Diumenge, 20 d'octubre de 2019

Natàlia, José Alberto, Juan José, Albert i Xavier, atletes del grup d’atletisme de TMB

 

Membres del grup atlètic TMB participants a la cursa Discovery Underground BCN / Pep Herrero

Natàlia, José Alberto, Juan José, Albert i Xavier, atletes del grup d’atletisme de TMB

La Barcelona Discovery Underground ha convocat 300 corredors, escollits pels organitzadors d’entre més de 15.000 aspirants, per córrer 10 km a través dels túnels del metro de la L2, entre les estacions d’Universitat i Gorg.

Àngels Rodríguez - Albert Piquè / 09.09.14 - 10:34h

En la prova, que forma part d’un seguit d’actes commemoratius de la celebració, aquest any, del 90è aniversari de Metro de Barcelona, hi han participat la Natàlia Granados Rodríguez, el José Alberto Borrajo Grande, el Juan José Fernández Ruiz, l’Albert Organista Roa i el Francesc Xavier Patón Morales, tots membres del grup atlètic de TMB.

Tots els aspirants havien d’explicar els motius per apuntar-se a una iniciativa com aquesta, i l’organització va triar els que, al seu criteri, mereixien sumar-se a l’aventura. Quina ha estat la vostra motivació per participar-hi?

"Juan José, fer un recorregut tan exclusiu i únic em va empènyer a inscriure-m’hi i viure aquesta aventura"

Natàlia Granados: La meva principal motivació ha sigut que treballo a la línia 2 i que fa uns quants anys que corro. Fer una activitat diferent i única a la ciutat. I també poder córrer en representació dels companys del nostre grup atlètic TMB.
Juan José Fernández: Participar en una cursa única i pionera a Barcelona, ja que cada dia corro i m’entreno pels seus bonics carrers. He participat en gairebé totes les curses que s’hi disputen al llarg de l’any, amb les diverses distàncies i diferents recorreguts per Barcelona. Per aquesta raó poder fer un recorregut tan exclusiu i únic em va empènyer a inscriure-m’hi i viure aquesta aventura.
Albert Organista: En una mateixa cursa puc compaginar una de les grans aficions, com és el running, amb el meu lloc de treball, el metro, i això fa que afronti aquesta cursa amb una motivació extra respecte a altres. A part, poder córrer per plaer pels túnels per on has passat moltes vegades abans amb el tren i veure’n les peculiaritats és una de les atraccions que té la prova.
José Alberto Borrajo:  La principal motivació és que es tractava d’una experiència única i pionera al món (excepte a Madrid, no s’havia fet en cap altre lloc). L’oportunitat de veure l’interior dels túnels del metro barrejada amb el running és una experiència molt emocionant.
Francesc Xavier Patón: Sent corredor aficionat des de fa anys i celebrant-se la cursa a les instal·lacions del metro, la motivació ha estat poder ajuntar en bona part feina i lleure, plaer i treball.

Com descriuríeu aquesta aventura de 10 km pels túnels?

"José Alberto, una experiència original, única i irrepetible. Molt emocionant"

Natàlia: Ha sigut una experiència increïble córrer pels túnels del metro, en especial els de la línia 2. Cal donar les gràcies a TMB i a Discovery Max per l’èxit rotund i la bona organització en tot moment.
Juan José: És una experiència única córrer per un traçat al qual difícilment tornaràs a tenir accés, del qual ho desconeixes tot o quasi tot, si farà calor, si hi haurà rampes... dubtes que de mica en mica i gambada rere gambada vas resolent tu mateix i improvises per adaptar-te al terreny.
Albert: Ha sigut una experiència inoblidable. Veure tanta gent corrent pels túnels, i tot i algunes caigudes, veure l’esperit de superació i les ganes de seguir endavant i arribar a la meta, ha estat increïble. He de donar les gràcies als companys i companyes del grup atlètic que m’han permès participar en aquesta prova.
José Alberto: Una experiència original, única i irrepetible. Molt emocionant.
Francesc Xavier: Han estat uns quilòmetres primer de descoberta (tot i que coneixem de sobres els túnels, no els havia viscut des d’aquesta perspectiva), després de relax i adaptació al medi. A l’últim, de gaudi.

Quina mena d’entrenament heu fet per preparar aquesta prova-aventura?

Natàlia: La veritat és que no m’he entrenat gaire, però l’entrenament que faig normalment és tornar corrent de la feina a casa, que són uns 10 km. Arribo a casa amb una gran sensació de benestar. Tema molt important: combinar l’esport amb una bona alimentació. Animo tothom a córrer, perquè juntament amb la natació, és l’esport més complet per a la salut del cos.
Juan José: No m’he entrenat de manera específica per fer aquesta cursa, només que mentre realitzo els entrenaments normals la meva tendència normalment és esquivar els possibles obstacles que trobo al meu pas, i en aquestes últimes setmanes els saltava canviant el ritme de la meva cursa en previsió que  molt probablement a la Discovery me’n trobaria, i així ha estat.
Albert: Doncs la veritat és que en ser la cursa a finals d’agost em va agafar en època de vacances i no he fet cap entrenament especial. Sí que havia sortit l’última setmana per tal de tornar a activar les cames i agafar una mica de ritme per poder gaudir de la prova al màxim.
José Alberto: El mateix que feia habitualment, no he fet res de particular. Potser he corregut una mica més del que és habitual, ja que ha coincidit que estava de vacances i tenia més temps lliure per córrer. Ja que era una distància a la qual estic acostumat, no creia que fes falta cap preparació especial.
Francesc Xavier: No he fet cap entrenament específic. Els rodatges normals pel moment de la temporada en què ens trobem han estat l’entrenament.

Els participants van sortir agrupats en grups de 50 en 50, en funció de les seves marques en la distància. Anàveu junts?

"Natalia, pensar en quant de temps porten construïts aquests túnels i vies, imaginant com es van fer i quants trens hi han passat des d’aleshores transportant viatgers"

Natàlia: Vaig estar gran part de la cursa amb dues o tres persones al costat, però va haver-hi moments que vaig estar sola. Moments per pensar en temes personals i fer un viatge en el temps, pensar en quant de temps porten construïts aquests túnels i vies, imaginant com es van fer i quants trens hi han passat des d’aleshores transportant viatgers.
Juan José:  No, la meva participació a la cursa va començar a la cinquena onada, que érem els portadors de les polseres violeta, i la resta dels meus companys van sortir en la setena i última onada.
Albert: Sí, vam tenir la sort de sortir uns quants companys del grup atlètic junts i aquest fet va fer que visquéssim tots el prolegòmens i la sortida junts, cosa que encara ho fa més especial, ja que ho pots compartir amb els companys i companyes.
José Alberto: He coincidit amb la Natàlia, el Xavi i l'Albert.
Francesc Xavier: A la sortida hem estat al mateix grup. Un cop iniciada la cursa, hem anat cadascú al nostre ritme per agrupar-nos posteriorment al final de la prova.

Quines eren les principals dificultats de la cursa respecte a les que habitualment feu?

Natàlia:  Realment les dificultats no van ser gaires. Potser havies de tenir més cura d’on trepitjaves, la zona de commutació, però la via estava prou il·luminada i molt neta. Quant a la ventilació, va ser idònia, no vaig patir cap ofec i feia la calor normal que pots tenir practicant running.
Juan José: La principal dificultat que jo vaig trobar durant la cursa van ser els constants salts i canvis de ritme que has d’anar realitzant per esquivar els innombrables elements de què es componen les vies del metro de Barcelona.
Albert: El fet de tenir un espai limitat per córrer i que has de compartir amb més participants fa que hi hagi petits moments de tensió i por de poder xocar, si a això hi afegeixes que hi ha les vies amb els seus corresponents canvis d’agulles i les balises... era com una prova d’obstacles, gairebé, res semblant a les curses que faig habitualment.
José Alberto: Havia zones amb poca il·luminació, cargols que sortien de terra, havies d´anar saltant per les vies per poder avançar corredors que anaven més lents, a les últimes estacions les vies tenien travesses de fusta i no podies córrer pel mig, havies de córrer pels costats i era una mica estret i irregular, amb molts obstacles. També ens vam trobar amb un tram de vies que tenien travesses de fusta molt estretes i no hi havia marge pels costats, amb la qual cosa havies de caminar ficant els peus entre les travesses. Hi havia moments que semblava una cursa d’obstacles, no sabies què et podies trobar a cada petjada.
Francesc Xavier: El fet d’haver d’estar molt atent al terreny ha estat la principal novetat i, segurament, dificultat. Però sobretot la temperatura ambiental i la sensació diferent pel que fa a la respiració.

Què ha suposat per a vosaltres córrer per aquestes vies tan conegudes?

"Albert, ha estat una experiència única i un privilegi"

Natàlia: Un repte conèixer les vies de la línia on treballo, poder veure-ho amb detall i valorar sobretot el treball que es realitza diàriament perquè tot allò funcioni.
Juan José: Tota una aventura i un repte, córrer per on mai t’ho hauries imaginat o ho veus pràcticament impossible, i un cop acabes, una gran pujada d’adrenalina.
Albert: El fet de poder córrer sense que sigui a causa d’una incidència ja suposa molt! Una experiència única i un privilegi.
José Alberto: Una gran emoció, ha sigut una oportunitat meravellosa poder veure l’interior dels túnels, ja que tot i treballar a TMB no tothom té la possibilitat de poder veure l’interior dels túnels per on circula el metro. A més ha sigut molt motivadora la barreja d’una activitat com el running amb l’exploració de l’interior dels túnels.
Francesc Xavier: Un plaer immens. I una responsabilitat alhora, perquè en part representàvem els companys i companyes del grup atlètic de TMB en aquest esdeveniment i volíem estar a l’alçada.

Heu estat pioners en aquesta aventura que, en principi, vol tenir continuïtat. Tornareu a participar-hi si s’organitza l’any vinent?

Natàlia: Si tinc l’oportunitat de tornar-hi a participar serà tot un plaer i un gran repte de nou. Ho agafaré amb moltes ganes i il·lusió perquè és una aventura diferent en tots els aspectes.
Juan José: On diu que he de firmar? Per descomptat, sense dubtar-ho, i recomano que la gent que pugui, visqui aquesta experiència.
Albert: Si em deixen, sens dubte! Serà tot un plaer poder participar en futures edicions de la Discovery Underground, i si cal viatjar a altres ciutats..., doncs som-hi!
José Alberto: Si me’n donen l’oportunitat, hi participaria sense cap mena de dubte, però també penso que hi ha molta gent que s’ha quedat amb ganes de participar i estaria bé donar l’oportunitat a tots aquells que no hi han pogut córrer encara.
Francesc Xavier: Crec que cal, donat el cas que es repeteixi, ampliar al màxim la possibilitat de participar-hi a companys i companyes del grup atlètic. Entenc, per tant, que no seria el cas de repetir.

La cursa s’ha plantejat més com una aventura pel subsòl de la ciutat que com una prova atlètica. Teniu alguna anècdota per explicar?

"Francec Xavier, res en comparació amb el plaer de poder córrer pels túnels de la nostra ciutat"

Natàlia: Abans de la cursa, nombroses persones anaven preguntant quina activitat es realitzava en commemoració de l’aniversari dels 90 anys del metro. El bon ambient que hi havia, ens fèiem bromes entre tots. Poder conèixer en persona el Julio Salinas.
Juan José: La meva anècdota és molt didàctica, ja que vaig tenir la gran sort de coincidir amb un company de Metro que em va anar explicant com es deien i per a què servien quasi tots els elements que saltàvem i esquivàvem, fossin agulles, sensors, balises, galàpet, -circuit de vies-, o el que fos. Ja ho diuen: cada dia es pot aprendre una cosa nova.
Albert: Em va sorprendre un participant que com a calçat portava unes xancletes! I portava un ritme molt alt!
José Alberto: Vaig trobar participant gent de TMB que coneixia i no sabia que hi participaven. Hi havia un noi que crec que va córrer amb el seu gos. Un noi que s'havia lesionat no va voler perdre l'oportunitat i va fer el recorregut amb crosses.  Un noi corria sense sabatilles de running, portava una mena d’espardenyes i em va semblar que deia que encara que no ho semblés anava més protegit que nosaltres.
Francesc Xavier: N’hi ha algunes. Només sortir, just passar el punt inicial, hi havia un galàpet que ens va generar no pocs ensurts a molts de nosaltres. Les ganes de sortir també hi van influir. Però també alguna llosa que sense que ens n’adonéssim no estava tan ferma com semblava i ens va fer una mica la guitza. Tot plegat, res greu, sense importància. Res en comparació amb el plaer de poder córrer pels túnels de la nostra ciutat.

Els cinc participants a la cursa / Pep Herrero
Els cinc participants a la cursa / Pep Herrero
Al photocall de Discovery / Pep Herrero
Al photocall de Discovery / Pep Herrero

Compartir:

Informació relacionada

Institucions
TMB
Llocs
Servei
L2 / Metro
Conceptes
Infraestructura
Seccions
Anys

GenTMBapp

Club GENTMB

Club GenTMB