Dimecres, 12 d'agost de 2020

Art i reconeixement, de la mà de Philip Stanton

 

Philip Stanton

Art i reconeixement, de la mà de Philip Stanton

Philip Stanton, artista americà veí de Barcelona, ha volgut retre homenatge als treballadors dels serveis essencials que durant la pandèmia han estat al peu del canó. Fidel al seu estil, ho ha fet amb un espectacular i acolorit mural instal·lat a l'estació de Guinardó-Sant Pau.

Albert Piqué / 31.07.20 - 10:00h

GenTMB ha volgut conversar amb ell perquè ens expliqués la seva obra i les seves motivacions.

Que l'ha dut a fer un projecte com aquest mural?

El projecte me'l van proposar des de TMB, que és una empresa amb la qual ja he col·laborat anterioment. Em van plantejar fer alguna obra creativa en alguna estació del metro, ara que comencem a sortir del túnel de la Covid-19. I, esclar, em va semblar una iniciativa preciosa.

Quin és el nom de l'obra?

L'obra que estem acabant de pintar ara no té nom, però ja ho hem fet expressament. De fet, jo n'hi vaig posar un quan començàvem a idear-la, en els primers esborranys, però el nom no em va agradar gaire, de manera que no el diré, i aleshores va sorgir la idea de fer un concurs per al públic de Barcelona, perquè siguin ells els que posin el nom al mural. De totes les propostes que rebem en triarem, a través d'un jurat, la que considerem més apropiada. La persona guanyadora rebrà un premi per part de Titanlux, que és el patrocinador de l'acció i qui ens ha proporcionat la pintura per fer el mural, que consisteix en els pots de pintura necessaris per repintar el seu pis, i per part meva li regalaré una obra gràfica meva firmada i dedicada.

Ens en podria fer cinc cèntims? Què hi ha representat?

És curiós, perquè com que la premsa ha dit que és un mural dedicat als sanitaris, el públic quan s'atura a mirar-lo s'espera un mural ple de metges i de personal sanitari i de mascaretes, i de fet un dels meus primers esbossos anava per aquí. Però rumiant-hi més i a través del procés de crear les imatges preliminars em vaig adonar que l'homenatge als sanitaris havia de ser més subtil, i per tant el mural és un paisatge, un doble paisatge. En el fons del mural hi ha uns paisatges onírics que no existeixen, només existeixen en somnis o tenen referències a la realitat però interpretada a través de la meva visió del color, l'alegria, el Mediterrani, etc., i després, a dins, hi ha unes vinyetes, unes formes orgàniques que alhora contenen vinyetes de diversos llocs de Barcelona, i cadascun d'aquests llocs correspon a un hospital públic: l'Hospital de Sant Pau, l'Hospital del Mar, Sant Joan de Déu, el Clínic, l'Hospital Plató, l'Hospital de la Vall d'Hebron i l'Hospital de Bellvitge.
Amb aquest mural vull donar un valor afegit al viatge, donar una alegria als passatgers al matí quan van a treballar, a la tarda quan tornen o quan van a l'hospital, que hi hagi un moment de positivisme, d'energia, d'alegria, perquè crec que el color té poders curatius, que pot ajudar la gent a superar moments molt difícils. 

Quan li va sorgir la idea, i quina resposta ha tingut per part de TMB?

La idea no era fer un anunci per a TMB, sinó incorporar TMB com a part dels serveis essencials que hem pogut utilitzar durant la Covid i la post-Covid, de manera que en cadascuna de les vinyetes de Barcelona hi ha un autobús, una boca de metro, el Telefèric de Montjuïc, un Bus Turístic, el Tramvia Blau. Cada vinyeta de la seva zona té una petita picada d'ullet al que són els serveis de TMB.
Aquest projecte, a part d'un honor i un privilegi, ha sigut inspirador. Veure com els equips de TMB, tant els responsables com els treballadors de l'estació, els equips de seguretat, l'equip d'il·luminació i els equips de neteja s'han involucrat en el projecte ha sigut increïble. Tot han sigut facilitats, tothom ha ajudat, tothom s'ha abocat en el projecte. Això es nota i es percep com la gent, tant de TMB com de les empreses externes, han sentit el projecte com a seu.

La ubicació triada, l’estació de Guinardó/Sant Pau, no ha estat perquè sí. Ha rebut molts comentaris de sanitaris que hi transiten? I dels treballadors de TMB?

La tria de l'estació no ha sigut a l'atzar, ja que també hi havia la possibilitat de pintar el mural a l'estació de la Vall d'Hebron.
Es va triar l'estació de Sant Pau perquè reuneix unes condicions millors per al mural i perquè Sant Pau és un símbol de la Barcelona modernista i, alhora, un símbol de la Barcelona tecnològica i moderna. La ubicació del mural a l'estació és perfecta, és visible, quan entres a l'estació el veus de seguida.
Teníem clar des del principi que el mural es pintaria en una estació al costat d'un hospital públic. No només per fer un homenatge sanitari, sinó per fer una cosa bonica i per donar les gràcies a aquest personal que ha treballat tant i que ha tingut experiències duríssimes, d'aquelles que no les desitges a ningú, i encara menys a un infermer, a un metge o a un treballador essencial d'un hospital. I donar-los aquesta alegria, aquesta explosió de color cada matí o cada vespre, quan comencen o quan acaben el torn, era un dels reptes que teníem.
La resposta de la gent que treballa a l'estació, el seu feedback i la seva ajuda han sigut increïbles i constants. He fet molts projectes públics, però d'aquest és del que me'n sento més orgullós.

Ara fa pocs dies s’ha commemorat el 83è aniversari del Guernica, una de les obres més importants de Picasso, en la qual va voler representar la seva visió del bombardeig. És aquest mural la seva visió de la Covid-19?

No és la meva pretensió ni el meu desig, en absolut, comparar-me amb el gran geni que era Picasso. Òbviament, tant Picasso com Matisse són dos dels meus ídols creatius, i en la meva obra es nota el cubisme de Picasso i el color de Matisse, de manera que queda clar per la meva obra que ells són dos referents increïbles.
El quadre del Guernica és una denúncia d'una cosa que acabava de passar, que va ser una agressió violenta d'un sistema polític contra un poble innocent, de manera que la meva obra no hi té res a veure. Les circumstàncies són totalment diferents i la intenció també és totalment diferent.
La meva obra pretén ser, no la meva visió de la Covid, sinó més aviat la meva visió de la post-Covid, la idea que podem recuperar-nos, que ens en podem sortir. La meva intenció és donar una visió positiva, una visió sobre la recuperació, sobre la resiliència. De fet, les vinyetes, les formes més orgàniques que hi ha dins del mural, són un homenatge a Matisse, que al final de la seva vida, malalt de càncer, en cadira de rodes, va arribar a crear algunes de les seves obres més importants, que s'han convertit en un símbol en l'art modern. Aquesta explosió de creativitat al final de la vida que va tenir Matisse és per a mi un missatge d'inspiració sobre com, en els pitjors situacions, podem mostrar la part bella de la vida, i per això la meva intenció en aquest mural és que l'alegria de viure és un missatge que necessitem tenir. Hem passat uns mesos terribles, tota la societat, hem perdut éssers estimats que hem de recordar, però com a societat hem de tenir una visió positiva i tirar endavant, amb la voluntat i la intenció d'ajudar-nos els uns als altres.

L'estil alegre i acolorit contrasta amb un del episodis més foscos dels últims temps. Hi ha intencionalitat?

És una característica de la meva obra, el color, però en aquest cas és molt intencionat, com he dit, la voluntat és fer una obra positiva i no negativa. 

Aquesta obra recull l'esperit de cooperació i solidaritat que ha estat present durant el confinament. Quin paper hi han jugat els seus deixebles de l'escola Eina?

Durant el confinament hi ha hagut molts herois, i no només els sanitaris. En el procés mateix de crear el mural teníem clar que buscaríem ajuda, que l'ajuda grupal seria important.
Aquest any he tingut la sort d'estar fent classe de postgrau i grau a l'escola Eina amb un grup d'alumnes increïbles. Només vam tenir tres classes presencials al segon semestre, la resta del curs es va haver de fer online, però la resposta per part dels alumnes va ser molt bona, fins al punt que quan vaig proposar que si a algú li interessava voluntàriament col·laborar en la creació del mural, s'hi van apuntar vuit alumnes. Han viscut el procés no només des del punt de vista de la creativitat i la pintura, sinó també com calia preparar el terra per no embrutar l'estació, la preparació del magatzem, l'organització, comprar prestatgeries, etc. És a dir, aprendre també la preparació abans de començar a crear el mural. Crec que hem aconseguit aquest esperit d'aprenentatge, i d'aprenentatge col·lectiu.

Com veu la incidència i la gestió que s'està fent de la Covid-19 als Estats Units, el seu país d'origen?

Fa trenta anys que visc a Barcelona, així que em sento més d'aquí que dels EUA, però tot i així no he perdut l'accent ni el passaport, i crec que la gestió que els Estats Units han fet de la Covid no ha sigut òptima. Crec que en algunes zones ho estan fent molt bé, però en altres ho fan molt malament. A mi, que soc de Florida i hi tinc família, em fa pena, perquè tot i que no hi ha gaires morts, sí que hi ha molts infectats. Espero que, com a país o com a poble, la gent es prengui seriosament les precaucions: posar-se la mascareta, rentar-se les mans, no només per protegir-se ells mateixos, sinó per protegir els altres. Espero que millori.

 

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Anys

GenTMBapp

Club GENTMB

Club GenTMB