GenTMB

La M. José Ruiz López, que és agent d’atenció al client de L-2, va guanyar el segon premi amb el relat “Golondrinas en novembre” i des d’aquestes línies ens vol animar a participar en la nova edició del concurs de Relats Curts de TMB, que ja està en marxa.

Enhorabona pel premi. Què et va inspirar a escriure'l?

Ai doncs moltes gràcies.  Va ser tota una sorpresa per a  mi!!! La inspiració em va arribar xatejant amb una amiga de la qual feia anys que no en sabia res.  Em va enviar un parell de fotos que tenia nostres dels ants vuitanta i vaig començar a filar la història.

Vas planificar al detall el relat abans d’escriure’l o et va sortir sobre la marxa?

Sí, tenia clar per on desenvoluparia el meu relat.  Però l'escriptura, si més no per a mi, poques vegades flueix en un únic instant.  M'agrada treballar-la. Escriure i reescriure.  Llegir i rellegir, de vegades fins i tot en veu alta.  Deixar-la reposar tantes vegades com calgui i tornar-la a polir fins que m'agradi el ritme que va prenent i el color de les paraules.

Era la primera vegada que et presentaves al concurs?

Doncs sí, la primera vegada.  Tot i que escric des de sempre.  Al principi només per a mi, després van arribar les xarxes socials i em vaig animar a començar a compartir alguns dels meus escrits.

Què ens dius per animar-nos a participar?

Que si estàs llegint això és perquè t'interessa el tema, així que no t'ho pensis i participa-hi.

I què en traurem, de participar-hi?

Tot benefici.  L'escriptura per mi és com posar ales als pensaments i treure'ls a surfejar sobre un mar ple d'emocions que van i venen.  Ajuda a posar en ordre els sentiments.  Compartir-los és, de vegades alleugerir una pesada càrrega i d'altres multiplicar les alegries. També pot ser fantasia, un regal, agraïment, disculpes… La paraula pot prendre el sentit que li vulguis donar i això és màgic.

Dona’ns algun consell o truc per a enfrontar-nos a un full en blanc.

Cal deixar fluir els pensaments i començar a anotar allò que et vagi venint i pugui resultar interessant.  És molt probable que amb prou feines quedi res d'aquelles primeres frases al relat final, però, cada camí fet, necessita d’un primer pas.  Poc importa els canvis de rumb que necessitis prendre si estàs disposat a assolir la destinació final.

Ja tens preparat el teu relat per a l’edició d’enguany? Perquè t'hi presentaràs, no?

Per descomptat que sí.  Tinc un parell de propostes en procés de maduració, però encara no sé bé amb quina em quedaré.

Què és el que et motiva a escriure?

Des de sempre m'ha agradat.  Recordo, de petita, la sensació del grafit recorrent els caminets del quadernet un cop rere l’altra.  Era per a mi un joc…

El poder que ens dona l'escriptura és magnífic: Sobretot per als que amb l'oratòria ens sentim més cohibits.

Inspira conduir pels túnels del metro?

Per descomptat, encara que ja fa anys que una limitació mèdica em manté al marge dels trens.Hi ha milers d'històries esperant aclaparades als túnels, trens i estacions del metro. Qui sap, potser t'hi topes.Et sorprèn davant d'un document en blanc i t'agafa de la mà per emportar-te fins al primer premi del concurs de relats curts d'enguany. Sort a tothom!!!