GenTMB

L’existència de partícules en suspensió (PM) és una de les procupacions principals pel que fa al medi ambient de les aglomeracions urbanes. Aquestes partícules, originades sobretot pel trànsit i també la indústria o les obres, tenen una mida tan reduïda que floten a l’ambient i poden incorporar-se a les vies respiratòries. Si mesuren 10 micres (mil·lèsimes parts d’un mil·límetre) de diàmetre o menys, s’introdueixen a la tràquea i als bronquis amb facilitat; i si són més petites de 2,5 micres, fins i tot poden arribar a dipositar-se als alvèols.

Per això a l'àrea de Barcelona s'han adoptat des de fa anys mesures de reducció de contaminants, entre les quals la promoció del transport públic i la reconversió ambiental de la flota d'autobusos, que ara és una de les més netes d'Europa.

Mostres de vuit mesos

Faltava comprovar la qualitat de l’aire al subsòl, que pot contenir partícules generades per l’abrasió de les rodes dels trens amb els rails, les tasques de neteja i els treballs de manteniment, entre d’altres. Per això entre el juliol de 2011 i el febrer de 2012, TMB i membres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) van analitzar els nivells de PM al metro de Barcelona. Els resultats van ser els més baixos en comparació amb la resta d’investigacions similars efectuades en altres xarxes suburbanes d’arreu del món.

L’estudi, del qual s’han fet ressò publicacions internacionals especialitzades, va consistir a prendre mostres de l’aire de punts representatius de les línies convencionals de metro i de les automàtiques durant un període de vuit mesos amb la finalitat de determinar la quantitat i la composició de les partícules de mides inferiors a 10 i 2,5 micres presents en cada tipus de línia. Per realitzar-ho, l’equip va examinar l’aire de Fontana (L3), estació que pertany a la línia més antiga, i l’aire de La Sagrera (L9/10), que forma part d’una de les línies més modernes i tecnològicament avançades.

Les dades obtingudes van evidenciar que, tant a les línies convencionals com a les automàtiques, els valors de PM registrats estan per sota dels límits establerts per la normativa, que la L9/10 conté concentracions molt inferiors a les de la L3 i que, a més, els nivells de PM a dins dels trens són els més baixos en relació als metros d’altres ciutats estudiades com Londres i Mèxic.

Ventilació i portes d’andana, claus

La qualitat de l’aire a les línies del metro de Barcelona es deu al mecanisme de ventilació dels trens i dels túnels, que té la particularitat d’operar tot l’any, i a les portes d’andana a les estacions. Aquestes últimes, que disposen d’un sistema d’obertura i de tancament que funciona coordinadament amb les portes dels trens, separen les andanes de la zona de circulació i, per tant, les mantenen aïllades de la pol·lució provinent dels túnels.

Aquest estudi és una de les iniciatives del Pla Director de Sostenibilitat Ambiental de TMB, que reflecteix el compromís mediambiental de la companyia i engloba els projectes que du a terme per aconseguir la màxima eficiència energètica, reduir l’impacte en el medi ambient, millorar la qualitat de l’aire i promoure una cultura cada cop més sostenible.