La plaga del grafiti, un peatge car per als operadors
Reproduïm un article publicat per l'Associació Internacional de Transport Públic (UITP) que reflecteix la preocupació creixent dels gestors de transport públic per l'impacte dels grafitis ferroviaris. Les solucions no són fàcils.
Els grafitis al transport públic són un problema cada cop més important, segons els testimonis que aporten els operadors membres de la UITP, que no deixen d'eliminar-ne de les infraestructures de transport públic i del parc mòbil.
Sovint els costos de la neteja i les reparacions, a més dels de les mesures preventives per protegir les infraestructures dels actes vandàlics, han de sortir d'uns pressupostos que ja estan prou limitats, i l'afectació cada vegada més gran del problema augmenta la pressió sobre els operadors.
Per empitjorar les coses, tot sovint els operadors es troben amb unes clàusules als contractes amb les autoritats públiques que els prohibeixen operar amb trens bruts o pintats. Això els obliga a haver de netejar-los abans de posar-los en marxa o a pagar una multa.
Percepció pública del grafit
Els grafitis, que provenen d'una subcultura sovint relacionada amb la cultura del hip-hop, no sempre es tracten com un assumpte seriós als jutjats, motiu pel qual els operadors no tenen cap altre remei que enfrontar-se sols al problema. Des del seu punt de vista, l'accés no autoritzat dels vàndals a zones restringides és una causa d'inseguretat important: qui sap quins altres danys poden causar. Si els vàndals poden entrar en una terminal i fer-hi grafitis, també poden entrar als trens, sabotejar-los, bloquejar-ne les sortides i fins i tot posar-hi bombes.
La gent de vegades es pensa que, si el transport públic és de propietat pública, els grafitis són un delicte sense víctimes, quan de fet hi ha molta gent que pateix les conseqüències de la seva proliferació. Els trens que van amb endarreriment o que es cancel·len perquè s’han de netejar o de reparar són un problema per a tothom.
Els grafitis també fan que els espais semblin bruts i deixats. Afecten molt negativament la percepció que la gent té de la criminalitat i la seguretat personal, i fan que sembli que una zona no està controlada. La teoria de les finestres trencades, que es va desenvolupar als Estats Units, proposa que si una finestra trencada es deixa així i no s'arregla, ben aviat hi haurà més finestres trencades. El missatge que es dóna tant als infractors com als ciutadans és que a ningú no li interessa i, com a conseqüència, els infractors no es veuen dissuadits de tornar a cometre actes semblants, de manera que es fa realitat la percepció que augmenta el vandalisme.
Crim i càstig
El tractament que es dóna als grafitis depèn de la zona. En alguns llocs són considerats una falta lleu, mentre que en d'altres són delicte. Sembla que la millor solució és que siguin perseguits d'ofici, ja que si els cossos de seguretat s'ho prenen seriosament, els operadors hi sortiran guanyant.
Alguns exemples: a Nova York, els grafitis són delicte quan el cost dels danys supera els 250 dòlars, mentre que si no és així, es tracta d’una falta. Al Regne Unit, estan classificats com a delicte i com a dany contra la propietat si la seva eliminació o la reparació de la superfície comporta alguna mena de cost. "A Àustria són danys contra la propietat, un delicte", diu Thomas Kritzer, cap de seguretat de Wiener Linien, operador de Viena.
"Però el problema és que necessitem assignar una quantitat als costos directes dels danys. Retards en el funcionament, problemes d'imatge, percepció... encara no és clar si podem afegir tot això als costos. Tot sovint només tenim els costos de la neteja. Depèn del jutge, però les multes solen ser molt baixes. Els costos de neteja sovint no passen d'uns centenars d'euros i moltes vegades els infractors han de pagar els danys, però són joves, viuen a casa dels pares i no tenen ingressos i, per tant, tot acostuma a dependre del jutge", afegeix Kritzer.
Segons Ricardo Ortega Paricio, cap de la Unitat de Seguretat i Protecció Civil de Metro de TMB, "els grafitis fets al transport públic són vandalisme organitzat, per la qual cosa s'han de considerar un delicte que requereix eines i mètodes d'investigació apropiats. La principal preocupació és que les lleis s'han mogut en la direcció contrària i és una incògnita quin tractament se'n farà després de l'última reforma del Codi Penal".
Estudiar el fenomen per trobar-hi solucions
Potser l'origen de l'expansió dels grafitis cal buscar-lo, com tantes altres coses, a Internet. Avui dia és molt fàcil publicar imatges i els grafiters poden crear-se una comunitat de seguidors amb molta facilitat. El públic ha augmentat.
Ara ja és massa tard per dissuadir els grafiters més compromesos, però amb els més joves sí que podem intentar evitar que hi tornin. L'actuació de la fiscalia i l'augment de les multes poden ser una solució, però algunes ciutats ho estan fent amb campanyes d'educació enginyoses i programes de compromís amb la societat que estan funcionant. Graffiti Hurts, per exemple, és una organització sense ànim de lucre dels EUA que té una bona llista d'idees per combatre el vandalisme.