GenTMB

L’Ana Vieitez, responsable d’Accessibilitat universal a TMB des del 2022, va estudiar Arquitectura per vocació: li havia agradat el món de les obres des de petita, quan visitava aquelles en què hi treballaven el seu pare i altres familiars. “Tots homes”, apunta en recordar que mai van qüestionar-se convidar-la perquè fos una noia. 

Diu que no ha percebut el ‘sostre de vidre’ com un límit explícit, però sí com “una suma de petites barreres, dubtes infundats, absència de referents i manca de reconeixement” en allò que qualifica com “un patró estructural que encara persisteix”. 

Ana, què ens podries explicar, de l’àmbit personal, per conèixer-te una mica millor.

Que aquest any en faré 50, que estic casada i que soc mare d’una nena de 12 anys. Penso que soc una persona discreta, amb un fort sentit de la responsabilitat i amb una mirada crítica sobre allò que pot millorar-se. Valoro molt el treball col·laboratiu i intento que estigui present a tots els projectes en què hi participo. Com a curiositat, des de fa uns dos anys vaig començar a dedicar part del temps lliure a treballar el camp en una petita finca familiar. M’ajuda a equilibrar la vida a la ciutat.

Quin recorregut has fet fins arribar a estar al front de l’Accessibilitat universal a TMB?

Soc arquitecta amb diploma d’estudis avançats i màster en projectes arquitectònics. Abans d’arribar a TMB, havia creat una consultora pròpia especialitzada en plans d’accessibilitat universal. Aquella etapa em va permetre treballar a diversos territoris de l’Estat, entenent les particularitats de cada entorn, des de l’urbanisme i l’edificació pública fins al transport. 

També vaig participar a la redacció de l’antiga normativa que regulava les condicions d’accessibilitat dels espais públics urbanitzats. I, des de fa 15 anys, mantinc una tasca docent a l’àmbit universitari.

I a TMB, quan et vas incorporar?

Vaig començar la relació com a consultora externa el 2017. Al 2019, vaig optar a un procés de selecció per al càrrec de responsable de l’Oficina Tècnica d’Accessibilitat Universal. Des de fa dos anys, arran d’una reestructuració interna, ocupo el càrrec actual. Vaig voler contribuir socialment des d’una empresa pública que té un impacte diari positiu en la vida de centenars de milers de persones. 

Referents per a les noves generacions de dones

Dius que el teu pare et portava a les obres on treballava sense qüestionar-se si ‘tocava’ fer-ho en ser una nena i no un nen. A l’àmbit professional sempre has trobat aquesta actitud?

No sempre. Amb els anys, he identificat moments en què la meva presència o opinió es qüestionava amb més facilitat pel fet de ser dona. També he viscut situacions en què havia de demostrar el doble per obtenir el mateix reconeixement. 

Estic compromesa amb obrir camins i establir referents per a les noves generacions. A casa, amb una nena de 12 anys, treballem constantment perquè entengui que té les mateixes oportunitats que els seus companys en qualsevol àmbit professional.

Tot i que a l’àmbit de la mobilitat, com a la societat en general, hi ha cada vegada més equilibri en la presència de dones, encara hi ha posicions molt masculinitzades. A la teva trajectòria, has topat amb algun prejudici en aquest sentit?

Sí, a vegades la paraula d’una dona es qüestiona d’entrada, o es pren per descomptat que no tens prou autoritat. També he viscut situacions en què es pressuposa que tens menys disponibilitat o ambició pel fet de ser mare. Encara s'ha de posar veu a aquestes situacions perquè deixin de normalitzar-se. I el suport mutu entre dones és una força que cal continuar cultivant.

Un auto boicot que de vegades ens fem les dones és la ‘síndrome de la impostora’, dubtar de les pròpies capacitats. T’ha passat?

Sí, sobretot en contextos nous o molt exigents, és una sensació que apareix quan no hi ha prou referents, o quan s’ha transmès implícitament que aquell no és el teu lloc. Amb el anys, he après a identificar aquest sentiment i a respondre-li amb diàleg, treball  en equip i aliances. El reconeixement que més m’importa és el que es construeix a través del respecte professional i l’impacte social d’allò que fem. 

Quin missatge vols donar per tancar l’entrevista?

Només vull agrair que es doni espai a fer visibles trajectòries de dones professionals que formen part del teixit de compromís i responsabilitat que sosté el servei públic. Crec profundament en el valor de treballar des de dins per fer avançar una empresa cap a models més justos, accessibles i equitatius per a tothom.

Fites professionals assolides Ana, la teva feina busca garantir l’accessibilitat universal dels serveis que ofereix TMB. Si haguessis de citar alguns objectius professionals que et facin estar especialment satisfeta, quins serien? Més enrere en la meva trajectòria, la contribució a la redacció de la normativa estatal d’accessibilitat d’espais públics. Ja estant a TMB, haver treballat, estretament amb el meu responsable des de l’inici, en la consolidació d’una estructura estable per al servei d’accessibilitat de la companyia, incloent la incorporació del disseny universal a diferents projectes estratègics de l’empresa.   Recentment, haver participat des de TMB en el projecte de modificació del Reglament 107 de construcció de vehicles de les Nacions Unides. El projecte va començar aquí, arran d’un treball d’anàlisi conjunt entre els departaments d’Enginyeria de Bus i Accessibilitat Universal que va concloure que diversos requisits del Reglament eren insuficients o poc clars.  Vam compartir amb la UITP un document de propostes de modificació, al qual es van sumar altres operadors europeus, i es va presentar una petició formal al Grup de Treball sobre Disposicions Generals de Seguretat de la Comissió Econòmica per a Europa de l’ONU. Es va constituir un grup de treball específic amb participació d’estats membres, fabricants i operadors, i es va confiar a TMB la secretaria tècnica del grup, una tasca que vaig assumir personalment. Les 31 modificacions aprovades (l'aprovació definitiva arribarà a finals d'any) tindran impacte directe en la qualitat de vida de les persones. Ha estat una experiència molt enriquidora i un exemple clar de com la suma d’esforços pot contribuir a transformar marcs normatius internacionals.