Dissabte, 28 de novembre de 2020

"Perdut", un relat escrit per Origami

 

"Perdut", un relat escrit per Origami

Finalista del 14è concurs de Relats Curts, Origami és el pseudònim de l'autor o autora d'aquesta historia de bellesa i sensualitat.

16.07.20 - 10:39h

PERDUT

- No tens calor?

La seva mirada va seguir la meva, va fer un gest simpàtic amb el nas i va somriure.

-No.

Em va sorprendre.

Era l'estiu. Sempre havia pensat que les noies estaven desitjant que arribés l'estiu per a posar-se sandàlies i lluir els peus amb les ungles pintades de tots els colors.

Ella no.

Jo mirava cap avall i intentava camuflar la meva estranyesa. Vambes verdes i mitjons de colors.

La nostra primera cita.

Havíem agafat el Metro, anàvem direcció Zona Universitària. El tren estava pleníssim. Feia moltíssima calor.

Ella veia la meva cara de sorpresa. Sabia el que pensava, però somreia tranquil·la. Segura.

Jo no em volia precipitar. Les primeres cites no són bones. Et pots formar idees equivocades. Només eren unes Vambes.

Em portava a sopar al seu restaurant preferit. El cuiner la va saludar amb molt d'afecte.

Ella continuava somrient. Estava relaxada. Es deixava estimar.

Vam menjar marisc. Va ser un plaer veure-la menjar. Gaudia.

Estava seriosa, però la veia còmoda.

Combinava somriures amb mirades interrogatives. M'analitzava. Ho sentia.

Va ser una vetllada plàcida.

Vam agafar el Metro de nou. La vaig acompanyar a casa i aquí va quedar la nostra primera cita.

Només un any després ho vaig entendre.

S'havia aixecat abans que jo i estava asseguda al sofà, amb els seus pantalons curts i les seves cames bronzejades destacant damunt del sofà blanc.

I llavors vaig veure els seus peus.

Per descomptat no era la primera vegada que els veia, però aquesta vegada em va impressionar.

Eren petits, fins, delicats. Ni ungles pintades, ni res que emmascarés la seva bellesa.

Delicada, elegant.

Alguna cosa em va commocionar. Una sensació d'intimitat que em va posseir per complet.

Era gairebé com estar veient alguna cosa que no havia de veure. Una cosa prohibida. Una bellesa tan sensual que em va paralitzar per complet.

Vaig restar recolzat al marc de la porta.

En silenci. Mirant-la.

Ella, al meu sofà amb els peus nus.

No res, en tot el temps que feia que ens coneixíem, m'havia transmès tant aquesta imatge de calidesa i sensualitat.

La vaig mirar de nou. Estava llegint. No m'havia vist.

Vaig recordar aquella primera cita. El nostre trajecte entre Valldaura i Fontana.

Vaig recordar els meus dubtes. Les seves vambes verdes.

Vaig continuar mirant-la.

Va aixecar la vista.

Em va somriure.

I vaig saber que estava perdut.

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Conceptes
Anys

GenTMBapp

Club GENTMB

Club GenTMB