GenTMB

Estem vivint, al nostre país i al món en general, una situació difícil com no havíem viscut mai, i és en aquest context estrany on ha sorgit la solidaritat d'aquells que tenim al nostre costat, però en qui mai ens hi fixem, i a TMB tenim centenars d'aquests herois. 

Quan la Fundació TMB va fer, a través del seu programa de voluntariat, una crida de conductors voluntaris per integrar-se en les tasques de suport a la gestió de la crisi sanitària pel coronavirus, aquests no es van fer esperar, i més de 200 conductors d'autobús es van presentar per col·laborar en el trasllat de persones afectades per la Covid-19 donades d'alta a l'hospital però amb indicació de confinament en espais específics no domiciliaris, com centres sanitaris, hotels i altres equipaments que s'han habilitat per a aquesta finalitat. Aquesta tasca dona suport a l'operativa d'emergència del Consorci Sanitari de Barcelona i està coordinada conjuntament per Bombers i el SEM.

No és cap sorpresa per a ningú que TMB tingui centenars d'herois. Sempre que hem tingut alguna desgràcia, la GenTMB s'hi ha bolcat, però és ara, quan estem vivint uns moments extraordinaris, quan t'hi estàs jugant la vida, on es veu el veritable esperit solidari que tenen aquests companys. 

Des d'aquestes línies els volem retre un homenatge, i com que no ens ha estat possible parlar amb tots, ho hem fet amb quatre d'aquests herois: la Tania Marín Galisteo, conductora de bus del CON d'Horta; la Marta Navarro González, conductora de bus del CON de Zona Franca; el Jordi Ruiz González, conductor del CON de Ponent, i l'Òscar Cobos Vergara,  conductor del CON de Triangle, que ens han explicat l'experiència d'aquests primers dies.

El primer que ens han explicat és allò que els ha empès a oferir-se com a voluntaris per col·laborar en aquest servei, i ha estat, com ens explica la Marta, “poder-hi posar el meu 'granet de sorra' en tots aquests caos. Soc molt conscient que s'està morint gent perquè no els poden tractar en estar els hospitals congestionats, i és urgent treure gent dels hospitals”. Ens diu el Jordi que “volia col·laborar, i en el moment que me'n vaig assabentar, no vaig dubtar a apuntar-me”. Per la Tania, “saber que puc ajudar en aquests moments que estem vivint, que puc retornar amb la meva col·laboració tota la gratitud al treball, l'esforç i dedicació dels nostres sanitaris i en general de tots aquests empleats que som essencials i que estem al peu del canó, va fer que no m'ho pensés".  L'Òscar ens diu: "Vaig sentir alguna cosa a dintre que em demanava que ajudés com fos possible".

Preparar-se per fer un servei tan especial no ha estat fàcil.  “Mentalment vaig fer autèntics exercicis per estar preparada per a aquesta dosi de realitat tan dura”, ens relata la Marta; el Jordi es va deixar guiar per les indicacions dels bombers. En el cas de la Tania, “et prepares pensant que la teva acció tindrà una gran conseqüència, que és la d'ajudar. Tens molts nervis perquè vols que tot surti bé”. Per l'Oscar no s'ha de fer res especial per preparar-se, com ens diu, "l'únic és estar molt tranquil mentalment i saber que tinc l'oportunitat de fer un servei social".

I la realitat que es van trobar en el primer servei que van fer “va ser veure en els ulls dels pacients la incertesa de no saber on et porten”, diu la Marta. “Veure els seus rostres decaiguts i molt cansats, i tu intentes donar-los ànims, però veies com els costava fer-te un somriure”, ens relata el Jordi. La Tania va trobar-se que els “veus la gratitud. Nosaltres som les primeres persones que veuen després del seu ingrés, així que intercanviar unes paraules els reconforta i els vols transmetre confiança i fer-los saber que només els queda una última empenteta”, o la sensació que va viure l'Òscar: "És més una sensació d'agraïment en silenci".

I tots quatre se senten molt orgullosos que TMB participi en un projecte com aquest: 

Marta: Molt d'orgull, aquesta és una gran empresa i ho demostra constantment.

Jordi: Doncs molt content que col·laborin i ens donin l'opció de fer-ho a nosaltres.

Tania: Per descomptat! Per mi és tot un orgull poder formar part d'aquesta família en la qual ens hem convertit tots. És d'agrair que la teva empresa sempre et faci sentir important, perquè això et motiva a voler continuar avançant i a intentar ser més bon professional, a més de persona. Espero que puguem continuar ajudant en més campanyes i que la nostra empresa no dubti en cap moment de les grans persones que té en les seves files.

Òscar: "Sí que em sento orgullós de l'empresa, però més dels companys.

Finalment ens han parlat de la sensació que et queda quan arribes a casa després de fer un servei com aquest: 

Marta: Aquell dia vaig arribar a casa derrotada mentalment, pensant que cal fer més.

Jordi: Tenim molta sort d'estar bé. Saber en primera persona com de malament ho estan passant els pacients. Espero que s'acabi, com més aviat millor.

Tania: Saber que en aquests moments el teu treball ajuda et reconforta d'una manera positiva i fa que no pensis en els riscos que això comporta. Quan veus la gent als balcons que t'aplaudeixen i et saluden, això és una injecció d'energia doble per sentir-te orgullosa.

Oscar: Sento una barreja d'emocions, satisfacció personal, empatia amb els malalts i una pau interior molt gratificant envers la situació en què estem. 

Cal destacar la col·laboració de Ramon Vega Martínez, conductor del CON Zona Franca, i de Vicente Gil Rodríguez, comandament d'explotació del CON Triangle, que han col·laborat en les feines de coordinació dels més de 200 conductors voluntaris. Sense ells tot hauria estat més difícil.

L'empresa posa diàriament a disposició de l'operativa d'emergència sanitària tres vehicles midi habilitats per al trasllat de pacients, que s'activen en funció de la demanda que comuniquen la tarda anterior a la realització del servei. Fins al 14 d'abril inclòs, s'han fet  24 serveis solidaris de bus. Bravo a tots!