L’equip d’enginyeria de Bus, clau en la modificació del reglament 107 per garantir l’accessibilitat universal
Els equips d’enginyeria de Bus i d’accessibilitat universal de TMB han aconseguit modificar els criteris que guiaran els fabricants d’autobusos arreu del món, impulsant la modificació del Reglament 107 UNECE.
“Quan es treballa en equip, es poden aconseguir coses tan grans com aquesta”. Amb aquesta premissa ens rebia l’equip d’enginyeria de Bus al CON de Triangle, el seu centre de treball. Ens explicaven la seva col·laboració amb l’equip d’accessibilitat universal de TMB, amb qui han treballat durant més de 3 anys per assolir un repte majúscul: modificar el Reglament 107 UNECE.
Aquesta fita històrica per a l’accessibilitat, sorgida de dins de TMB i aprovada a les Nacions Unides, obligarà a tots els fabricants d’autobusos del món a aplicar nous criteris avançats d’usabilitat en rampes, espais reservats i sistemes de seguretat per facilitar l’accés al transport públic de totes les persones usuàries i garantir el dret a la mobilitat de tothom. A partir d’ara, qualsevol bus construït a qualsevol lloc del món, haurà de complir amb aquests nous criteris d’accessibilitat, que TMB fa temps que estableix en els seus concursos públics.
Fernando Gómez Coca, tècnic d’innovació i projectes de noves tecnologies de Bus, ens ha explicat com ha estat el procés i què ha significat per a tot l'equip aconseguir una fita com aquesta.
Per què era important modificar el reglament 107?
Per poder aconseguir una accessibilitat universal. Nosaltres sempre hem estat una empresa molt conscienciada amb la capacitat de portar qualsevol tipus de persona, malgrat que tingui una incapacitat o la necessitat d’ajudar-se amb qualsevol element: cadira de rodes, caminador, crosses...
Sempre hem treballat amb el departament d’accessibilitat per millorar tots aquests aspectes i en qualsevol tipus de deficiència: auditiva, visual o de mobilitat. Això va fer que generéssim moltes especificacions tècniques relatives a temes d’accessibilitat, com per exemple l’espai de la cadira de rodes i com ubicar-les dins dels autobusos. Aquell espai no està només pensat i homologat per cadira de rodes, també s’utilitza per carretons de bebè o gent gran que porta la compra i que havíem d’habilitar-lo també per aquesta tipologia de persones.
En la modificació del nou reglament 107 s’han inclòs aspectes que TMB ja venia demanant temps enrere. Heu aconseguit que unes especificacions pròpies ara siguin d’obligat compliment a tot el món.
Sí. Nosaltres vam fer moltes especificacions tècniques que complimentaven els plecs de condicions de la compra de bussos. En els plecs es fa referència a tot el tema d’accessibilitat on intentem replegar el màxim de coses possibles. Això genera problemes perquè volem que la rampa sigui d’una manera determinada, que tingui una longitud específica, que les portes s’adaptin a l’amplada de la rampa perquè les rodes de la cadira encaixin i cap roda pugui quedar fora de la rampa per evitar caigudes. Per tot això, fa temps que parlem amb els fabricants i tenim una comunicació molt fluida. De fet, moltes vegades quan fan coses noves, ells mateixos ens venen a preguntar per veure què ens sembla o de quina manera ho podrien millorar. Per exemple, la rampa de la fotografia que surt a la imatge que ens hem fet, té com unes 10 generacions que se n’han anat modificant i millorant, fins a arribar a ser una de les millors rampes que hi ha per assegurar l’accessibilitat.
Com ha estat la relació amb els fabricants de bussos tots aquests anys i que implica aquest canvi de reglamentació per a tots ells?
Nosaltres sempre intentem millorar i anar una mica més enllà quan demanem especificacions tècniques de client als fabricants. De fet, ja ens va passar que un fabricant va veure que no complia les especificacions de la rampa perquè demanàvem més longitud. En aquell moment van venir a preguntar-nos per què ho fèiem, si la seva rampa ja estava homologada. Nosaltres els vam explicar pedagògicament que des de TMB volem anar millorant aquest tema cada cop més i que intentem sempre anar un pas més enllà en accessibilitat. De la mateixa manera, també ens ha passat amb les portes dels bussos per ajustar-les amb la rampa. Ara, el fet que aquestes millores entrin en una reglamentació superior d’obligat compliment com és la reglamentació europea, fa que tot allò que nosaltres hem demanant des de temps enrere, tingui més pes.
Arribar fins les Nacions Unides. Això és una fita històrica!
Sí, espectacular! Nosaltres hem anat a màxims, fins a les Nacions Unides, i hem aconseguit canviar la reglamentació de la normativa que fa referència al que és un bus a nivell mundial, gràcies a les nostres especificacions de client que fa temps que demanem als fabricants. Ara, aquest canvi reglamentari fa que fabricants xinesos, japonesos, turcs... i de qualsevol país del món, ja fabriquin els busos de sèrie amb aquestes especificacions que fins ara eren de client i que molts no entenien per què nosaltres les demanàvem durant aquests anys enrere.
Qui creus que notarà més aquest canvi de normativa?
Crec que aquesta millora és més important per la resta d’operadors de tot el món, que no pas per nosaltres, ja que moltes especificacions ja les demanàvem com a client. De fet, molts fabricants ens preguntàvem per què volíem arribar tan lluny sempre per canviar la reglamentació, si ja ho podíem demanar com a client. Però per nosaltres era important fer-ho perquè l’accessibilitat és necessària per a tothom, no només a Barcelona. Aquesta modificació reglamentària millorarà l’accessibilitat a tot el món i això és molt valuós. Sens dubte, és el més gran que hem fet aquí perquè no es tracta de millorar només el nostre servei, és millorar el servei a tot el món. Aquest projecte el recordaré per sempre i, fins i tot, ho continuarà fent quan em jubili. Ha estat un treball increïble en equip i cal destacar-ho. Quan les coses es fan en equip i amb aquesta bona voluntat, el resultat és magnífic.
Per l’equip d’enginyeria de Bus que ha significat aconseguir el canvi de reglament 107 UNECE?
És un honor i un prestigi de caràcter internacional. De fet, l’equip d’enginyeria de Bus té un prestigi gran a tot arreu. Moltes vegades rebem ofertes i d’altres operadors es queden meravellats perquè molts fabricants volen venir a treballar amb TMB, independentment de l’oferta. Ells venen perquè volen aprendre i saben que a TMB no només ho demanem, sinó que els expliquem el per què de cada cosa que demanem. I aquesta és també una forma que tenen ells d’aprendre sobre els seus propis models de bussos amb nosaltres.
Com ha sigut treballar conjuntament amb l’equip d'accessibilitat?
L’equip d’accessibilitat ha portat tot el tema, tota la batuta, i nosaltres li hem donat tot el suport que hem pogut per ajudar-los. Enginyeria de Bus està per això, per ajudar a tothom i recolzar en qualsevol problema que pugui sorgir, ja sigui a manteniment, operacions, instal·lacions... Allà on calgui!
En aquesta empresa la grandesa que tenim és que tenim molta expertesa en molts àmbits diferents i llavors hem d’aprofitar el treball en equip i el que sabem, per aconseguir arribar a la millor solució. El més important de tot és saber escoltar i treure el millor de cadascun dels equips per assolir l’èxit. En el tema del reglament d'accessibilitat, vam col·laborar amb ells des del principi i, amb el que el seu equip ens va dir, vam fer un treball conjunt i ampli per assolir aquest canvi del reglament.
Quin ha sigut el repte més important que heu hagut d’afrontar?
A nivell tècnic la veritat que ja teníem les especificacions pròpies de molt temps enrere i no va ser tan difícil, però sí que veia complicat el suport polític per arribar fins a les Nacions Unides. Ni en els millors dels casos ens havíem pensat que podríem arribar fins al final de tot i trobar l’acord de tothom. Segurament, va ajudar el fet que totes les parts involucrades van veure que es tractava d’una reclamació justa i que calia canviar-la.
Després de tot aquest èxit, quins objectius té a futur l’equip d’enginyeria de Bus?
Doncs el nostre equip està constantment obert a nous reptes que vagin sorgint dins de l’empresa. Ara mateix estem tancant un projecte, que es diu HERO-Hydrogen Retrofit, que consisteix en la transformació d’un minibús substituint el motor dièsel original per un altre impulsat per una pila d’hidrogen. Vam estar fent proves i hem assolit una autonomia bastant gran. Ara queda portar-lo a la pràctica i esperem tenir el prototip cap a finals de l’any vinent per poder fer més proves i continuar treballant amb la idea de tenir una flota neta i de zero emissions. De fet, aquest també és un dels dos pilars bàsics on estem treballant més des de fa anys a part de l’accessibilitat: la sostenibilitat.
Quin missatge t’agradaria donar als companys i companyes de TMB?
M’agradaria destacar la importància del treball en equip. Quan tots i totes estem alineats, posem la nostra expertesa en la nostra àrea de treball i aconseguim treballar conjuntament, podem arribar allà on vulguem. Sé que sona molt típic, però és la veritat i, sobretot, és el gran valor que tenim a TMB.

