GenTMB

Rosa Balaguer és llicenciada en ciències de l'educació, postgrau en direcció i gestió d'organitzacions no governamentals per ESADE i postgrau en lideratge i innovació social a les organitzacions no governamentals també per ESADE. Forma part de l'equip del Casal dels Infants des del 1988. Des del 1999 n'és la directora general.

“Qualsevol infant o jove en situació de dificultat pot tirar endavant, si rep el suport que necessita”

—Com es pot resumir la tasca del Casal dels Infants?

—Som una entitat social i ciutadana. Treballem als barris, al costat dels infants i joves amb més dificultats, perquè tinguin el màxim d'oportunitats. Nosaltres els fem costat, a ells i a les seves famílies, amb l'educació, el reforç a l'escola, els espais de suport, la formació... perquè els nens, nenes i joves superin la seva condició de partida i tirin endavant.La família, l'escola i el barri on neix i creix un infant és on es guanyen o es perden oportunitats. Hem de garantir les eines, l'educació i l'acompanyament necessari per trencar aquesta herència.

—Quins reptes assumeixen com a entitat?

—Creiem que l'educació és l'eina clau per a la transformació social. Tots els serveis i activitats del Casal comparteixen l'eix educatiu com a motor de canvi per a les persones. L'educació, entesa en un sentit ampli, va molt més enllà de l'escola. El mateix entorn (família, barri...) és clau. 

En aquest sentit busquem sumar esforços per transformar els barris. Un barri són carrers, places, cases… però sobretot són xarxes de persones, famílies, serveis, escoles, espais i equipaments i organitzacions que actuen des de diferents àmbits per poder garantir i millorar el benestar i les oportunitats dels seus infants i joves. El Casal és part d'aquesta garantia d'oportunitats.

I finalment, tenim el repte de convèncer que la justícia social ens ateny a totes i tots, per això treballem per construir un projecte ciutadà sòlid, basat en la força del voluntariat, de defensa de les oportunitats per als infants que impliqui entitats, administracions, organitzacions i empreses per donar respostes concretes a la desigualtat creixent i l'exclusió.

—Van començar al barri del Raval però les necessitats originades per la crisi els van obligar a ampliar el seu radi d'acció. Fins on arriben avui? A quins barris donen cobertura social i educacional?

—De fet, abans de la crisi ja vam decidir portar el model d'acompanyament del Raval a altres barris amb infants, joves i famílies que ho necessitaven, convençuts que podíem sumar-nos a altres teixits educatius i socials per ajudar a la transformació. L'arribada als altres municipis coincideix amb els anys de pitjor context econòmic. Hem fet mans i mànigues durant aquests anys per acompanyar realitats cada cop més dures. El treball en xarxa amb la ciutadania i amb el món empresarial ens ha permès, en molts moments, sostenir les accions que engegàvem als diferents barris.

Actualment, al Casal ens trobem més de 1.200 persones (la majoria voluntàries), que sumem esforços per donar empenta als barris més vulnerables de Barcelona (Raval i el Besòs), Sant Adrià de Besòs (la Mina), Badalona (Sant Roc i Llefià), Santa Coloma de Gramenet i Salt, a més de tenir projectes de cooperació amb les entitats del Marroc (Tànger i Casablanca). Hi treballem involucrant-nos, aliant-nos, aportant recursos, coneixement, implicant persones, voluntariat. 

—Com es detecten els casos en què es necessària la intervenció o ajut del Casal?

—Les situacions familiars fan que molts dels infants arribin derivats dels serveis socials de cada barri on som, o de barris propers. També de les escoles. La relació amb uns i altres és clau per a un acompanyament integral i una intervenció coordinada que millori la situació.

També funciona molt el “boca-orella” entre les mateixes famílies i els joves, que s'expliquen entre ells com han trobat suport al Casal i fan que més persones se'ns acostin. L'equip educatiu fa, en aquest cas, l'anàlisi de la realitat de cada infant, jove o família i avalua quins serveis del Casal podran ajudar-los, tot coordinant-se amb els serveis educatius i socials.

Tenim llista d'espera a tots els serveis d'acompanyament a infants i famílies a tots els barris on som. I ens desborda la demanda de formació per part dels joves. Són els joves “sí-sí”: sí que volen treballar i sí que volen formar-se, però no poden.

No donem l'abast.

—Quin és el perfil d'usuari del Casal? Quants nens atenen?

—El Casal obre ben d'hora al matí i fins al vespre, i en cada moment del dia acull serveis i activitats diverses per a nens i joves de 0 a 21 anys i també per als seus pares i mares. Són persones que tenen dificultats no només econòmiques.

Des d'aquests espais educatius, amb els més petits incidim especialment en la relació entre ells, amb ells mateixos (autoestima, confiança, expectatives...), amb les seves famílies (vincle positiu, espais de lleure i reforç escolar), amb l'escola (suport per sortir-se'n) i amb el barri (pertinença, participació...), generant entorns i experiències educatives compartides que enforteixin el seu procés de creixement.

Amb els joves, treballem per generar oportunitats educatives i trajectòries per a aquells que abandonen el sistema educatiu i estan en risc d'exclusió social. Qualsevol infant o jove té potencialitats, habilitats i interessos que la circumstància i el mateix sistema molt sovint no permeten que aflorin. Incidim perquè recuperin la confiança i l'autoestima, els donem suport en els estudis i la formació en oficis, construint relacions duradores amb les empreses, que els ofereixen oportunitats de feina.

Cada any passen pel Casal fins a 6.700 infants, joves i famílies. Cadascun troba persones (la majoria voluntàries) que volen fer-los costat. En entorns on el dia a dia és dur, les dificultats t'arriben a desdibuixar. Trobar espais on recolzar-te, on hi ha bona energia, il·lusió i força per transformar és imprescindible per tirar endavant.

"És imprescindible comptar amb el suport del màxim de persones i d'organitzacions com TMB per fer arribar el nostre missatge"

—Quan l'escola tanca, que els nens i les nenes d'aquests barris puguin seguir comptant amb una atenció educativa i social adequada resulta fonamental. Poder accedir a activitats diàries d'estiu, o en altres períodes sense escola, és quelcom més que poder gaudir d'unes merescudes vacances, canviar d'aires o trampejar l'irresolt problema de la conciliació familiar i laboral: és garantir els seus drets a l'educació, el seu benestar i ple desenvolupament. En definitiva, és una qüestió de justícia i equitat.

Amb el conjunt d'activitats que fem a tots els barris a l'estiu, durant la Setmana Santa i per Nadal (casals, colònies, campaments, sortides...) aconseguim que 1.000 infants i joves passin les seves vacances al Casal. Això, sobretot a l'estiu, és un esforç extraordinari que implica, durant dos mesos intensos, moltíssimes persones: un equip amb més de 500 voluntaris i molts donants particulars, empreses i institucions diverses, que ho fan possible.

—Les famílies s'impliquen en la feina del Casal? Són conscients de les necessitats bàsiques que els manquen als seus fills? És possible mantenir-los aïllats de la crisi?

—La preocupació de tots els pares i mares és que els seus fills estiguin bé. A aquesta preocupació natural s'hi afegeix, en el cas de les famílies en situacions complicades, mil preocupacions més que tenen a veure amb temes tan clau com la manca de feina, la por per mantenir l'habitatge, poder fer front a despeses bàsiques i d'alimentació... L'angoixa per poder tirar endavant deixa poc marge per tenir moments tranquils per centrar-se en l'educació i el creixement dels nens... agraeixen moltíssim tot el que els seus fills troben al Casal. 

Els infants són conscients de com pateixen els seus pares. No se'n poden aïllar. Per això és tan important que trobin moments, espais, referents en el seu dia a dia en qui confiar. Ells... i els seus pares.

Projectes com el Casal Familiar, per exemple, ofereixen entorns d'acompanyament a les mares i els pares per apoderar-los juntament amb els seus fills. Són espais de participació, comunitaris, i de veïnatge on les persones generen vincles entre elles i amb el barri i construeixen xarxes de suport. S'impliquen a millorar la seva situació, la dels altres i en activitats que reverteixin positivament al Casal i al barri. Aquests espais tenen un efecte de “descompressió” que millora la dinàmica familiar i enforteixen els vincles, imprescindibles per reforçar-se i agafar energia per tirar endavant.

—Què seria d'aquests nens sense el Casal dels Infants? Quins són els desitjos d'aquests nens?

—Una adolescent fa poc responia així a una pregunta semblant: “Sense el Casal seria una noia més violenta”. És una resposta dura, però que diu moltes coses.

En barris que acumulen situacions de desigualtat i exclusió, la manca d'expectatives i de futur aboca a la desesperació moltes famílies i els seus fills. Això genera negativitat i fa que les persones es relacionin amb l'entorn (escola, família, veïns, serveis...) amb duresa. És important incidir per rebaixar la tensió.

El Casal està obert a la comunitat de cada barri on som, amb la mirada posada en els nens, els joves i les seves famílies per acompanyar-los en el seu dia a dia. Són espais amables, que acullen, que escolten, on participes... on hi ha oportunitats... on pots començar a sentir-te millor i confiar en el futur. Això, sens dubte, provoca canvis individuals en els infants i els nois i noies, com senten i viuen el present i com poden imaginar-se un futur... però també canvis en com es relacionen amb l'entorn... estan menys enfadats quan troben persones que els respecten i els acompanyen i que no s'enfaden. Des d'aquí treballem perquè surtin del cercle de la pobresa.

—Segons els indicadors sembla que comencem a sortir de la crisi. Això s'ha notat al Casal?

—Les famílies i els joves del Casal van ser els primers afectats per la crisi perquè ja tenien una situació feble i, malauradament, seran els darrers a sortir-ne. Això si és que ens creiem que hi haurà un “després de la crisi”... Fa temps que veiem que la desigualtat i la manca d'oportunitats formen part d'un sistema social i econòmic molt injust. Sense una aposta política clara i ferma d'invertir en els barris més vulnerables, no se'n sortiran.

La pobresa és la suma de fenòmens complexos i com a tals requereixen marcs i respostes integrals, a partir dels valors, de l'acció col·lectiva, des de la pràctica institucional i les polítiques públiques.

Abans de la crisi econòmica, la pobresa ja era inacceptablement alta. Però des de l'any 2008, assistim a un constant creixement de les desigualtats al nostre país, un dels territoris d'Europa on més han augmentat. Actualment, un de cada quatre catalanes i catalans es troben en risc de pobresa o exclusió social, i en el cas dels infants, pràcticament 1 de cada 3 està en risc (més de 400.000).

Ara és el moment de recuperar un model social basat en la justícia, que faci front a la pobresa i a la desigualtat a partir dels drets. Necessitem un nou pacte social que doni resposta a la nostra realitat. Un pacte social, els infants i els joves que més estan patint, i les seves famílies, han de ser una prioritat.

“Sentir que ets important per a algú, que et reconeguin, que sentis que hi pots comptar i que ells compten amb tu, és el més important per generar la confiança i la seguretat necessàries per créixer i desenvolupar-te com a persona”

—Com es valora des d'una entitat com la seva que els treballadors d'una empresa tan gran com TMB els escullin per encapçalar (juntament amb Unicef) la seva causa solidària?

—És imprescindible comptar amb el suport del màxim de persones i d'organitzacions com TMB per fer arribar el nostre missatge i continuar treballant al costat dels nens i nenes als barris del país. Ser escollits per l'equip d'aquesta gran empresa ens enorgulleix. Fa molts anys que TMB s'implica en moltes accions del Casal, el seu programa de responsabilitat corporativa és un exemple per a altres organitzacions. Comptar, ara, amb la complicitat dels treballadors i treballadores és un pas en la construcció conjunta d'un món més just.

La campanya “Mou-te” té una repercussió enorme i compartir amb Unicef la causa ens fa pensar que finalment, i en això la crisi hi ha ajudat, com a societat hem entès que la vulnerabilitat dels drets dels infants no és només un tema de països llunyans... també aquí tenim l'obligació d'acompanyar els nens i les nenes en el seu camí, ser el seu puntal, oferir-los estima, confiança, suport i posar al seu abast totes les eines perquè tinguin una infància plena i puguin volar ben amunt, sempre coneixedors de qui són i sent protagonistes d'un món que també és el seu. Però permetent que els infants creixin en una societat que genera exclusió i on no tots gaudeixen de les mateixes oportunitats, els estem fallant. Molt agraïts que TMB sigui altaveu d'aquesta realitat i contribueixi a canviar-ho.

—Com es pot col·laborar amb el Casal?

—Som molta gent participant-hi de moltes maneres, però necessitem ser més persones sumant als barris per la transformació social. Necessitem socis, persones donants que s'impliquin a fer possible els serveis educatius cada dia. Pots fer-te soci/a entrant al web del Casal www.casaldelsinfants.org

D'altra banda, qualsevol persona es pot involucrar també de forma més directa fent de voluntari/a en algun dels barris en què treballem. Darrerament tenim molta necessitat de persones compromeses als barris de la Mina de Sant Adrià de Besòs i als del Fondo i Santa Rosa-Raval de Santa Coloma de Gramenet.

Totes i tots podem fer-hi alguna cosa!

—I ja per acabar, defineixi (si es pot) en poques paraules què necessita un nen per créixer veritablement com un nen?

—Sentir-se estimat, segur, content, amb confiança... tenir una família que se senti prou forta per tirar endavant, formar part d'una escola que l'ajuda a fer-se gran i d'un barri bonic, tranquil, on se senti bé, i on hi tingui xarxa i amics. Sembla fàcil... però molts nens i nenes no ho tenen.