GenTMB

En el marc del 8-M, el Palau Robert de Barcelona va acollir la presentació del llibre commemoratiu del Centenari “La dona treballadora al Metro de Barcelona”. Un treball curós d’investigació que repassa l’evolució de la dona al suburbà i explica l’evolució del Metro cap a la igualtat de gènere.

Davant de gran expectació i en una sala plena de gom a gom, la María José i en Ricard van poder parlar sobre el llibre i explicar a tots els i les assistents moltes curiositats que es poden trobar dins les seves 256 pàgines que el conformen. A l’acte van assistir moltes dones treballadores de Metro que van omplir el Palau Robert, la presidenta de TMB, Laia Bonet, i algunes treballadores històriques que van explicar les seves vivències personals durant els seus anys de servei a Metro. 

Parlem amb la nostra companya María José sobre el llibre i per conèixer com va viure l’acte de presentació. 

Hola, María José! Primer de tot, enhorabona per l’èxit del llibre i per l’acte de presentació. Per què vas decidir escriure aquest llibre i per què juntament amb en Ricard Fernández?

Aquest llibre ha nascut de la necessitat d’omplir un buit. La història del servei de Metro s’ha explicat sempre a través dels diferents projectes constructius, o des de la perspectiva de l'evolució tècnica, també des del punt de vista de l’evolució empresarial, però mai s’havia posat una mirada històrica sobre les persones treballadores. I posats a fer-ho, vaig creure que era interessant centrar l’estudi sobre el col·lectiu de les treballadores, perquè hem estat nosaltres les que hem tingut més condicionats laborals. El Ricard Fernández també és historiador, i compta amb diverses publicacions relacionades amb la història del transport públic, una d’elles, el llibre del Centenari de Bus, que des de TMB vam publicar el 2022, així que és un bon coneixedor de la història del servei de Metro.

A la contraportada s’explica que les 256 pàgines que formen el llibre són un “homenatge al col·lectiu de dones del suburbà de Barcelona”. És aquest el missatge principal que volíeu transmetre? 

Aquest llibre és el resultat d’una investigació històrica elaborada a partir de la documentació de l’arxiu de la Fundació TMB, i el seu objectiu és explicar com el col·lectiu de treballadores de Metro ha anat avançat en el camí de la igualtat de gènere condicionades pels aspectes legals, socials i laborals de cada etapa al llarg de cent anys. El llibre ha pres la categoria d’homenatge en el moment que TMB ha decidit publicar-lo en el marc del Centenari, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona.

Han fet falta moltes hores d’arxius històrics i investigació per escriure el llibre. Tot això, té a veure també amb les funcions que realitzeu en el departament de Patrimoni Històric de TMB?

A Patrimoni Històric documentem i cataloguem l’arxiu fotogràfic de TMB, ja tenim més de 50.000 imatges històriques introduïdes a l’arxiu digital corporatiu. També atenem moltes peticions d’informació d’historiadors, mitjans, enginyers, estudiants de tots nivells, des d'escoles a treballs de final de Màster, i ciutadans amb interès sobre la història dels serveis de transport de la ciutat. Participem en l’organització del Ral·li d’Autobusos Clàssics, del qual l’any passat vam celebrar la 13 ena edició. Fem el comissariat de les exposicions de contingut històric que produïm per a l’Espai Mercè Sala. Hem coordinat la restauració de l’autobús històric Tilling Stevens. I estem darrere de moltes de les accions de celebració d’efemèrides del servei, aquest any estem de ple amb les accions del Centenari de Metro, i el 2022 vam celebrar el centenari de la xarxa de Bus.

Com ha evolucionat la figura de la dona al Metro de Barcelona al llarg dels anys? 

Hem necessitat un llibre sencer per explicar aquesta evolució, però crec que ho resumeix prou bé el fet que, de les tres possibles funcions laborals a les quals podien optar les dones treballadores del servei de Metro el 1924, taquillera, inspectora i interventora, hem arribat a una situació sense limitacions per gènere on ja estem presents a 199 funcions diferents.  

En un ambient tan masculinitzat, quins són els reptes principals que han hagut de fer front les dones al metro?

Els reptes que han hagut de superar les dones no provenien de l’ambient masculinitzat ni eren exclusius de Metro, sinó que aquest ambient ha estat la conseqüència de l’aplicació de lleis laborals que discriminaven les dones i les apartaven de l’espai laboral. Per exemple, durant la postguerra les dones majors de trenta anys no podien optar a ingressar com a noves treballadores, d’aquesta manera s’evitava l’emancipació econòmica a una edat en què es considerava que la funció natural de la dona era el servei a la família; i fins al 1962 les dones van estar obligades a deixar la feina si es casaven. Van haver d’esperar fins al 1978 perquè la Constitució espanyola reconeixes la dona com un subjecte de ple dret en igualtat de condicions respecte als homes. Va ser llavors quan la segregació en funcions laborals “d’home” o “de dona” ja no es van poder justificar, i les dones vam anar podent accedir a totes les convocatòries internes.

Hi ha alguna història destacada que s’expliqui al llibre sobre dones treballadores que t’hagi impactat? 

N’hi ha moltes històries dins d’aquesta història. Una que m’ha impactat són els dos períodes de “depuració de personal” que es van fer per motius ideològics, abans i després de la Guerra Civil. Però de tot el que hem descobert, em quedo amb la idea de les dones motoristes, caps de tren, caps d’estació o mecàniques dels tallers, arran de la “capacitació” que es va dur a terme durant la Guerra Civil, perquè demostra que la igualtat laboral en el tema del gènere és només una qüestió d’oportunitat i de formació.

Com veus el futur de la dona treballadora al Metro de Barcelona?

Crec que hem fet un llarg camí i que estem a prop de la plena igualtat de gènere. La tendència és que les dones es vagin incorporant a tots els àmbits del servei de Metro i en tots els nivells de responsabilitat, i per això és clau que les noves generacions de noies tinguin referents visibles de dones dins de l’àmbit STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria o Matemàtiques).

Quin impacte esperes que tingui el teu llibre, sobretot en les companyes i companys de TMB?

Espero que el llibre agradi. Que a les companyes més veteranes els porti records, i que a les companyes més joves les faci sentir orgulloses de formar part del col·lectiu de treballadores de Metro. També espero que els companys el llegeixin i el gaudeixin, perquè aquesta història també els pertany.

Les entrades per les dones treballadores del metro per assistir a la presentació del llibre d’aquest dijous es van exhaurir en hores. Per què creus que ha tingut tan bona acollida en les treballadores del metro i què has sentit al veure tantes companyes al Palau Robert?

Crec que tenim la peculiaritat de ser una empresa on la majoria dels treballadors i treballadores acaben desenvolupant tota la seva vida laboral. Per això tenim un sentit de pertinença que ens fa valorar la nostra història, a més, s’hi suma la necessitat de reivindicació i de celebració del camí cap a la igualtat de gènere que ja hem consolidat.

Què t’agradaria destacar després de la presentació oficial del llibre i l’acte al Palau Robert? 

Vull donar les gràcies a totes les companyes jubilades que han participat en les entrevistes, i ens han compartit les seves experiències com a treballadores de Metro, i a les companyes en actiu que han participat en l’acte donant el seu testimoni.