GenTMB

La presidenta ha manifestat a l’Emilio que amb el seu valor ha donat un gran missatge de civisme i solidaritat, un acte de positivitat i exemple que posa de manifest que hi ha gent disposada a ajudar els altres.

En l’acte de felicitació i reconeixement a l’Emilio també hi han estat presents el director de Bus, Jacobo Kalitovics; la directora de l’àrea operativa de Bus, Olga Cerezo; el responsable de seguretat i protecció civil de Metro, Ricardo Ortega, i el director de comunicació i relacions institucionals, Santiago Torres.

L’accident va passar el dissabte 18 de desembre a l’estació de metro d’Urgell de l'L1, quan l’Emilio va veure com queia una dona a les vies i no s'ho va pensar ni un segon, va saltar per socórrer-la abans que passés un comboi. 

L’Emilio José García Osuna va entrar a formar part de TMB l'any 2015 com a conductor de bus i des del 2017 està al CON de Ponent. 

No t’ho vas pensar dos cops abans de saltar?

No, no ho vaig pensar. Tot plegat van ser mil·lèsimes de segon. Vaig tenir clar que una persona estava en perill, que necessitava ajuda i vaig saltar per auxiliar-la.

Ets conscient que la teva actuació és tota una heroïcitat?

Potser sí, però vaig fer el mateix que m’agradaria que fessin per mi, si algun dia jo estic en perill, que algú m’ajudi. Ni més ni menys.

Explica’ns què va passar.

Just estava baixant les escales per accedir a l’andana quan vaig veure com un home abraçava una dona i tots dos junts queien a la via. La dona va començar a cridar i a plorar desconsoladament i sense pensar-m’hi vaig saltar a vies per ajudar-los. També va saltar un altre client i tots dos junts vam aconseguir agafar la dona i pujar-la a l’andana. El cas de l’home va ser diferent perquè no volia sortir de les vies, vaig intentar parlar amb ell, però no feia cas. Va ser gràcies a l’actuació d’un company de metro que va parlar amb ell i va aconseguir que l’home sortís de les vies. 

Has parlat amb la noia que vas salvar?

Sí, ahir els Mossos em van dir que ella volia agrair-me que l’hagués ajudat i que si li podien facilitar el meu número de mòbil. Poc després vaig rebre un whastapp d’ella d’agraïment en què deia que el dia de l’accident no va dir res pel desconcert que tenia. Li he contestat dient-li que no tingui por de sortir i de tornar a agafar el metro o el bus.

Com et vas sentir després, una vegada et vas quedar sol?

Normal, no estava nerviós. Tampoc vaig tenir gaire temps per pensar. En acabar, vaig trucar a cotxera i em van dir que anés a agafar servei.

Felicitats, Emilio, és un orgull  tenir un company com tu.