GenTMB

La xarxa de metro va tancar l'any amb 373,5 milions de validacions, el 4% menys, mentre que el bus regular en va registrar 174 milions (-4,2%). Sumant-hi els transports d'oci, el passatge del 2012 va ascendir a 553,5 milions a tot TMB.

En el conjunt dels transports públics sota responsabilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la demanda va ser de 626,6 milions de viatges, un 3,9% menys. A tot l'àmbit de l'Autoritat del Transport Metropolità, la regió de Barcelona, es van assolir 899,6 milions de validacions, el 3,8% menys.

Recessió econòmica, més atur

Després d'un any de rècord, el 2011, que baixi la utilització del transport públic no és una bona notícia, però té explicació, sobretot quan és negativa l'evolució general de l'activitat i, per tant, de la mobilitat. La part principal del descens, un 70%, són viatges que s'han deixat de fer els dies feiners en hora punta, i els corresponents trajectes de retorn. És per tant una disminució de la mobilitat atribuïble a raons econòmiques i que es percebia ja l'últim trimestre del 2011, un cop exhaurit l'efecte de les ampliacions de la xarxa de metro en la captació de demanda.

Més en detall, les raons de la menor afluència d'usuaris a les xarxes de TMB el 2012 es poden desgranar en cinc blocs:

• Augment de l'atur, que provoca la reducció de desplaçaments per anar a la feina. Al llarg de l'any la desocupació registrada en l'àmbit de la província de Barcelona va créixer un 5,7%, equivalent a 26.000 persones ocupades menys. L'anàlisi per trimestres mostra com els moments de més intensitat de destrucció d'ocupació coincideixen amb les disminucions més pronunciades de viatgers.

• Caiguda del consum, que es tradueix en menys mobilitat personal (compres, lleure...) a les hores vall i els dissabtes, i també menys ocupació al comerç. L'índex de vendes en grans superfícies a Catalunya mostrava al novembre un retrocés interanual del 6,3% en alimentació i del 9,8% a la resta de productes.

• Pèrdua de població a la regió metropolitana, tant per moviments migratoris de tornada a països d'origen com per la sortida a l'estranger de joves actius a la recerca de feina. Aquest fenomen no apareix de moment a les estadístiques oficials perquè les persones que marxen no solen tramitar la baixa al padró.

• Interrupcions del servei per vagues. El transport públic es va aturar dues vegades, amb motiu de les vagues generals del 29 de març i del 17 de setembre, cosa que va suposar que es deixessin de fer prop de tres milions de viatges. A més, per la conflictivitat derivada de la normativa salarial estatal per al sector públic, entre setembre i novembre van tenir lloc 25 jornades d'alteració del servei total o parcial a bus i 6 a metro. La suma de les aturades del servei per aquest motiu va ocasionar una pèrdua de 5,2 milions de viatges a les xarxes de metro, bus i transports d'oci. Sense aquest conflicte laboral, el descens de passatge al metro hauria estat del 3,6% i al bus del 2,5%, amb una mitjana del 3,2% per a TMB i del 3,3% per al conjunt del sistema.

• Canvis d'hàbits generats per la campanya d'aturades intermitents de setembre-novembre, sobretot a Bus. La inseguretat en la disponibilitat del servei fa que els usuaris busquin alternatives de desplaçament per mantenir l'activitat quotidiana, un canvi de comportament que després es manté per la inèrcia. D'aquesta manera, encara que el servei es normalitzi, es fa difícil de recuperar el nivell d'utilització anterior als conflictes.