Entrevista amb Olga Cerezo, directora d’Operacions de Bus
Llicenciada en ciències econòmiques i màster en direcció de recursos humans i consultoria de les organitzacions per la Universitat de Barcelona.
Va iniciar la seva carrera laboral a TMB ara fa gairebé 30 anys, i en aquest temps ha desenvolupat funcions en l’àmbit de recursos humans, a l'explotació de Metro, on va ser gerent de les línies automàtiques 9, 10 i 11, a l'explotació de Bus, com a directora dels CON de Zona Franca i Horta i des de fa gairebé un any és la directora d’Operacions de Bus.
El seu desenvolupament professional està totalment lligat a TMB. Com era aquella empresa en la qual vostè va entrar l’any 1992 i com ha canviat des de llavors?
Sí, quasi totalment lligat a TMB, excepte la meva primera experiència laboral en una consultoria de recursos humans a Madrid, que va ser el detonant del meu interès per l’àmbit dels recursos humans a pesar d’haver realitzat els estudis d’econòmiques.
El 1992 jo vaig entrar en una empresa totalment orientada als Jocs Olímpics, amb un esforç enorme per part de totes les persones perquè fossin un èxit per a la ciutat, centrats a aconseguir que el transport públic fos excel·lent en aquelles circumstàncies en què la ciutat era al punt de mira de tothom, de tot el món... i vam estar a l’altura. Això em va marcar molt, i em va mostrar que hi havia moltes persones molt orgulloses de treballar a la nostra empresa
El que sí que vaig percebre de seguida va ser, i més amb la visió corporativa de recursos humans amb què vaig començar a treballar, que TMB es percebia com una marca, hi havia un forta cultura i sentiment de pertànyer a Metro i a Bus, però TMB com una gran empresa de transport integradora d’ambdós serveis es veia una mica llunyana.
Crec que aquest punt ha canviat molt des de llavors.
La majoria de les persones de TMB considerem que treballem en una empresa de mobilitat, amb molta visió de futur, referent internacional del transport.
Ha treballat en entorns fortament masculinitzats, com ara l’explotació de Metro i actualment l’explotació de Bus. S’ha sentit mai discriminada pel seu gènere?
Discriminada no, encara que tant a nivell intern a TMB com amb altres operadors nacionals i internacionals, era molt habitual que en moltes reunions fos l’única dona assistent. Això és molt típic dels àmbits de l’explotació, però això afortunadament està canviant i els darrers anys m’he pogut sentir una mica més acompanyada per altres dones. És veritat que hi ha una manca important de presència de dones en els àmbits més tècnics de la companyia.
La posada en marxa de les línies 9/10 va ser un gran projecte que va anar de la seva mà. Què ens en destacaria?
Un factor d’èxit va ser l’organització i la col·laboració de tots el àmbits de TMB: Tecnologia, Recursos Humans, Client, Comunicació... vers aquest projecte. Un veritable exemple de treball transversal que em va permetre conèixer molta gent d’altres àrees, aprendre molt i crear llaços estrets de relació a nivell professional, així com també la interlocució amb entitats i empreses externes al llarg de tot el projecte i en la seva posada en servei.
Però el més gratificant va ser la construcció de l’equip de treball d’Operació, del model organitzatiu, de la selecció de les persones i de com a poc a poc vam començar a ser un equip cohesionat, amb un objectiu molt clar de donar un servei excel·lent i de fer que les persones siguin un dels principals valors d’una línia amb un alt nivell d’automatització.
Actualment capitaneja, al costat del director de Bus, la xarxa de busos de l’àrea metropolitana de Barcelona. Quins són els principals reptes que tenen?
Els reptes són molts. Venim d’uns anys en què el treball i l’esforç han estat molt orientats a la implementació de una xarxa de bus nova amb altes prestacions per al client i ara volem focalitzar-nos en la millora del servei en aspectes bàsics com la velocitat comercial, la informació al client... amb el repte tecnològic que suposarà la posada en servei de busos amb noves tecnologies, amb models d’operació molt diferents dels actuals (control de càrrega dels busos, telemetria dels del CCB, més Bus a la Demanda com a alternativa al Bus de Barri...) amb l’objectiu de consolidar el paper del transport públic en aquesta nova ciutat que s’està dibuixant.
D’altra banda, el nostre gran repte són les persones que treballem a Bus, aconseguir apropar-nos més a totes les persones de la nostra organització, transmetre il·lusió per la feina que fem i pel paper que desenvolupem a la nostra ciutat, fer que la gent se senti contenta i orgullosa de treballar amb nosaltres fomentant l’escolta activa a tots els empleats i la comunicació bidireccional, millorant la formació.... i per això estem construint un gran equip de treball a la direcció d’Operacions on l’orientació a les persones és el principal eix de treball.
Amb quin horitzó treballen per arribar a la xarxa de zero emissions i quins passos caldrà fer per arribar-hi?
Treballem en iniciatives diverses per assolir aquest objectiu, com la renovació de flota prioritzant la compra de busos elèctrics i el projecte del bus d’hidrogen, que ens col·loca en el camp de la innovació com a primera ciutat de l’Estat espanyol a disposar d’aquesta tecnologia.
Amb aquestes accions, arribarem al 2024 amb un 23% de la flota de Bus de zero emissions, i el 2030 serà el 55%.
La millora de la velocitat comercial és una assignatura pendent. Quines accions estan treballant per assolir-la?
Tenim un pla en què abordem línia a línia les accions específiques que necessitem en cada punt de la xarxa per aconseguir-ho. Hi ha accions de gran envergadura i altres accions menors que poden incidir en la velocitat comercial, però sempre adaptant-nos a una ciutat que està canviant constantment, on hem d’ocupar el nostre lloc prioritari com a transport públic, però respectant altres mitjans de transport més individuals i també sostenibles. És un encaix nou que entre tots hem d’anar ajustant i treballant perquè sigui el més satisfactori per a tothom, clients i ciutadans.
En quin punt es troben els treballs de construcció del nou CON de ZF i per quan es preveu la seva entrada en servei?
Les obres van avançant, ja està molt avançada la construcció del nou taller A (una part del B ja està en servei des de fa dos anys) i ha començat la construcció del mòdul central que acollirà la part de planxisteria... i en breu ha de començar la construcció de l’edifici d’oficines.
La finalització de tot el complex de la nova cotxera, així com el trasllat de Ponent, estan previstos per al 2025.
Tot i que inicialment s’havia previst el tancament del CON de Ponent, l’aturada del pla urbanístic de transformació de la Gran Via farà que es replantegi?
No, això no es considera en cap alternativa. El fet que s’aturi el Pla urbanístic de la Gran Via de l’Hospitalet ens permet disminuir la pressió sobre la data límit de tancament del CON de Ponent, i ens permet disposar d’una mica més d’espai per a la flota nova que ha d’arribar els propers anys sense haver de recórrer a la recerca d’espais alternatius.
Recentment s’ha donat a conèixer que el Govern donarà preferència a les dones en l’accés i promoció dels Mossos. S’ha plantejat alguna actuació similar a TB?
Aquests dies comença a treballar la Comissió d’Igualtat, que s’ha constituït a TMB amb la finalitat, entre altres coses, de definir accions orientades a facilitar l’accés de les dones a tots els àmbits laborals de la nostra organització. En el passat ja hi va haver programes de col·laboració per a la integració de la dona en l’àmbit de la conducció de bus.
Crec que s’ha de treballar amb els organismes i entitats per fomentar la capacitació de les dones en qualsevol àmbit laboral, amb accions de comunicació i difusió de totes les alternatives professionals existents.
La Covid està impactant amb força al transport públic. Quina és la pèrdua de passatge que actualment tenim i quan preveuen revertir-la?
Ara que estem immersos en la tercera onada de la pandèmia, tenim una demanda de prop del 55% els dies laborables en relació amb les dades de referència d’abans de la Covid, i del 45% en caps de setmana. Amb aquesta situació és molt difícil poder fer previsions de normalització, ja que està directament associada a l’evolució de la pandèmia i de les mesures de restricció de la mobilitat que es vagin establint.