GenTMB

El José Luis Román Martín és mecànic del taller central de Bus al Centre Operatiu de Negoci (CON) de Zona Franca. El 19 de març, després de 48 anys treballant a TMB, es jubila.

Felicitats pels 48 anys a TB. Et fa pena marxar?

Gràcies. Bé, pensa que he passat tota una vida a l'empresa. Vaig entrar que era un nen i ara me'n vaig després d'haver passat aquí 48 anys, en què m'han passat tot tipus de coses, la majoria bones, i en què he conegut molta gent de la qual m'emportaré una bona amistat. La veritat és que sí que em fa una mica de pena anar-me'n, però ara em toca viure una nova etapa en la meva vida.

Què deixes enrere?

Deixo enrere tota una vida amb coses bones, la majoria, i altres, les que menys, no tan bones, però el meu major orgull és haver intentat sempre fer les coses tan bé com m’ha estat possible i això m'ha portat a tenir molt bons companys, no sols del meu departament, també de material mòbil i de les oficines de trànsit. Gràcies al torneig de pàdel TMB he conegut bons companys, dels quals m'emporto una amistat sana.

Vas entrar a treballar a l'empresa Urbas el 22 de gener de l'any 1973.

Si, vaig entrar a Transportes Urbas, coneguts com “els coreans”, a la cotxera de Puigcerdà. Fèiem transport de passatgers només a l’extraradi de Barcelona, (el Prat, Badalona, Santa Coloma, Montgat, Ocata, etc.)

Què recordes d’aquell primer dia?

El record d’aquell primer dia és que el dia va passar molt ràpid. Em van ensenyar les instal·lacions i em van presentar els operaris amb els quals treballaria. Tot era nou i desconegut per a mi, però encara que era un nen de 14 anys i que era la meva primera feina, ja sabia que la feina que faria m'agradaria i que n'havia d'aprendre molt, perquè tenia la sort de tenir els millors professors possibles, els meus companys.

Quina va ser la primera feina que vas realitzar?

Era feina de taller, muntatge de grups i motors, canvis de peces de motor,  canvi de culates, bombes injectores, etc. Alguna vegada havíem d'anar a reparar algun autobús a les fosses o a muntar un grup. Tinc un record molt bo de l'any que vaig passar a la cotxera de Puigcerdà.

I on vas anar, després?

Al cap d'un any just, el gener de 1974, es van fusionar Transports Urbas i Transports de Barcelona i vaig passar a formar part de la plantilla del taller T1 de la cotxera de Llevant, que ja no existeix.

Tinc molt bons records d'aquell temps, allí vaig aprendre a tocar tots els rams de la mecànica. Vaig passar per totes les seccions: manteniment, planxista, motors, canvis, i la que va ser sens dubte la meva secció preferida, on després em quedaria fix durant aquests 48 anys, les màquines, el taller central.

Quina feina feies al taller de Llevant?

Fèiem diversos tipus de treballs, perquè teníem tot tipus de maquinària: torns, freses, rectificadores, i era una secció on hi havia un munt d'operaris i comandaments treballant. En aquells anys tot es reparava i hi havia molta feina per fer. Els caps eren molt professionals.

I teníeu escola a la cotxera de Llevant.

Si, fins i tot tenia escola. Allà ens feien classes als aprenents. Tots érem molt jovenets i hi havia bona companyonia en el grup.

On us van traslladar quan es va tancar la cotxera de Llevant?

Ens van passar a la cotxera de Zona Franca, on vam passar de tenir un taller amb espai i personal considerat com un dels millors que hi havia en reparació a un taller que és una ombra d'allò que havia sigut. A títol de comparació, una secció d'abans és el mateix que tot el T1 d'ara.

Però els temps canvien i els autobusos es modernitzen.

Sí, esclar que sí, és l'evolució, i el transport millora i es fa més segur.

Per tancar l'entrevista, què ens dius d'aquests 48 anys de feina a TB?

No vull deixar passar aquesta oportunitat que em doneu sense dir que ha estat un orgull molt gran i que em sento molt satisfet d'haver treballat en aquesta gran empresa. M'ha donat l'oportunitat de demostrar els meus coneixements i rendiment. Sempre he intentat donar el millor de mi i crec que ha anat bé. De jove he tingut mestres i operaris que amb respecte m'han ensenyat molt bé, em van transmetre sempre que el respecte i el saber estar són primordials perquè tot funcioni bé, he tingut i tinc companys cordials dels quals m'emporto un record molt grat i una bona amistat.

Gràcies, José Luis, per haver estat sempre un gran professional i un gran company.