GenTMB

Seure davant del paper en blanc i escriure tot allò que passa pel cap és la manera que té la companya Vanessa Flores, Agent d’Atenció al Client de l’L3, de compondre els seus llibres. En canvi, l’Iman Aoulad, Agent d’Atenció al Client de l’L1, prefereix ordenar molt més allò que escriu pel fort component històric de les seves novel·les. Tot i això, totes dues coincideixen que escriure històries i connectar amb els seus lectors i lectores és sens dubte el més gratificant del seu vessant més literari. Per això, aquesta diada de Sant Jordi tornaran totes dues a ser-hi pels carrers de Barcelona signant els seus llibres.

‘Primeras impresiones’, ‘Dos mitades perfectas de un todo’ i ‘En el umbral de tu corazón’ són les tres obres literàries publicades per Vanessa. Mentrestant, ‘El Círculo’ és la primera part de la trilogia fantàstica de l’Imam que també es podrà trobar a la paradeta on seran totes dues companyes al llarg de tota la diada de Sant Jordi.

Polifacètiques, l’Iman (AAC des de l’any 2002) i la Vanessa (AAC des de l’any 2010) són dues persones incansables i, per això, fa un temps també van iniciar l’aventura de crear un pòdcast, En Tapa Blanda, per parlar sobre literatura.

Parlem amb totes dues companyes per conèixer com afronten la diada de Sant Jordi d’enguany.

Hola, Iman i Vanessa! Com definiríeu les obres literàries que heu publicat?

Vanessa: Vaig escriure ‘Primeras impresiones’ fa quatre anys. És un ‘retelling’ de l’obra Orgull i prejudici de Jane Austen però, aterrat a l’època actual, en modern. Està narrat per dos narradors, el masculí i el femení, i tota la història succeeix a Barcelona. ‘Dos mitades perfectas de un todo’ està ambientada a Badalona i ‘En el Umbral de tu corazón’ és l’última obra que he publicat. Totes són novel·les romàntiques i que tracten sobre l’amor.

Iman: Jo he publicat la primera part d’una trilogia de fantasia espiritual que es diu ‘El Círculo’. És una obra ambientada a Barcelona perquè la protagonista viu al barri de Sant Martí, però, també surten altres indrets i èpoques com Egipte o Manchester. En aquests moments estic escrivint la segona part.

A les vostres obres hi ha alguna picada d’ullet al Metro?

Vanessa: Casualment en tots els meus llibres sempre surt el Metro d’una manera o altra. Sempre hi ha alguna escena que apareix o els protagonistes es mouen en Metro... De fet, hi ha un moment al primer llibre que el protagonista (un home que pertany a la zona alta i que no ha agafat mai el transport públic) baixa al Metro i desconeix totalment com comprar un bitllet a una distribuïdora i moure’s pel suburbà perquè no ho ha fet mai. La dona protagonista no l'ajuda perquè en aquell moment de la història no es porten bé i és una escena bastant graciosa.  O al segon llibre, el protagonista també té una escena on acaba al Metro en un dia de pluja totalment xop i sense res, ni sabates.

D’on surt la vostra passió per l’escriptura i com vau fer el pas a publicar un llibre?

Iman: Jo passió per l’escriptura sempre he tingut. Des de petita, el món que jo tenia al cap necessitava treure’l i deixar-lo fora. A través d’una experiència personal que vaig viure, necessitava escriure per treure-ho tot i vaig escriure un pròleg fantasiós com entrada. La Vanessa en veure-ho em va dir que allò no era un pròleg, que era directament un món sencer nou. Així que va ser ella qui em va encoratjar i motivar per escriure el llibre en tres mesos. La ‘Vane’ anava llegint-lo a mesura que jo anava escrivint i em va motivar molt tenir-la a ella donant suport fins al final. Publicar sempre era una cosa que havia pensat, però fins que no va arribar ella no vaig fer el pas.

Vanessa: Per part meva, sempre havia escrit històries i, de fet, tinc una amiga meva de tota la vida que sempre s’ha llegit tots els meus escrits i sempre em demanava més de totes les històries que escrivia. Tot i això, jo sempre canviava i al final mai terminava les històries perquè em desmotivava i no parava de començar a escriure històries sense final. Al final em va dir que no tornaria a llegir res més fins que acabés una. I entre la meva amiga i la meva filla que en aquells moments tenia 14 anys i em deia: “para d’anar cap enrere a revisar-ho tot, fes-la tota sencera i quan ja hagis acabat revisa tot el que vulguis, però acaba-la.” És el consell que més em va servir i me’l va donar la meva filla. Em perdia repassant. El perfeccionisme complicat dels escriptors/es...

Iman: Ah! Ara s’ha destapat per fi qui és la persona que va donar el millor consell. Perquè a mi la Vanessa sempre em diu exactament això. Escriu tot i després revisa, i ara m’acabo d’adonar que en realitat és consell de la seva filla. (riuen plegades)

Sou dues escriptores que defenseu autopublicar.

Iman: Sí, i no és fàcil perquè has de posar tu econòmicament els recursos. Autopublicar no vol dir baixar la qualitat, sinó tot el contrari. Has de pagar correctors, il·lustradors, maquetació, registre, si vols tenir un producte de qualitat.  Aquesta inversió requereix temps i a vegades s’organitzen crowdfunding per recaptar diners entre els lectors i lectores. Escriure és fàcil, però escriure un llibre no ho és tant.

Com us definiu a l’hora d’escriure?

Vanessa: Jo a l’hora d’escriure no planifico ni faig res de res. Simplement, em sento i escric.

Iman: A això, se li diu escriptura brúixola i la Vanessa ho és moltíssim! M’he llegit esborranys seus i té quatre coses apuntades al final del full. És Brutal! Jo no puc fer això. Tinc una part que si escric i no paro, però el meu món és una bogeria de personatges. De fet, utilitzo programes que m’ajuden a estructurar els personatges i el lloc on viuen perquè necessito posar ordre sobretot perquè incloc molta història i geografia als llibres. No cabria tot al meu cap.

Sobre quins temes us agrada més escriure?

Vanessa: Tots els llibres que tinc publicats són romàntics. Però si parlem d’escriure, m’agrada absolutament fer-ho de tot. Sobretot, m’encanta la ciència-ficció i el terror. De fet, he publicat un relat de terror a una revista que es troba dins la plataforma Substack. Allà, els usuaris tenen newsletters i confronta de ple amb les xarxes socials del moment. En comptes d’estímuls constants, aquí es tracta d’aturar-se i llegir. Nosaltres tenim cadascuna la nostra newsletter. (Substack d’Iman i Substack de Vanessa)

Iman: Jo soc més d’escriure fantasia i temes de psicologia. M’agrada barrejar aquests dos aspectes i soc molt profunda escrivint. M’agrada el tema d’introspecció i de conèixer-se a un mateix amb la fantasia. M’encanta aquesta barreja. De trobar un equilibri entre la cerca interior i els elements fantàstics.

També teniu un pòdcast, En tapa Blanda, com va sorgir aquesta idea?

Vanessa: A través que l’Iman em va entrevistar a un pòdcast que tenia ella sola abans, vam començar a parlar més. Li vaig dir que m’agradaria fer un pòdcast de literatura. Parlar de llibres, d’autors i de les històries personals dels autors/es que és el que més m’agrada. I l’Iman em va dir que li semblava bé i que si provàvem de fer-ho juntes. I així vam començar!

Iman: Sí, va ser així, de fet el capítol de curiositats literaris és el que a la gent més li agrada normalment i, de fet, hem fet ja la segona part. I al pòdcast, parlem de molts temes perquè tots van intrínsec amb molts casos de la literatura. Llavors al final parlem de moltes coses, excepte quan fem entrevistes, la resta toquem molts temes. Fins i tot, fem capítols especials per efemèrides com per exemple Sant Jordi, Nadal o temes especials com Harry Potter, etc. Ens podeu seguir al compte d’Instagram i escoltar a Spotify i a Ivoox.

Aquest Sant Jordi estareu tot el dia a plaça Urquinaona signant els vostres llibres a una paradeta d’autors lliures. Com afronteu la Diada d’aquest any?

Vanessa: Per a qualsevol escriptor o escriptora, la Diada és molt important. De fet, jo m’agafo la lletra de vacances on tinc festa per Sant Jordi sempre. A més, sempre es viuen moments increïbles. Recordo un any que vaig fer una xerrada parlant dels meus llibres i es va apropar una nena molt emocionada per demanar-me una foto i em va començar a preguntar sobre coses molt específiques que sortien a un dels meus llibres. I clar, jo vaig al·lucinar molt perquè hi havia una nena que estava plorant pel que li havia fet sentir el meu llibre. És molt gratificant Sant Jordi quan veus que s’apropa gent i comença a assenyalar el llibre perquè li volen recomanar a alguna persona. És preciosa la sensació.

Iman: A més, la paradeta de la Vanessa és molt bonica. És impossible no parar-se perquè té absolutament de tot, punts de llibre, la decoració, etc. A les nenes sobretot els hi encanta. Estarem juntes totes dues durant tot el dia per signar a tothom que vulgui apropar-se.

De quina manera encoratjaríeu els vostres companys i companyes a viure amb vosaltres la diada de Sant Jordi?

Iman: Si volen passar una bona estona i compartir experiències, ens encanta conèixer gent en persona. Veure a la gent i personalitzar-la, l’any passat van venir molts companys i companyes de Metro. I a banda dels nostres llibres, és important també que coneguin moltes altres històries de la resta d’autors i autores que estan aquell dia omplint els carrers. A més, s’ha posat molt de moda que els autors d’autopublicació regalin coses i nosaltres ja tenim postals, adhesius i moltes altres coses preparades per regalar.

Vanessa: A més, nosaltres per aquest any tenim un descompte per tothom que escolti el pòdcast de En Tapa Blanda del dimarts 22 d’abril. En aquell capítol hi haurà una paraula clau durant que hauran de dir-nos quan s’apropin a la paradeta per aconseguir un bon descompte a la compra dels llibres.

Us heu trobat sempre amb el suport de la GenTMB.

Vanessa: Sí, oi tant! Et posaré d’exemple un trasllat durant el servei a Metro amb un altre company de feina. Tots dos, ens vam trobar amb un altre company que no coneixíem i el meu propi company va començar a publicitar els meus llibres i el pòdcast. La veritat que ens hem trobat companys i companyes molt generosos, que venen a veure’ns, que són molt bona gent i ens porten cafè o pastes. És com un sentiment molt bonic de fer pinya, de pertinença a un mateix col·lectiu, el de Metro.

Iman: A mi, molts companys i companyes em van comprar el llibre sense encara no saber res d’ell, dient-me que no sabien si els hi agradaria o no, però que ho feien pel simple fet de ser AAC. Això no té preu!

Per acabar, hi ha alguna cosa que voldríeu destacar?

Iman: Simplement, donar les gràcies per l’oportunitat de poder fer aquesta entrevista. Estem molt agraïdes perquè creiem que formem part d’un col·lectiu on hi ha gent molt interessant i GenTMB és una plataforma per poder conèixer i compartir tot allò que fem entre companys i companyes. De fet, jo així vaig conèixer al company Gorka del Telefèric perquè vaig veure una entrevista seva al Portal GenTMB. Som molts i és una oportunitat també per conèixer-nos més entre nosaltres.