GenTMB

El Miguel Ángel Urbano és tècnic porta cotxera de línies automàtiques, i va ser finalista en l’edició passada amb el relat “Tilli” i des d’aquestes línies ens vol animar a participar en la nova edició del concurs de Relats Curts de TMB.

Enhorabona. Què et va impulsar a presentar-te?

Sempre m'ha agradat molt escriure. Intento fer-ho tant com puc, però a vegades em costa trobar el temps necessari. L'edició anual dels relats curts, en ser tan proper, suposa una bona motivació per a posar-s’hi.

Era la primera vegada que et presentaves al concurs?

No, la primera vegada va ser fa uns vuit anys. Des de llavors sempre m'he presentat, excepte potser algun dels anys de la pandèmia. Cada any intento aportar almenys, un relat. Intento no faltar a la cita.

Què et va inspirar a escriure'l?

Per al centenari de bus vaig llegir la notícia en el portal GentTMB de la restauració d'un dels primers autobusos que van circular per Barcelona. Em va semblar una bona idea enfocar el relat des del punt de pista d'aquest autobús. Un ésser inanimat centenari que pensa i sent, que ha tingut molta vida i que encara té ganes de viure molt més. Tot en un to amable i amb una mica de sentit de l'humor.

Què ens dius per animar-nos a participar?

A molta gent li fa mandra posar-se a escriure, o pensa que això no va amb ells, que escriure és un món que pertany als professionals i que no hi ha espai per als profans. Res més lluny de la realitat, tothom sap contar històries. Les hi expliquem als nostres fills quan són petits i ho fem amb els nostres amics a explicar-les una anècdota. Les nostres històries gairebé sempre són orals, només cal posar-les per escrit. No és tan important el què es conta, sinó com es conta. Encara que mai hagis escrit res, segur que saps contar bé una història.

I què en traurem, de participar-hi?

Hi ha diversos premis als quals es pot optar segons la categoria a la qual et presentis, però més enllà dels premis materials, no existeix millor recompensa per a una persona que escriu que veure la cara de satisfacció d'algú al qual li ha agradat un dels teus relats. Això no s'oblida mai.

Quin consell donaries a algú que s'enfronti a escriure el seu primer relat?

Que tingui paciència, que no tingui pressa. Ningú escriu un bon relat a la primera. És necessari deixar que el text es refredi i tornar a ell al cap d'un temps. Amb les relectures el text es pot anar polint. Així anirà millorant. Darrere d'un bon text hi ha molta reescriptura sobre el primer esborrany.

Estàs escrivint el relat per a l’edició d’enguany? Perquè t'hi presentaràs, no?

Sí, tinc un parell d'idees que em ronden el cap. Sempre m'han agradat els relats amb un punt de fantasia. Aquest polsim de màgia que ens sorprèn i ens atrapa per parts iguals. Espero tenir llest algun per a aquesta edició.

Què és el que et motiva a escriure?

Quan veiem una sèrie en televisió o llegim un llibre, el que busquem és endinsar-nos en llocs i situacions que, en molts casos, estan fora del nostre abast. Escriure em permet crear mons i històries que no puc viure en la realitat quotidiana.

Per acabar l’entrevista, l’“escriptura creativa” pot aprendre's en un taller?

Tot es pot ensenyar i tot es pot aprendre. El més important és fer els primers passos, treure’s els complexos de damunt, i deixar volar la imaginació. Escriure, escriure i escriure. Picasso va dir: «La inspiració existeix, però ha de trobar-te treballant».