GenTMB

Agustín Gálvez Romeo és cantant, músic, actor, poeta… i conductor d’autobús del CON de Ponent. Va entrar a formar part de la plantilla de Transports de Barcelona l’any 1987. Però el que més l’apassiona és cantar. Té un disc gravat en què canta La vida es sueño, de Calderón de la Barca, a ritme de son montuno -una de les bases rítmiques de la música cubana-.

Com es porta això de conduir el bus i ser artista?
M’agrada conduir i relacionar-me amb el públic que puja al meu autobús. Sempre faig serveis matinals, i la sortida del sol, junt amb el trànsit urbà en hores punta -amb la seva duresa-, també són font d’inspiració. En el decurs de la jornada, la nostra retina capta molts fotogrames, i hi tenen lloc moltes improvisacions i decisions… Tot això t’enforteix, no només de cara a l’escenari.

Un bilbaí establert a Barcelona i enamorat de Cuba…
I amb arrels aragoneses. La meva família, com la mare de Joan Manuel Serrat, era de Belchite, un dels pobles que tenen els records més colpidors de la guerra civil. També vaig viure un any al Priorat, al poble de la Vilella Baixa, on feia de masover. Recordo aquell any amb molt d’afecte. Jo no en sabia res, del camp, i allà van ensenyar-me a manegar-m’hi. Per Cuba sento un amor especial: per la seva música, les seves cançons, la seva cultura. Sóc un enamorat de l’illa. Hi he anat sis vegades.

"Vaig entrar a la desapareguda cotxera Lutxana i allà vaig estar-m’hi fins que va tancar, dinou anys"

Llegeixo el teu currículum i és fascinant. Has estat actor de teatre i de cine, has participat en curtmetratges i llargmetratges…
Sí, és el que et deia: m’agrada tot el que està relacionat amb el món de la interpretació i l’espectacle. Vaig començar a actuar amb set anys al Teatre Arriaga de Bilbao, tocant la bandúrria; llavors ja se’m va començar a despertar l’entusiasme pel món de l’espectacle. Del 1974 al 2002 vaig treballar en teatre, en les obres Auto de fe, de Tenesse Williams; Aïda, de Giuseppe Verdi; La bohème, de Giacomo Puccini, i Guerra i pau, de Tolstoi -com a figurant al Liceu de Barcelona-; Les hores fosques, de Roger Bernat; Miratge i els fruits de la passió, d’Anne Celine Auché, i Salomé, de Raúl Mena. En cinema, des del 2001 fins al 2004 vaig treballar com a actor a El hilo conductor, de Mat Glass; L’home que sortia a les nits, de Manuel García Escudero; El viatge, d’Ana Benito; Perdurabo, de Carlos Atanes, i La costa errant, de Claudio Fontán.

Pel que fa a televisió, veig que has col·laborat en diversos programes i canals.
Vaig col·laborar al Canal 25 Magazine com a cantant i al Canal Català Tarragona com a cantant de boleros, rapsode i cantant transvestit. L’any 2003 vaig participar juntament amb dos companys més, conductors d’autobús, en el reportatge de Gran Angular (a La 2) titulat Desde el bus. En aquest reportatge, realitzat per Marta Hincapié, es destaquen les inquietuds artístiques de tres conductors de bus.

Però a tu el que t’agrada és la música, cantar, interpretar i tocar el saxo. El teu currículum musical és vertiginós.
Sí, m’encanta la música. He estudiat solfeig i saxo tenor. Durant un any, del 1983 al 1984, vaig estar tocant el saxo en solitari pels carrers de Cadis, Amsterdam, Groningen, Hamburg, Copenhaguen, Berna, Roma i Barcelona. Del 1985 al 1987 vaig tocar el saxo com a tenor en diverses orquestres i a la Coral de l’Escola de Música Zeleste, dirigida per Rafael Subirats. Actualment toco el saxo tenor a la Raval’s Band, una banda de vents i percussió en què toquem des de jazz fins a pasdobles, bandes sonores de pel·lícules, musicals, etc. Amb el saxo toco jazz i latin jazz. Els meus mestres i els meus ídols són, entre altres, Tete Montoliu, Chucho Valdés, Horace Silver, Lester Bowie, Dexter Gordon, George Coleman, Eddie Palmieri, Lester Young, Ben Webster, Wayne Shorter, Chano Domínguez, Jerry González i molts més. A banda de tocar el saxo, canto; adoro cantar.

I també compons?
Jo no componc, interpreto. M’agraden les lletres que expliquen una història. He tingut grans mestres com Serrat, Gato Pérez, Atahualpa Yupanqui, Cuba, Kiko Veneno, Violeta Parra, Rubén Blades, Chano Lobato, Ismael Rivera, Paolo Conte, Leonard Cohen, Bob Dylan, Lucio Dalla, Lou Reed…

"Per Cuba sento un amor especial: per la seva música, les seves cançons, la seva cultura"

I has cantat La vida es sueño de Calderón de la Barca, a ritme cubà, ni més ni menys.
Sí. És una idea meva i és l’únic disc que he gravat. És un disc cantat a ritme de música cubana, a ritme de son montuno. El disc s’ha pogut fer gràcies a la col·laboració d’Arnau Vilardebó i Antonio Prió com a arranjador i enginyer de so.

He llegit que has dut a terme diverses actuacions en la Marató d’Espectacles de Barcelona.
Del 1990 al 1995 vaig participar-hi cinc cops. Hi vaig treballar com a director, actor, cantant i tenor. Tot això ho faig per amor a la música i al món de l’espectacle, ja que la majoria de les vegades no cobro i, per descomptat, no seria possible sense l’ajut de la meva companya Sandra.

Per acabar, també has col·laborat amb TMB en algun acte.
Sí, en un acte d’aniversari que va celebrar-se al Poble Espanyol, en què vaig interpretar cantes de ida y vuelta amb el guitarrista hongarès Zsolt, i rock-and-roll. També vaig publicar una poesia a la revista Hora Punta: «Oda a la roda».