Diumenge, 7 de juny de 2020

Laureano, conductor de bus i campió de Catalunya de kick boxing

 

Laureano, campió de Catalunya de kick boxing / Pep Herrero

Laureano, conductor de bus i campió de Catalunya de kick boxing

ENTUSIASTA “Fas el primer combat i el guanyes, i és tal l’entusiasme que sents que vols entrenar-te més per guanyar més combats” HUMIL “És un esport sa, respectuós i tan sacrificat que les petites coses et fan molt feliç”

Àngels Rodríguez / 01.09.15 - 08:43h

Laureano Expósito Vera va entrar a Transports de Barcelona la primavera de l'any 2005 com a conductor de bus i actualment forma part de la plantilla de conductors del CON de Zona Franca. El Laureano es va proclamar, el passat 4 de juliol, campió de Catalunya de kick boxing. 

El kick boxing és un esport de contacte d'origen japonès que barreja les tècniques de la boxa amb les d'algunes arts marcials com el karate i la boxa tailandesa. No està considerat una art marcial, sinó un esport de combat. Es considera que un lluitador d'aquest esport és una competència forta per als altres lluitadors d'esports de contacte o arts marcials per la resistència física, la contundència i l'aguant als cops dels seus practicants.

─Després de saber això, estic segura que els teus companys de feina tenen molt bon rotllo amb tu, veritat?

─Sí, sempre fan bromes sobre aquest esport, però tinc la sort de treballar amb uns companys molt macos i que són molt bona gent.

─Què et va motivar per començar a practicar kick boxing?

─Sempre m'han agradat les arts marcials i els esports de contacte. Vaig començar practicant judo i aikido quan era jovenet. Al kick boxing vaig arribar-hi a través d’un amic que em va parlar d'aquest esport i d'un entrenador del gimnàs que em va dir que tenia qualitats per dedicar-me a practicar-lo.

─I fa gaire que l'estàs practicant?

─Competint, uns 10 anys, però entrenant més.

“Darrere de cada lluita hi ha molt d'esforç i sacrifici” 

─I què et va impulsar a agafar-te el kick boxing seriosament i començar a competir?

─Al principi de practicar-lo en cap moment vaig pensar a competir, però quan fas el primer combat i el guanyes, és tal l'entusiasme que sents i les ganes de tornar a competir, lluitar i entrenar-te que quan te n'adones, et trobes lluitant pel campionat de Catalunya. Al cap d'un any de començar ja estava competint.

─Ets el campió de Catalunya. Què vas sentir en guanyar el títol?

─Molta il•lusió perquè darrere de cada lluita hi ha molt d’esforç i sacrifici. Hores i hores d'entrenament, però que val la pena.

─Va ser una lluita difícil?

─Sí, fins al quart assalt no es va decidir el campionat. En el tercer assalt vaig veure que el meu contrincant anava fluixejant i escàs de forces i aquestes dues coses les vaig saber utilitzar en el quart assalt. És important saber dosificar les forces, perquè és un esport en què els canvis de ritme són bruscos i constants i si no saps dosificar-te, perds els combats.

─És difícil ser el campió? Genera pressió?

─Sí que és difícil. No hi ha gaires oportunitats i quan es presenten s'han d'aprofitar. De pressió no me'n genera cap, al contrari, és un honor i un plaer ser el campió.

─Davant d'un combat con el del campionat de Catalunya, com t'entrenes? Fas un entrenament diferent del de qualsevol altre combat?

─No, no faig cap entrenament diferent, l'única cosa és que t'entrenes amb una mica més d'intensitat i motivació i que busques algú que s'assembli al teu contrincant per practicar amb ell i poder preparar millor el combat.

─Què t'aporta aquest esport?

─M'aporta satisfacció personal, tranquil•litat i confiança, però, sobretot, molt de respecte a tothom. Ara no puc entendre la meva vida sense el kick boxing, no el poso per davant de la família ni la feina, però no puc estar sense practicar-lo.  És un esport sa, respectuós i tan sacrificat que les petites coses et fan molt feliç.

─Com es compagina la vida laboral amb la social i esportiva?

─Sacrificant hores de dedicació a la família, tot el mèrit és d'ells. M'entreno 2 hores diàries 6 dies a la setmana, i el dia que disposo de més temps o que estic preparant un combat, doblo hores.

─Fas alguna alimentació especial o menges de tot?

─Menjo de tot, faig una alimentació molt sana. Només quan competeixo faig uns sopars molt suaus i prenc un suplement amb proteïnes i carbohidrats que em van molt bé i em donen molta energia. Aquest és un esport molt aeròbic i una bona alimentació és més d'un 30% d'un combat.

─Quin és el proper objectiu?

─Sense cap dubte el campionat d'Espanya. Espero que m'ho proposin aviat, ho estic desitjant.

─Fins on vols arribar en aquest esport?

─Fins on pugui i el cos em deixi. Fins ara he tingut sort i les lesions m'han respectat. Espero continuar així.

─Què no t'he preguntat que vulguis destacar?

─El nivell tan alt que tenim a Catalunya dins d'aquest esport. Tenim el César Córdoba, que és el campió del món i tot un mestre, i tenim el José Manuel García Figueres, una altra eminència dins d'aquest esport i de qui es pot aprendre moltíssim.

 
Laureano, 10 anys competint / Pep Herrero
Laureano, 10 anys competint / Pep Herrero
Amb el cartell del campionat / Pep Herrero
Amb el cartell del campionat / Pep Herrero

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Servei
Bus
Conceptes
Anys

GenTMBapp

Club GENTMB

Club GenTMB