citar alguns em quedaria amb Eugène Adget, Bresson, Winnogrand, Klien, Avedon, Català-Roca, Centelles, Capa. Potser qui més m'ha marcat des del principi per la proximitat ha sigut Català-Roca. Roca era un fotògraf català que va fer unes fotos impressionants de l'Espanya de la postguerra, la seva obra és extensíssima.

Què és el que fa que una fotografia sigui una gran fotografia?
Crec que aquesta és la pregunta del milió de dòlars. Si ho preguntes a altres fotògrafs, et diran que una gran fotografia és la que té una composició perfecta i ordenada, etc. Però jo crec que és aquella que mostra una mirada diferent, una mirada que sense saber per què ens atrau a tots.
Si parléssim de Jacques Henri Lartigue, per exemple, et diria que Lartigue va ser un jove fotògraf que amb 7 anys va rebre la seva primera càmera. Va néixer a finals del segle XIX i va destacar per les seves instantànies, fotos de la seva família en moments diversos mai vistos abans d'ell. En aquella època la fotografia lluitava per definir-se com a art. Hi havia un sector que odiava l'arribada de la fotografia instantània de la mà de Kodak. Aquestes Kodak van fer que la fotografia arribés a la gent normal com Lartigue. Abans de l'arribada de les petites i portàtils Kodak de rodet les càmeres eren pesades i no tenien rodets, funcionaven amb unes enormes plaques i era el fotògraf mateix qui revelava aquests negatius enormes. Aquests fotògrafs volien fer fotos correctes i que semblessin pintures, però Lartigue, entre altres, va trencar amb tot això. Amb això vull dir que no hi ha una fórmula, qualsevol persona pot fer una gran fotografia.

“Necessites estimar la fotografia perquè ella t'estimi a tu”

Quin tipus de fotografia realitzes?
La meva especialitat és la foto d'estudi. Fa anys que estic estudiant i treballant sobre la il·luminació, però també he de dir que de tant en tant faig les meves escapades per practicar fotografia de carrer. La majoria de les meves fotos d'estudi són fotos estudiades al mil·límetre, no deixo res a l'atzar. En canvi, quan surto al carrer trec el meu instint de caçador. És el contrari de la foto d'estudi. Hauríem de comparar Cartier Bresson amb Richard Avendon per entendre això. Els que fem fotografia d'estudi treballem tenint-ho tot sota control, no hi ha res que pugui fallar, en canvi al carrer això no passa. No saps què et trobaràs, sents la respiració, observes el que t'envolta i quan trobes el que estaves buscant, dispares.

Veig que treballes amb famosos com Gemma Mengual, Thaïs Henríquez o Santi Millán. És fàcil treballar-hi?
És molt fàcil treballar amb ells. L'únic problema que tenen és el temps. Sempre acabes havent d'anar més de pressa del que estava programat. Els seus horaris estan superajustats i el que havia de ser una sessió de tres hores es converteix en una hora i mitja. Però això forma part de l'ofici. Pel que fa a la resta, són gent normal i corrent. Gemma Mengual, per posar-te un exemple, és una persona genial, supersimpàtica i molt propera.

Com és una sessió amb un famós? Tens un “story board” previ o preval la naturalitat?
Les sessions amb els famosos són una mica més difícils que una de normal. Per començar sempre intento crear alguna cosa diferent per a ells, és a dir, intento mirar la seva galeria i fer alguna fotografia que no tinguin. Pensa que ells gairebé cada mes fan alguna sessió de fotografia per a alguna revista, un espònsor, etc., per això sempre intento buscar alguna cosa diferent que tingui la meva visió personal. Primer dedico un temps a pensar què podria fer i com fer-ho. Un cop tinc la idea començo a fer esbossos. Aquests esbossos són rèpliques de la imatge final. A part de tot això hi ha el material i el personal que es necessita per a la sessió. Com, per exemple, la localització, materials, persones auxiliars, etc. Sempre necessito ajuda per poder dur a terme aquestes sessions. Tinc la sort de tenir dos amics que m'ajuden en aquestes tasques, que són el Ramon i el Dani, dos grans amics. També compto amb l'ajuda d'una maquilladora superprofessional, que és la Marta. Una vegada ho tinc tot acabat i estudiat, arriba el dia de la sessió. Sempre hi ha nervis, encara que són uns nervis que al final són bons, ja que et fan estar al 100%. Al final sempre surt tot bé.

Quina fotografia tens ara al cap?
Ara estic preparant una sessió per a la Gemma Mengual i per a Denis Suárez, un jugador del Barça B, i per a una companyia de dansa de Barcelona. A la Gemma li he de fer unes fotos d'aigua semblants a les que li vaig fer a la Thaïs Henríquez. Per descomptat que han de ser diferents de les de la Thaïs. No és una cosa que m'exigeixin ells, és una cosa que m'exigeixo jo. No m'agrada fer les mateixes fotos a diferents esportistes, tot i que en aquest cas serà difícil, però ho aconseguiré.

On podem veure les teves fotos, els cursos que fas, etc.?
A la meva pàgina web, www.josemercadofotografia.com
Al meu blog es pot veure com faig la meva feina, molts consells i les dates dels meus pròxims cursos. És www.josemercadofotografia.blogspot.com