GenTMB

En Daniel Peinado és Operador de Línies Automàtiques (OLA) en el CCM des de fa 10 anys.  

En Sergi i en Lester fa 10 anys que treballen a TMB com a Tècnics d’Operacions de Línies Automàtiques (TOLA). A més, en Sergi és formador de portes d’andana i en Lester de material mòbil. 

Hola. Com vius com a OLA les Sessions de Reciclatge Operatiu (SRO)? 

Són unes jornades diferents. En elles, simulem una incidència real en camp amb trens en moviment, companys nostres que es posen a la pell dels TOLA i realitzen les seves funcions de tècnics de camp. I amb tot, simulem una incidència el més real possible que podríem tenir en el nostre dia a dia, sigui en serveis de matins, de tardes o de nit. Simulem incidència de trens i de TPA que són les dues incidències més habituals, però nosaltres no sabem quines incidències ens trobem. És tot sorpresa! Al CCM també se simula el procés amb un cap de línia, l’operador titulat i el suport, que quan hi ha incidència són les dues persones que treballen conjuntament. 

Aquest cop tornes a repetir de nou l’experiència? Per què? 

Sí, l’any passat em vaig presentar com a voluntari i vaig estar a la línia. Jo anava acompanyant a un TOLA. I clar nosaltres parlem molt amb ells per ràdio, però no estem amb ells ‘in situ’. I durant aquesta formació, jo vaig estar allà, en persona, veient com resolia tota la incidència que hi havia. Vaig poder veure com rebien les instruccions que li donaven des del CCM, com expressava la incidència l’OLA i vaig poder veure des de l’altra part com es rebia. Va ser molt interessant i útil veure com es viu tot des de l’altra part. 

Què t’ha motivat a tornar a participar? 

Al final com més experiències vius, millor és pel teu dia a dia. Soc una persona que m’agrada estar millorant constantment i tot el que sigui viure oportunitats com aquesta, sempre intento apuntar-me per continuar aprenent. Al final, el servei és molt volàtil i pots estar durant molt de temps sense tenir incidències i, en canvi, altres moments que són a la inversa on et toquen més i has d’organitzar parcials o altres coses. Quan et passen aquestes coses sempre has d’estar preparat. Per això, penso que aquestes sessions s’haurien de fer més vegades perquè ens ajuden molt a entrenar i estar preparats. 

Quin és el teu major aprenentatge durant les SRO? 

Em quedo amb la part de compartir la visió del TOLA i poder comentar el feedback de com ho veiem nosaltres i ells. També, per què les coses es fan així o d’una altra manera. És molt enriquidor perquè estem tots els agents implicats i posem tot en comú.  

Què és el que més et sorprèn de la reunió posterior?

Em crida molt l’atenció la feina del col·lectiu TOLA. Amb la poca informació que reben a vegades, treuen molt partit i moltes vegades s’ajuden entre ells i elles i això no es veu des del CCM. Sens dubte, el millor d’aquestes sessions és el fet de compartir les dues visions. Per exemple, un tema significatiu és el d’obrir una TPA. Al final és senzill perquè és obrir amb la clau un faldó. Quan estàs a la línia t’adones que és fàcil per una persona alta, però si tens certa alçada, no arribes i has d’anar a buscar l’escala i ja es triga una mica més de temps. Tot això, des del CCM no es veu si no estàs en aquell moment.  

Quin missatge final t’agradaria donar?

M’agradaria agrair a la companyia l’oportunitat de fer aquestes coses i encoratjar a tots i totes a participar i que es continuen fent aquestes sessions perquè són molt enriquidores. 

Hola. Tots dos participeu per segona vegada!

Sergi: Sí, l’any passat a la prova pilot vaig estar a línia i aquest any he volgut repetir, però aquest cop soc uns dels TOLA que he vingut al CCM per veure com treballen des d’aquí les incidències. 

Lester: Venim aquí a construir ponts perquè ells vegin el que fem nosaltres a la línia i nosaltres a veure tot el que fan ells al CCM. 

Què us ha motivat a tornar de nou? 

Sergi: Ens agrada molt implicar-nos en la nostra feina, conèixer, aprendre i estar sempre preparats per tot el que calgui. I això és una oportunitat per continuar millorant fent coses que no es poden fer habitualment. El fet de tocar, de provar, ens dona per veure les coses que podríem fer millor, d’una altra manera o intentar fer-ho de forma diferent per solucionar les incidències de manera més eficient i més segura. D’aquesta manera, també millorarem el servei que oferim. 

Què us ha cridat més l’atenció d’aquest intercanvi de posicions per un dia?

Lester: Al final són mons molt oposats i el temps als llocs passa molt diferent. Per a mi, com a TOLA, em sembla una eternitat estar un minut o dos davant d’una porta a la línia i, mentrestant, al CCM no paren durant aquell temps parlant entre ells, assegurant les zones, aturant trens... Nosaltres així també podem transmetre als companys i companyes de la línia la feina que es fa al CCM quan ens donen segons quines indicacions o si s’atura el servei per alguns minuts. Al final, aprens que tot té la seva raó i el seu sentit. És una oportunitat per apropar-nos més perquè al final treballem tots i totes en el mateix equip i tenim el mateix objectiu. 

Què és el que més us ha sorprès de la formació SRO?

Lester: Doncs sembla mentida, però són petits detalls. Jo, per exemple, baixava amb l’operador a la línia durant la formació i ell em deia: “si aquí teniu 10 trams d’escales!”. Per a ell, des del CCM es veu molt diferent perquè només veu com demana al TOLA que baixi i veu que trigues 3 minuts. Clar aquestes coses criden l’atenció. A mi el que més em va nodrir era la reunió post simulacre perquè és allà quan poses en comú tot. Nosaltres infravalorem a vegades i pensem que el telecomandament és molt senzill, amb dos clics ho tens, després veus que no és pas així. A la inversa amb ells passa el mateix. Al final de tot ens posem tots més en la pell de l’altre i això està molt bé. 

Creieu que aquesta formació ajuda a les relacions que teniu entre els diferents equips? 

Sergi: Nosaltres quan parlem amb el CCM és molt impersonal, només escoltes una veu i a vegades pel to i per la veu saps qui és la persona, però no deixa de ser una relació impersonal que inconscientment infravalorem. Al final, som companys i companyes i que millor manera de fer companyonia que reunint-nos en un mateix lloc i veure com treballa l’altra persona. Canvies el xip molt més!

La reunió de després del simulacre té molt bona acollida. Per què?

Sergi: Sí, el millor de tot de la reunió conjunta és que pots parlar amb total normalitat i llibertat. És molt enriquidor perquè es posa absolutament tot sobre la taula i s’explica el per què de les coses. És un tracte molt proper. 

Quin missatge final us agradaria donar?

Lester: L’experiència val molt la pena i jo crec que tothom hauria de passar per unes sessions d’aquest tipus.