GenTMB

Només es penedeix d’una cosa pel que fa al seu pas per la cotxera de Ponent: no haver començat a treballar allà abans. L’Urbano Romero, el conductor que la nit del diumenge 12 al dilluns 13 va entrar a Ponent el darrer bus en servei actiu (de la línia 46), va trigar a demanar el trasllat a aquestes instal·lacions. El feia dubtar la possibilitat que la cotxera acabés tancant degut a l’afectació dels terrenys per un pla urbanístic. Aquest pla és el que ara, 23 anys després de la reobertura de Ponent, ha portat al tancament definitiu.

I se’n penedeix perquè marxa d’un centre on diu que el tracte era molt proper i familiar. Per això, hi ha molta estima cap a la ‘família’ de Ponent en les seves respostes. 

Urbano, tinc entès que eres delineant. Com es passa de dibuixar plànols a conduir un autobús?

En realitat, sempre m’havia agradat conduir molt més que estar tot el dia a una oficina. Jo veia una finestra oberta i se me n’anaven els ulls. Vaig provar amb el camió i al final vaig venir a TMB.

On portes 30 anys. Com vas decidir sumar-te a TMB?

Jo m’he criat a Torre Baró i coneixia personalment a Carme i a Manuel Vital, que han inspirat la història de “El 47”. Vital sempre em deia que intentés entrar. Al final, va sortir una oportunitat i li vaig fer cas. Tenia 24 anys i primer vaig treballar a Llevant, més tard a Zona Franca i ja després a Ponent.

I a Llevant no vas portar el darrer bus per poc...

Sí, la cotxera estava on ara hi ha el Fòrum i, quan havien de començar les obres, va tancar. Aquella vegada conduïa l’antepenúltim autobús que va entrar a Llevant abans de finalitzar el servei actiu. 

Dius que, tot i que t’ho vas pensar pel tema de l’afectació urbanística, tenies moltes ganes de passar a Ponent. Per què?

Perquè tothom en parlava meravelles. En instal·lacions més grans, és fàcil tenir la sensació de què ets un número d’empleat, que no et posen nom i cognoms. A Ponent m’he sentit com a una segona casa, en una família en què ens tractàvem de tu a tu conductors, mecànics, comandaments...

I què et sembla haver estat qui ha conduit el darrer bus que ha entrat a la cotxera?

M’ha fet il·lusió. He viscut moltes coses bones allà. Ara estic una mica a l’expectativa. Per la nostra professió, som persones de seguir una rutina i els canvis sempre costen una mica.

Algun record, anècdota o consell per als companys i companyes que, com tu, canviaran de centre de treball?

Vivències moltes, és difícil quedar-se amb una. Per exemple, al meu servei actual no sempre m’assignen el mateix vehicle. De vegades porto busos més nous, més vells, articulats... Quan fa dies que porto un curt i em toca un de llarg, més d’una vegada, quan faig el primer gir del dia i miro pel retrovisor penso “què fa aquest boig que se m’apropa tant?”, fins que m’adono que estic veient la darrera del meu propi vehicle...

Pel que fa al servei, sempre dic que hi ha més d’un 90% de persones que val la pena creuar-se amb elles. La resta, de tant en tant et fan passar un mal moment. Però jo segueixo un consell que em va donar un psicòleg de l’empresa: quan arriben aquestes situacions, imagino que tinc una paperera al costat del seient del conductor i allà les 'llenço'. És la forma de no portar-se els problemes a casa. 

Urbano, gràcies pel consell. I per la bona feina teva ide tots els company i companyes de Ponent!