GenTMB

L'avinguda Maria Cristina s'engalanava per acollir la que seria la primera exposició de vehicles històrics a la Península Ibèrica i el primer ral·li d'aquests vehicles clàssics de Barcelona fins a Caldes de Montbui un diumenge 13 de juny de l'any 2010.

Un esdeveniment que, com que va ser tan ben acollit per la ciutat de Barcelona, s'ha anat repetint cada any ininterrompudament i ha arribat a adquirir ressò internacional i ampliat el nombre de participants.

El Ral·li d'Autobusos Clàssics Barcelona - Caldes de Montbui, que neix dels esforços conjunts de l'empresa Sagalés, de la Fundació de Transports Metropolitans de Barcelona, TMB i de l'Associació per a la Recuperació i Conservació d'Autobusos, ARCA, no hauria estat possible sense l'esforç, les ganes i l'ànima que hi han posat i hi posen l'equip de voluntaris de TMB, els samarretes vermelles, que cada any treballen desinteressadament per poder dur-ho a terme. 

L'equip està liderat per dos capitans, el Mario Armengol, responsable de patrimoni històric, projectes TMB Educa i coordinador de la fundació TMB, i l'Antonio Vázquez, responsable d'explotació del Triangle. Hem parlat amb ells sobre aquests 10 anys.

Com sorgeix la idea de fer l'exposició d'autobusos clàssics i després el ral·li?
Tot va sorgir d'una reunió on l'empresa Sagalés, l'Associació per a la Recuperació i Conservació d'Autobusos (ARCA) i la Fundació TMB van expressar l'interès comú de donar a conèixer a la ciutadania l'esforç que s'estava realitzant per fer arribar la història del transport públic de superfície a través del temps.
Es va valorar el potencial que cadascuna de les entitats tenia, tant a nivell de material mòbil com dels voluntaris que desinteressadament oferien el seu treball per poder aconseguir que l'exposició fos un èxit i posteriorment participar en la realització del 1r Ral·li.

El cartell de la primera edició deia: “Diumenge 13 de juny —A les 9.00 h: Concentració d'autobusos a l'avinguda Maria Cristina —A les 11.00 h: Passejada Barcelona / Caldes de Montbui”, es va fer tot en un dia. Com va ser aquella primera exposició?
Va ser molt intensa, perquè en el mateix dia s'havien d'exposar els autobusos a l'avinguda Reina Maria Cristina i organitzar el comboi del ral·li (aproximadament 35 cotxes), amb la poca experiència del comportament dels vehicles, i fent parades en totes les poblacions des de Barcelona fins a Caldes. Lògicament vam arribar molt per sobre del temps previst. Va ser un ral·li esgotador però enormement gratificant, i, personalment, un gran regal d'aniversari i sant.

"No hauria estat possible sense l'esforç, les ganes i l'ànima que hi han posat i hi posen l'equip de voluntaris de TMB, els samarretes vermelles”

Què ha canviat en aquests 10 anys?
L'experiència ens ha facilitat millorar en general l'esdeveniment en els dos dies de durada. El gran canvi en els últims anys és la multitudinària exposició del dissabte, on gran quantitat d'entitats, organismes i associacions col·laboren i exposen. També s'han incorporat a l'exposició les darreres novetats en matèria de transport amb vehicles de les últimes tecnologies. Així, els ciutadans poden veure l'evolució del transport en tota la seva dimensió. 
És una jornada magnifica en un entorn únic; la gran afluència i interès de la gent any rere any així ho corroboren.

Quants anys d'història del transport col·lectiu ens ha explicat aquesta 10a exposició? 
Més d'un segle, tenim cotxes de principis del segle XX (1909).

Quins cotxes han destacat aquest any? Hi ha hagut alguna novetat?
En els antics, hem tingut una nova incorporació amb el model Sprinter MB 412, que és el vehicle amb el qual es va iniciar el Servei de Bus de Barri. I en l'exposició de noves unitats destaquen els 100% elèctrics articulats i minibusos (prototip) i les darreres unitats de vehicles híbrids de 24 metres, doble pis i 12 metres.

On es guarden aquest cotxes?
A la cotxera de Triangle. Malgrat el poc espai disponible, s'acaben fent meravelles per poder guardar-los i mantenir-los sense interferir en el dia a dia del CON. 

L'exposició i el ral·li fan reviure la història del transport públic dels últims cent anys. Un recorregut que ja comença a ser una tradició cada any i cada mes de juny als carrers de Barcelona i per la carretera fins a Caldes de Montbui. Qui va decidir el recorregut, com va anar? 
Els tres organitzadors aporten la seva visió. Inicialment va ser ARCA qui va proposar el primer itinerari. Posteriorment, amb l'experiència, limitacions anuals i amb la col·laboració de les autoritats dels municipis afectats s'ha anat modificant puntualment. 

Imagino que a la primera edició devíeu crear molta sorpresa i expectació entre la gent.
Sí, sobretot en les poblacions petites, quan per un dels seus carrers principals apareixia el comboi, enorme i cridaner.

Com s'organitza un esdeveniment d'aquesta magnitud?
Principalment prenent-ho molt de debò, amb una normativa estricta, tant d'inscripció de participants, com de seguretat en el transcurs i execució de l'acte i recorregut. És crucial comptar en tot moment amb el suport de les autoritats viàries i amb els equips de voluntaris, participants i ajudants. Sense ells no seria possible.

Una de les coses més importants és la qüestió econòmica, que gràcies a les aportacions dels patrocinadors i col·laboradors, tot i que justets, podem anar cobrint les despeses.

"És una jornada magnifica, en un entorn únic; la gran afluència i interès de la gent any rere any així ho corroboren" 

Heu aconseguit fer internacional l'esdeveniment. Quines empreses de fora tenim aquest any?
Tenim habituals d'altres punts d'Espanya, com Bilbao, i de França, concretament Grenoble, tot i que aquest any no van poder venir.  

Què ens depararan les edicions futures? Teniu alguna sorpresa en ment?
Ens agradaria poder restaurar alguna altra unitat antiga, que augmentés l'atractiu de la col·lecció. De fet estem en aquest procés, potser a l'11a edició es podrà veure un vehicle que va ser molt carismàtic en el transport públic de Barcelona.

Ens deixeu amb el misteri de saber quin serà aquest cotxe?
D'això es tracta, ha, ha, ha.

Finalment, per tancar l'entrevista: el Mario Armengol es jubila aquest any, però comptarà el ral·li amb la seva voluntat i creativitat com en aquestes 10 edicions?
Sí, si la salut i les tasques i responsabilitats m'ho permeten, m'agradaria. Si és que no, intentaré ajudar en la mesura que em sigui possible. Poder-hi participar, junt amb els voluntaris i la seva qualitat humana, fa que et sentis part d'un col·lectiu tan especial que sempre podran comptar amb mi per a tot allò que faci falta.
Novament aquest any el ral·li ha estat un èxit de públic. Cinquanta autobusos històrics van estar exposats a l'avinguda Maria Cristina representant més de cent anys del transport públic a Catalunya. 

Ens emplacem a l'11a edició, que segur que serà un èxit. Felicitats a tots els que treballeu per organitzar-ho.