GenTMB

El Gerard, que va entrar a Metro l’any 2003, és aficionat al kitesurf o surf d’estel, un esport molt espectacular que any rere any atrau més gent i que a les properes olimpíades de Rio de Janeiro, el 2016, serà olímpic. Malgrat la seva curta història, aquest esport ha evolucionat molt  i, gràcies a la seva espectacularitat, s’ha difós ràpidament.

─Què és el kitesurf?
─Un esport de risc apassionant. Consta, bàsicament, d’un arnés lligat a la cintura que et transmet la tracció d’un estel a uns 20 metres i et fa lliscar amb una taula. L’estel el controles amb una barra que està unida a l’arnés i que et permet dominar-lo i dirigir-lo cap allà on vols. D’estels n’hi ha de diferents mides en funció de la intensitat de vent, igual que les taules per practicar les diferents modalitats.

─Des de quan l’estàs practicant?
─El primer estel el vaig comprar el 2005, i fins ara. Però els darrers anys hi vaig molt més sovint. És un esport que al principi pot desmotivar molt, però l’esforç val la pena.  La recompensa quan tens autonomia és genial.

“D’aquest esport m'encanta que sempre estàs aprenent, marcant-te noves fites”

─Què et va atraure d’aquest esport per començar a practicar-lo?
─Els salts. Poder dominar el medi, i el mar obert. Quan notes una bona ratxa de vent, creuar l’estel i volar molts metres més enllà i planejant la caiguda. Però després, un cop t’hi fiques, coneixes noves sensacions com viatjar, la cordialitat de la gent i els seus consells. Una cosa que m’encanta d’aquest esport és que sempre estàs aprenent, marcant-te noves fites dia rere dia. 

─És un esport difícil?
─Costa, al principi. Primer de tot has d’aprendre bé la teoria, la finestra del vent, les zones de tracció, la seguretat, enlairar i aterrar l’estel. Després hi ha la presa de contacte amb l’estel, la sorra, practicar diferents exercicis per perdre la por, acostumar-se a la sensació de l’estel, etc. Una vegada ja domines tot el que t’he mencionat ve el "bodydrag" ─a l’aigua amb l’estel sense la taula─. És un exercici en què fas diferents moviments amb l’estel perquè t’arrossegui sobre la superfície del mar. Finalment fas "waterstart" ─amb el moviment de l’estel assolit en aquest punt agafar la taula─ i comença l’acció. Després de moltes jornades, algun ensurt i moltes capbussades, un dia aconsegueixes mantenir-te uns metres sobre la taula, després ja fas una bona traçada mar endins i corregint petits errors vas perfeccionant la tècnica dia rere dia.

─Ets autodidacte o has fet algun curset?
─Vaig fer un curset a Tarifa, però no vaig aconseguir navegar amb la durada que tenia. Aquell mateix estiu vaig comprar un estel i una taula de segona mà. Més endavant vaig renovar el material i en vaig comprar dos per tenir el màxim de rang de vent possible per practicar i res, hores i quilòmetres.

“No cal una forma física especial, és un esport més tècnic que físic”

─És necessària una forma física especial?
─No cal, és un esport més tècnic que físic. Al principi acabes rebentat i estàs cruixit en llocs on ni t’ho imaginaves. He vist gent de totes les edats, estatures i sexe practicant-lo.

─Abans de començar a practicar kitesurf s’han de tenir alguns coneixements?
─Les mesures de seguretat són molt importants. El muntatge de l’equip, el trimatge de les línies i la teoria física. T’has d’imaginar un quart d’esfera i això és la finestra de vent on es belluga l’estel; al zenit i al punt més baix l’estel no t’estira, la franja central, als 45º, és la zona de tracció.

─És una activitat perillosa?
─No si fas les coses com toquen. Pots prendre mal. Hi ha unes normes a l’hora de cedir el pas amb la resta de gent quan hi ha molta acumulació. També quan preveus fer algun salt has de mirar al voltant, i per compartir el mar amb la resta de banyistes els mesos d’estiu. Has de revisar sovint l’estat de l’equip per evitar cap situació crítica. Amb una mica de seny i sentit comú, cap problema.

─Quines són les mesures de seguretat?
─L’estel per sustentar-lo a l’aire el controles tu, si deixes anar la barra simplement cau. Hi ha un sistema de fre amb el qual potencies o afluixes la força de l’estel en funció de les necessitats i condicions del vent. Per altra banda, un sistema de solta ràpida amb el qual l’estel perd totalment la tracció també s’utilitza per fer aterrar l’estel sense ajuda. Finalment hi ha una unió a l’arnès amb un sistema que t’allibera totalment de l’estel. El més segur és demanar ajuda, que algú et posicioni l’estel correctament, i l’has d’aixecar i aterrar a l’extrem de la finestra de vent on menys tracció transmet. També el pots enlairar sol, però és més insegur i amb vent fort pot ser perillós. És recomanable navegar amb vent que sempre tingui la direcció de mar a terra, d’aquesta manera si sorgeix qualsevol problema t’assegures acabar a la platja i no a Mallorca.

─I si et cau l’estel a l’aigua?
─L’estel està dissenyat amb una vora d’atac i uns nervis a l’estructura que s’inflen i donen forma a l’estel. Això fa que no s’enfonsi. Primer de tot, tranquil·litzar-te, reflotar-lo és relativament senzill si hi ha vent. Deixes anar la barra i simplement estires d’una línia, l’estel pivota sobre el seu eix i s’enlaira. Per agafar confiança t’ha de passat de tot, t’ha de caure a mar obert, se t’ha de creuar l’estel amb el d’algú altre, se t’ha de trencar alguna línia o peça de la barra, has de tenir problemes de localitzar la taula. Sempre te’n surts, de manera que si et torna a passar, saps com reaccionar.

“Una bona planificació et facilita el resultat final”

─Del subsòl, al metro, a les platges, al mar.  Què té en comú la teva feina amb el surf d’estel?
─Poca cosa. Sí que puc trobar una similitud en la constància i dedicació necessàries a l’hora de millorar els resultats. També una bona planificació et facilita el resultat final.

─A quina platja practiques?
─No la trio jo, sinó que vaig per tot el litoral en busca del vent. Les previsions acostumen a ser bastant fiables, de manera que pots planificar bastant bé. He estat a Tarifa, Sant Pere Pescador, Pals, Sant Antoni, Barcelona, Castelldefels, el Prat de Llobregat, Santa Susanna, l’Hospitalet de l’Infant, el Delta de l’Ebre, però on més sovint vaig és a Sant Pere. Quan puc també viatjo fora. He estat al Brasil, República Dominicana, al Marroc i molts llocs encara pendents a la llista.

─Quina és la millor platja que coneixes per practicar aquest esport?
─A Catalunya, Sant Pere o Pals; a la península triaria Valdevaqueros, a Tarifa; fora de la península, on he gaudit més fins ara és al Brasil, i si hagués de triar-ne una seria Taiba, per la poca massificació.

─Una platja on t’agradaria navegar?
─Cap Verd. El proper viatge m’agradaria anar-hi. El fet de conèixer món amb la pràctica d’aquest esport és una combinació fantàstica.

─Tens algun projecte que t’agradaria portar a terme?
─Treure’m el curs de formador de l’associació internacional i muntar una escola. D’aquesta manera més gent podrà gaudir d’aquestes sensacions. 

─De cara al futur, t’has marcat alguna fita en aquest esport?
─Sempre estàs treballant amb algun salt, ara estic practicant "s-bend". Fas una rotació de 360º graus sobre l’eix entre tu i l’estel desenganxat de l’arnès.

─Què necessito per començar a fer kitesurf?
─Temps, molta motivació i ganes. Fent un curset inicial pots comprovar fàcilment si és el que t’esperaves de la manera més segura.