GenTMB

La mostra fotogràfica pretén representar els valors que dia a dia es treballen dins l'escola i donar a conèixer el projecte Paideia a tothom. Aquest projecte permet que nens i nenes d'edats compreses entre els 5 i els 20 anys rebin una atenció específica i individualitzada a les seves necessitats pedagògiques i psicosocials, i ajuda les seves famílies a disposar dels recursos i el suport per aconseguir una nova estabilitat familiar.

La mostra ha estat possible gràcies a la voluntat de la Montse Filgueira i l'Ismael Campos, companys de TMB i pares de la Mireia, una nena amb una malatia minoritaria i alumna de l'escola; a l'Òscar Fernández Enrique, dissenyador gràfic de TMB, que va treballar desinteressadament donant les idees del disseny de la mostra que després s’han dut a terme; a TMB per la cessió gratuïta de l'espai per a l'exposició, i a José María Mercado, fotògraf i treballador de metro.

Montse Filgueira explica com ha estat possible dur a terme la mostra.

—Com va sorgir la idea de fer una exposició?

—L'Escola d'Educació Paideia aquest curs fa 60 anys. És una escola peculiar en molts aspectes, i una de les particularitats és que la titularitat de l'escola és dels pares. Fa tres anys que la Mireia va iniciar la seva etapa en aquest centre i jo em vaig voler implicar de ple en el projecte per ajudar en tot allò que pogués, en el seu dia a dia. 

Com a vicepresidenta d'aquesta AMPA, dins del marc de la celebració dels 60 anys d'escola, vaig proposar fer una mostra fotogràfica per mostrar el projecte Paideia, fer conèixer els seus valors i la seva gran labor dins del món de la discapacitat. A la comissió formada per a l'ocasió els va agradar molt la idea, i l'Ismael i jo, conjuntament amb una subcomissió formada per educadors del centre i el mateix president de l'AMPA, ho vam tirar endavant.  

I aquí és on entra el José en escena, com a amic nostre li vam trucar i li vam proposar fer les fotografies. Ell va acceptar i ens va lliurar un material increïble amb un preu molt competitiu.

—Quan i on es van fer les fotos?

—Les fotos es van fer a finals del curs passat, a l'escola, perquè es va voler captar l'essència del dia a dia. Al José li vam demanar sobretot mirades, instantànies dels alumnes i dels professionals que expliquessin en imatges el que es respira a Paideia en tot moment. Si observeu la mostra, cada imatge va acompanyada d'una paraula: són els valors que el projecte Paideia ha volgut transmetre als seus alumnes i a les seves famílies al llarg del seu recorregut com a escola. 

—Alguna anècdota divertida de la sessió de fotos?

—Aquesta pregunta potser el José te la podrà contestar millor. Jo recordo la il·lusió dels nens, s'ho van passar pipa amb ell. Va aconseguir endinsar-se a les classes de manera sigil·losa per no molestar i agafar el moment tal com es viu cada dia. 

—Hi ha prevista alguna altra col·laboració?

—Sí. L'Òscar Fernández  ens està ajudant en el disseny d'un tríptic que doni a conèixer la Fundació Paideia i els projectes pensats per donar una cobertura més àmplia i millor a les necessitats de les persones amb discapacitat que hi atenen així com a les seves famílies.  

—Quins altres actes es realitzaran per commemorar l’aniversari?

—La comissió dels 60 anys creada per a l'ocasió té pensades diverses coses que aniran agafant forma a poc a poc. Tenim pensades activitats internes a l'escola amb els alumnes i un sopar commemoratiu amb les famílies. 

La mostra és la segona acció que hem fet. Primer vam fer unes jornades tècniques on, gràcies a la col·laboració de la periodista Mònica Terribas, l'il·lustrador Miguel Gallardo i el periodista Màrius Serra, va ser possible oferir tot un debat sobre l'escola inclusiva increïble. 

Història de l’escola

L'Escola Paideia va iniciar la seva activitat en el camp de l'educació especial l'octubre del 1957, sota la direcció d'Irene Gimeno Javierre, mestra i llicenciada en pedagogia, acollint un grup reduït de nens amb disminució psíquica. 

Entre les seves aportacions cal valorar el seu interès pel desenvolupament psicomotor del qual, juntament amb l'Ester Oliveras, van ser pioneres, introduint a Espanya el mètode Le Bon Départ. 

Aquest sistema, basat en la interrelació entre el cos, el ritme i l'estructuració espacial, s'ha convertit en una referència indispensable en la tasca pedagògica del centre. Des d'aleshores l'escola es va convertir en un centre difusor per tal de fer arribar aquest mètode a la resta d'ensenyants. 

El curs 1963-64, davant l'expansió de l'escola, el centre es va traslladar del carrer Bertran al carrer Panamà de Barcelona. 

L'any 1980 la titularitat de l'escola va passar a mans de l'Associació de Pares d'Alumnes, fins a l’actualitat.

Durant l’any 2013, en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, es va iniciar la construcció de la nova Escola Paideia al barri de les Corts, la seva ubicació actual des del juny de l'any 2015. Aquest projecte, fruit de la perseverança de les famílies, els mestres i la direcció, ha aconseguit promoure un canvi substancial en la qualitat de vida de tots els alumnes actuals i futurs. Una escola completament adaptada, amb espais plens de llum, que permeten la mobilitat plena i una millora qualitativa en el dia a dia de l'atenció i l'educació especial.

La Fundació Paideia, propietària de l'edifici actual, té llogat l'equipament a l'Escola Especial Paideia i col·labora estretament amb el seu projecte educatiu. 

En aquests 60 anys d'història, l'Escola Paideia no ha oblidat mai el que és: un centre obert on no només els alumnes venen a potenciar les seves capacitats rebent una educació de qualitat i una atenció personalitzada, sinó també un lloc on  les famílies reben el suport necessari per acompanyar-les davant la tasca  d'educar el seu fill.

Dins de la celebració d'aquests 60 anys d'història, els protagonistes d'aquesta exposició volen captar les nostres mirades i donar visibilitat i normalitat al seu dia a dia, així com mostrar la professionalitat i vocació de tot l'equip humà que compon la gran família Paideia i ensenyar-nos, amb un gran somriure, que sempre hem de caminar mirant cap endavant amb els ulls plens de vida.