GenTMB

En Rubèn, que va entrar a treballar a línia 9 de Metro el juny de l'any 2009 com a tècnic d'operacions de línies automàtiques, és baixista del grup de música indie-rock Anicet.

Aquesta nit a la sala Luz de Gas, faran la presentació del seu segon disc, "En el útero" un remake del clàssic disc de Nirvana "In utero".

─No és molt arriscat fer un remake d'un grup com Nirvana?
─Veritablement és arriscat fer un remake de qualsevol disc, ja que s'han fet molt pocs remakes de discos i sempre tindràs una crítica molt minuciosa. Però el que sí que vam tenir clar era que, si volíem fer un remake, havia de ser de Nirvana, i sobretot del disc "In utero", ja que els temes de què parlen al disc en part li han passat al nostre cantant i compositor, Benja Villegas.

"Tothom es podrà escoltar el disc al nostre espai a YouTube i se'l podrà descarregar"

─Què esperes d'aquest segon disc?
─Que tingui una bona rebuda per part del públic i que arribi a la major quantitat de gent possible. Per això aquest disc només tindrà una tirada de 100 discos. Tothom es podrà escoltar el disc al nostre espai a YouTube i se'l podrà descarregar.

─Només toqueu música indie-rock?
─Som d'aquelles persones que no ens agrada catalogar la música, simplement fem el que ens demana cada tema. Podem fer un tema molt comercial, algun més indie o fins i tot alguna balada. En aquest disc hi haurà de tot una mica.

─Quins músics o grups t'inspiren musicalment?
─La música que escolto és molt diversa, des de Jack Johnson, Rolling Stones, Bruno Mars fins a coses més dures com Nirvana, Rise Against, NOFX, Slipnot. M'agrada la música.

─Des de quan estàs amb ells?
─Doncs des del principi,  farà 3 anys que estem amb aquest projecte.

─De què parlen les vostres cançons?
─Aquest disc parla de tot, de la mort, de l'amor, de la societat. Són bastant diverses.

─Tu compons? D'on surten les lletres i la música?
─En aquest projecte el compositor de totes les lletres és el cantant i fundador del grup, Benja, en la música som tots el membres que aportem la nostra experiència i musicalitat.

─Quin és el teu estil de música?
─No tinc un estil fixat, però si n'hagués de triar un seria el rock.

─A part del baix, toques algun altre instrument?
─Toco la guitarra i canto en un altre grup de punk-rock, i toco una mica la bateria.

─La nit del 14 de novembre amb el teu grup de música Anicet vau gravar el videoclip de la cançó “Tourette” ─que forma part del repertori del vostre segon disc─, a l'estació de metro de Llefià de la línia 9. La gravació del videoclip va comptar amb la col·laboració del músic raper Sergio Albarracín, Elphomega, que és també l'autor de la lletra. Com és treballar amb un raper famós com Elphomega?
─Fàcil. La veritat és que en Sergio és una persona meravellosa i realment és com un component més del grup. Des que ens vam conèixer tot ha anat molt rodat. És un plaer treballar amb gent així.

─Com és un directe vostre?
─Ho donem tot sobre l'escenari i crec que és un dels nostres forts. Normalment, quan les infraestructures de la sala ens deixen, fem projeccions en directe, on es veuen imatges sobre el contingut del tema que estem tocant.

─Quin és el lloc més estrany on has tocat?
─Doncs realment el lloc més estrany seria al mig de la muntanya per gravar un videoclip.

"La resposta del públic és el que fa que lluitem per tirar endavant amb la nostra música"

─Quin és el teu millor moment damunt d'un escenari?
─Quan veus que hi ha resposta per part del públic, que hi ha comunicació. Això es el que fa que seguim lluitant per tirar endavant amb la nostra música.

─Com es compagina la vida personal, familiar, social i laboral amb els assajos, concerts, etc.?
─Bé, es fa com es pot.  A vegades és una mica complicat, però sempre s'acaba solucionant, i si no, doncs es dorm poc i ja està.

─Es pot viure actualment de la música?
─Només si hi ha una discogràfica que et proporcioni feina de veritat. Si no, és molt difícil. Conec molts companys músics professionals que s'ho han de manegar per poder tirar endavant.

─El metro inspira per compondre música o lletres?
─Sí, qualsevol lloc i moment és bo per compondre. Al metro veus moltes coses de les quals pots parlar.