GenTMB

El passat 10 de maig, la jornada va començar com qualsevol altra per al Manuel Jiménez, conductor de bus del CON Triangle. Poc podia suposar que, aquella tarda, hauria de deixar de banda el volant i salvaria una vida gràcies als seus coneixements de reanimació cardiopulmonar. 

Un cúmul de casualitats van acabar sent decisives perquè els destins del Manuel i el Josep, el viatger que va patir un infart a bord de la línia V31, es creuessin.

La presidenta de TMB, Laia Bonet, ha volgut reconèixer i agrair aquest dijous la intervenció del Manuel Jiménez, acompanyada del conseller delegat, Xavier Flores, el Director de Bus, Jacobo Kalitovics, i la directora d’Organització i Persones, Nazaret González. Una intervenció que, segons els serveis sanitaris que van atendre posteriorment el passatger, va ser clau per a la seva supervivència. 

Laia Bonet va felicitar el conductor a qui va dir que era “un autèntic honor comptar amb persones com tu, al peu del carrer, que quan sorgeix una situació com aquesta tenen el coneixement i la voluntat de fer el que cal fer”.  

Parlem amb en Manuel per saber com va viure aquell dia. 

Manuel, en primer lloc, ens agradaria conèixer-te millor. Des de quan treballes a TMB i quin ha estat el teu recorregut professional? 

Treballo a TMB des de fa 9 anys. Abans ja havia treballat conduint en un altre empresa d’autobusos. Durant 20 anys vaig ser-hi a una empresa de grues, realitzant muntatges a gran alçada, però la companyia va tancar amb la crisi de la construcció, al 2008, i vaig canviar de sector en quedar-me sense feina.  

Ens pots explicar com van esdevenir-se els fets i quina va ser la teva intervenció?

Estava conduint un bus de la línia V31 i se’m va apropar una passatgera molt nerviosa per dir-me que a un home li havia donat un infart. Vaig posar el fre de mà i vaig anar enrere, on estava el passatger, en Josep, amb la seva parella, que el tocava i li parlava, però ell no reaccionava. 

El vaig incorporar en el seient, li vaig obrir la camisa i vaig començar a fer-li un massatge cardíac. Vaig estar molta estona, no volia aturar-me fins que ell no tornés o no vingués algú amb més preparació que em rellevés. 

Al cap d’un temps, quan ja temia no poder seguir, perquè la maniobra et deixa esgotat, va pujar un xicot que, veient el que passava, em va dir que continuava ell amb la maniobra, que era tècnic sanitari. I després ja van arribar la guàrdia urbana i els serveis mèdics, i també el meu responsable, en José Antonio Torres. 

La mili, el CAP i la sort que venia de cara

Podem dir que, malgrat tot, el passatger va tenir molta sort: la V31 no era la teva línia habitual, hi feies una substitució des de pocs dies enrere. Tampoc tothom té els coneixements per portar a terme l’RCP, i menys encara prou frescos per poder sortir-se’n. Com va anar que tu sí els tinguessis?

Els havia après a la mili, estant a la Legió, a Ronda. Però fa molts anys. La casualitat ha volgut que en el CAP (Certificat d'Aptitud Professional), que vaig passar a TMB fa un parell de setmanes, hi hagi un mòdul on ens actualitzen les principals pràctiques de primers auxilis. 

Vas reaccionar ràpid i bé. T’havies imaginat que actuaries així davant una emergència d’aquest tipus? 

Era la primera vegada que ho feia, no m’ho vaig pensar gaire, em va venir l’adrenalina i vaig pensar “Manuel, s’ha de fer”. Per sort, vaig tenir sang freda en aquell moment. Després sí que em va venir com una baixada de cop, també perquè em sabia greu per la situació per la qual estava passant l’home. Jo estava com un flam, en José Antonio em va ajudar a calmar-me.

Una vegada va passar tot, vas poder tenir algun contacte amb el passatger o la seva acompanyant? Saps com es troba el Josep? 

Quan ja estaven els serveis d’emergències amb el pacient, vaig parlar amb la seva parella, mirant de tranquil·litzar-la. No parava d’agrair-me el que havia fet. Li vaig dir que no calia, que era una qüestió d’humanitat, que em va sortir de dins. Avui m’han comunicat que la dona, la Cèlia, ha enviat un correu per agrair la meva acció. Allà diu que els metges li van comentar que aquells primers minuts van ser bàsics per salvar la vida del Josep. Em fa molt content saber que ha anat bé.

La presidenta, el conseller delegat, el director de Bus... Tothom t’ha agraït la teva acció i han expressat la sort de comptar amb persones com tu a TMB. I tu com et sents?

Jo també estic agraït de què la empresa estigui contenta amb mi i que sigui un sentiment mutu. A totes les feines hi ha moments de tot, també conduint. Cada conductor d’aquesta casa té anècdotes com per escriure un llibre...

De moment, aquest recent capítol del llibre del Manuel ha tingut un final feliç, i no només per a ell. Felicitats i gràcies, Manuel!

També podeu veure l'entrevista que han fet al Manuel al programa Bàsics, de Betevé.