GenTMB

El 25 de setembre de l'any 1995, ara fa 25 anys, es va inaugurar oficialment la línia 2 del metro de Barcelona, la primera concebuda com a accessible, amb l'obertura de les sis primeres estacions: Sant Antoni, Universitat, Passeig de Gràcia, Tetuan, Monumental i Sagrada Família, i el 31 de desembre del mateix any la línia es va ampliar amb l'estació de Paral·lel. 

Per recordar com van ser aquells primers dies de funcionament de la nova línia de metro, des de GenTMB hem parlat amb el Juanjo Caballero Guillem, agent d'atenció al client (AAC) de la L2 que es va incorporar a la plantilla de la L2 de Metro l'agost de 1995 com a cap d'estació de 2a, i amb la Joana Miquel Miquel, comandament tècnic d'operacions (CTO) de la L5, que ja formava part de la plantilla de Metro des del juny del 1988 i que va participar en la formació dels nous caps d'estació de 2a de la L2. 

La inauguració va ser un esdeveniment molt important per a la ciutat i van ser moltes les personalitats destacades del moment que hi van participar, com el president de la Generalitat, Jordi Pujol; l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall; el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Artur Mas; el ministre d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, Josep Borrell, i d'altres altes personalitats.

Quin honor, Juanjo, que el primer dia de feina tinguis aquestes personalitats allà on treballes, oi?

Sí que és un honor, encara que no vam coincidir amb cap personalitat, perquè el meu grup vam ser de tancament; per tant, a l'inici del nostre servei ja estava inaugurada la línia 2. 

Com va ser el teu primer dia de feina al Metro? A quina estació vas començar?

Va ser una barreja d'emoció, il·lusió, nervis... Però entre tots ens ajudàvem, així que tot va anar genial. Si no recordo malament, va ser a l'estació Monumental.

Formes part del primer equip de professionals que van accedir a Metro directament com a caps d’estació. Senties una pressió especial per aquest fet?

Com que no coneixia el món de Metro, doncs qualsevol categoria hauria suposat pressió, nervis. Si hagués estat un ascens dins de l'empresa, potser m'ho hauria pres d'una altra manera. De pressió, tota, i de nervis, més.

Han canviat moltes coses, des de llavors?

Sí. Força coses. Des de la manera de treballar fins als llocs de treball, les funcions, i la principal de totes és la gran responsabilitat que tens al portar trens, per la quantitat de clients que portem.

Com era l’usuari de la L2 de fa 25 anys? S'assemblava al d'ara?

Bé, els temps canvien, i els usuaris també. Era una línia molt molt curta al començament i no hi havia gaire passatge. Era un passatge més "familiar": línia curta, el mateix passatge gairebé sempre. Ara es pot dir que és una línia com qualsevol altra, amb l'avantatge que els transbords entre línies són més curts. 

Continueu en contacte, tots el que vau entrar a formar part del primer equip?

No tots, bàsicament mantenim el contacte els que continuem a la L2. 

Joana, era la primera vegada que participaves en un procés de formació?

Com a docent, sí,  ja que acabava d'obtenir la categoria d'inspectora d'estacions, vigent en aquell moment.

Vas tenir l'oportunitat de formar part de l'equip de formadors d'una promoció especial. Què va significar per a tu? 

Una il·lusió molt gran, ja que no només era posar en marxa una línia nova, sinó també un nou sistema de treball per primer cop a l'empresa. Era passar del llapis i boli (document L-23 i butlleta d'estat) a fer-ho a través de l'ordinador, amb la venda i administració del billetatge.

Com va sorgir que passessis a formar part d'aquest equip de formadors?

Al sortir d'inspectora d'estacions (ara CTO, comandament tècnic operatiu) jo ja tenia un màster en formació d'adults i venia de donar classes en una escola (els caps de setmana treballava a TMB). Soc llicenciada universitària i com a tal per donar classes vaig haver de fer un curs anomenat CAP per obtenir la llicència i autorització per poder-ho fer. A mi la formació m'encanta i en gaudeixo. El departament de formació d'aquell moment va percebre la meva situació i m'ho va oferir quan m'acabaven d'ascendir.

Era una línia nova i força diferent de les altres línies de metro. Va ser difícil, fer aquella formació? Quina part va ser la teva? Explica’ns com va ser.

La formació, com he indicat abans, no s'assemblava gens al que s'havia fet fins llavors. Va ser passar de fer les coses a mà, a administrar-les mitjançant un ordinador i amb un programa nou que tot just començava. La meva part, junt amb altres companys que formàvem un equip, va ser l'aprenentatge del nou sistema i posteriorment impartir la formació a la plantilla de la nova L2. Es va tractar d'una formació molt enriquidora i de la qual guardo un gran record, i agraeixo que l’empresa se'n recordi, de la meva contribució.

Des de llavors, quants AAC has format? 

Molts. A part de la formació i el reciclatge anual dels AAC de plantilla, també als AAC que ens arriben de nou cada estiu, i ho gaudeixo sempre amb molta il·lusió i seriositat  per fer la feina ben feta i saber transmetre el coneixement.

Joana i Juanjo, per acabar l'entrevista dues últimes preguntes. Vau notar molts nervis per part dels nous caps d'estació els dies previs a la inauguració?

Joana. Sí, de vegades el sistema ens donava algun ensurt. I si la memòria no em falla, el dia abans de la inauguració va caure una tromba d'aigua que va inundar l'estació de Sant Antoni.

Juanjo. Per part meva, com he comentat abans, sí. Nervis per intentar fer-ho tot bé i que tot sortís com calia.

Què destacaríeu d'aquells dies previs i posteriors a la inauguració?

Joana. Que calia estar molt atent al nou sistema implantat a través dels ordinadors i repassar-ho diàriament per no tenir ensurts.

Juanjo. Bé, vam rebre una formació molt bona (oi, Joana? ha, ha, ha), de la qual en vam sortir preparats per a la funció de cap d'estació i davant de qualsevol dubte o problema els inspectors hi eren per ajudar-nos. Això també va falicitar l'adaptació i ens va donar tranquil·litat.